#10 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | DISCOTECA SILVI’S (1969) | EMILI DONATO + UWE GEEST | REVISITAT PER AMOO - arqxarq
#10 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | DISCOTECA SILVI’S (1969) | EMILI DONATO + UWE GEEST | REVISITAT PER AMOO

#10 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | DISCOTECA SILVI’S (1969) | EMILI DONATO + UWE GEEST | REVISITAT PER AMOO

En aquesta 10a publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque) sobre la Discoteca Silvi’s (1969) dels arquitectes Emili Donato i Uwe Geest, situat al camí de La Pineda 3, de Gavà. L’edifici es troba en estat de ruïna.

Fotos actuals: Aureli Mora

Fotos originals: Emili Donato

 

La nit com a concepte, o la festa, són estats efímers sobre els quals es projecten desitjos de felicitat i fantasia personals, però també de generacions concretes. Els llocs on això succeeix, normalment les sales de festa, pateixen la mateixa sort: s’acaben quan han fet el servei al món del consum i la moda, quan esgoten la novetat. Comptats exemples esdevenen clàssics i transcendeixen la seva pròpia naturalesa.

En general, existeixen poques sales de festa destacables en relació a la quantitat de les mateixes que, amb gran dispendi de diners i deliri formal, s’han obert i tancat des dels anys 60 fins l’actualitat. Es tracta d’una tipologia que defuig l’arruga.

A finals dels anys 60 Emili Donato, juntament amb Uwe Geest, van projectar la discoteca Silvi’s a Gavà. En un ambient de cert aperturisme i on es començava a respirar algun bri d’optimisme, es va erigir aquesta construcció amb reminiscència de zigurat o piràmide, amb aspecte de gran coberta nòrdica de zenc dipositada, senzillament, sobre el terreny.

Aquesta aparença essencial, que es dibuixa com a assaig geomètric i material, té a l’interior una pell absolutament dissociada, formada per voltes catalanes de peça ceràmica, que cerquen el recolliment, la intimitat, la confidencialitat a cau d’orella, el petó despistat.

Entre aquestes dues pells, es preveu el pas d’instal·lacions necessàries de ventilació, il·luminació i condicionament. Una estratègia de contrast formal que, en la seva falta de coincidència donada la generositat volumètrica, permet que circulin tots els conductes,

En algun moment, algú es va cansar del Silvi’s. Possiblement, en un degoteig imperceptible, la generació que el va viure el va començar a abandonar, cercant altres emocions o senzillament prescindint-ne. Les aventures i desventures d’aquest espai creat des d’un imaginari formal destacable, amb solucions enginyoses, han convertit la discoteca en una ruïna.

Què pot ser una discoteca quan deixa de ser un espai d’oci nocturn? És necessari cristal·litzar una construcció de naturalesa efímera? Podríem concloure que el Silvi’s, com a mínim, mereix l’estudi i el dubte per la seva aportació a un món que, desgraciadament, mai té temps suficient per parar-se a pensar en la seva arquitectura.


 

L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.

Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.

La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una selecció d’arquitectes de renom del nostre país.