#5 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | CASA ROZÈS (1961-1962) | J.A. CODERCH + MANUEL VALLS | REVISITAT PER VICTOR RAHOLA - arqxarq
#5 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | CASA ROZÈS (1961-1962) | J.A. CODERCH + MANUEL VALLS | REVISITAT PER VICTOR RAHOLA

#5 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | CASA ROZÈS (1961-1962) | J.A. CODERCH + MANUEL VALLS | REVISITAT PER VICTOR RAHOLA

En aquesta 5a publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’en Victor Rahola sobre la Casa Rozès (1961-1962) dels arquitectes José Antonio Coderch i Manuel Valls, situat a l’Av. Díaz Pacheco 183, de Roses. L’edifici es troba en un estat de degradació que cal denunciar.

Fotos actuals: Aureli Mora
Fotos originals: Francesc Català-Roca


CAVALL I CAVALLER: LA CASA ROZES

Per la meva relació familiar amb el poble de Roses i de la situació de la casa dels meus pares a la platja de la Pelosa, un dels records que tinc com a imatge icònica d’arquitectura és la casa Rozès.

Després del disgust en veure les fotografies de l’estat actual, no crec que valgui la pena fer cap comentari, ja que una imatge val per mil paraules. Per aquest motiu els meus comentaris els faré a partir dels records, la documentació existent i el reportatge del Català-Roca.

Fruit de la intuïció, l’experiència i el treball, l’obra de l’arquitecte Coderch es reconeix pel seu fort sentit plàstic de la forma.

És a partir de l’any 1951, entre el projecte de la casa Ugalde i l’edifici d’habitatges de la Barceloneta, quan es produeix un canvi compositiu. Se substitueixen les referències pintoresques,  per una arquitectura de composició abstracte i no contextual, de plens i buits, a on s’imposa el ritme relacionant la planta amb la façana. La composició vertical de la façana, serà motiu d’una constant reflexió en la seva obra, com es pot observar en les cases Catasús, Uriach, Rozès, Torre Valentina i en l’Hotel de Mar.

Per aprofundir en la comprensió del projecte, caldrà analitzar la planta com a instrument de treball. Donant resposta a un programa funcional, a partir d’un organigrama, les relacions entre les diferents zones del projecte, convertint el moviment en planta en una diversitat d’alternatives. Le cases del carrer Sebastian Bach de Barcelona i dels habitatges Girasol de Madrid seran els exemples més elaborats.

La construcció d’un paisatge

Situada en un sortint de roca, pròxima a la cala Almadrava de Roses, la casa Rozès,  causa perplexitat en l’atreviment de situar-se en una naturalesa tant hostil.

Des del mar, apareix davant els nostres ulls, com una construcció que desafia una naturalesa disgregada, trencada i torturada pels avatars del mar i el vent. L’arrogància de la seva presencia sobre la roca, com un cavaller sobre el cavall, se’ns presenta com un objecte de contemplació pròpia d’un paisatge romàntic amb una naturalesa hostil i una construcció modular, blanca i adaptada al terreny, que curiosament fa referència a l’arquitectura popular eïvissenca.

La casa Rozès, al igual que la Villa Malaparte d’Adalberto Libera, es presenta com la subjugació d’un desordre, que amb la complicitat del lloc estructura un nou paisatge. És també l’exemple d’un nou sentit del ritme volumètric, que s’imposa amb una enorme força amb la proximitat del mar i les roques, amb uns límits de parcel·la molt encotillats i una topografia força accidentada.

Homenatge al passadís

L’estructura compositiva del projecte que configura la façana Nord es recolza en un passadís amb una llargada de 30 metres.  Aquesta té una funció distribuïdora; organitza la planta en el seu recorregut, on es produeix tota la tensió del projecte, des del garatge fins a l’extrem de l’última habitació.

Des del garatge fins a l’àrea de servei, el passadís conserva la seva linealitat, alterada per tres llargues escales, que ens connecten amb la sala d’estar, amb el menjador i la cuina i amb la zona de dormitoris. En el transcurs dels 15 metres restants, el passadís pren un fort ritme, mitjançant quatre desplaçaments amb girs de 90 graus, graons que recorden la condició territorial del projecte, i finestres que en sentit descendent arriben a espais qualificats amb llum difusa. Un recorregut espacial que creua tot el projecte des del principi fins al final.

Amb gran austeritat de recursos, utilitzant els materials de la “terra”: el blanc de la calç, el paviment ceràmic, la fusta, el disseny de persianes pel control lumínic i també per la definició d’espais intermitjos i molt d’instint per entendre el lloc, Coderch ens proposa amb la seva obra una arquitectura creïble i sincera, una arquitectura verdadera.

 VÍCTOR RAHOLA AGUADÉ

02-XLI-2017

 

 

 

 

 


L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.

Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.

La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una sel·lecció d’arquitectes de renom del nostre país.