#7 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | HABITATGES JOHANN SEBASTIAN BACH 2-4 (1962-1963) | RICARDO BOFILL + EMILI BOFILL | REVISITAT PER AMOO - arqxarq
#7 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | HABITATGES JOHANN SEBASTIAN BACH 2-4 (1962-1963) | RICARDO BOFILL + EMILI BOFILL | REVISITAT PER AMOO

#7 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | HABITATGES JOHANN SEBASTIAN BACH 2-4 (1962-1963) | RICARDO BOFILL + EMILI BOFILL | REVISITAT PER AMOO

En aquesta 4a publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque) sobre els habitages Johann Sebastian Bach (1962-1963) dels arquitectes Ricardo Bofill i Emili Bofill, situats al carrer Johann Sebastian Bach 2-4, de Barcelona.

Fotos actuals: Gregori Civera
Fotos originals: RBTA – Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura

 

 

‘Més enllà d’entendre les particularitats projectuals de l’edifici, primer hauríem de situar el carrer Johann Sebastian Bach i la seva arquitectura en el context que pertoca.

Números: de tots els edificis catalogats com a patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona, només 17 n’apareixen més enllà de l’any 60. D’aquests, 3 els podem localitzar al carrer Johann Sebastian Bach. D’aquests 17, també 3 són d’Emili i Ricardo Bofill (afegint els Habitatges Nicaragua). Estem parlant d’un 18% del total de la ciutat per a un carrer d’aproximadament 500m. Afegim que, a part dels dos dels Bofill i el de José Antonio Coderch, els conjunts de Marcelo Leonori, i algun d’altre, serien susceptibles d’ampliar el catàleg.

Aquesta concentració d’arquitectura moderna de qualitat a les esquenes de les reminiscències victorianes que fortifiquen el perímetre del Turó Park parla d’un canvi de paradigma dels edificis de l’època. La pilastra coríntia per la gelosia de totxo artesanal. Tot i que els seus interiors segueixen sent luxosos espaialment o, com a mínim, generosos, la disposició de les peces i la relació amb la ciutat ha canviat radicalment. Mentre a la façana mar els edificis encara continuen la seva ordenació entre mitgeres, la façana muntanya, com si el carrer fos una frontera, s’ordena mitjançant blocs d’habitatges exempts. I així continua, podríem exagerar, agafant Ganduxer fins a Collserola.

El bloc d’habitatges, amb la particularitat de ser inici d’aquest canvi d’ordenació amb l’afegit de circumdar una església rotonda central dins una plaça circular, respon, amb la seva aparença unitària, a dos blocs. Un d’ells de renda limitada (21 apartaments) i l’altre de luxe (12 apartaments). La seva horitzontalitat de balcons correguts a la plaça, amb l’espectacular parament elemental en vano d’aparell de totxo massís, es completa amb l’aparició d’altres elements puntuals de clara vessant escultòrica, com els escopidors de les balconeres o les baranes metàl·liques que accentuen el canvi de pla. Destaca el retranqueig en plantes superiors, que allibera la plaça de massís i genera interessants espais privats dins la ciutat. Aquesta estratègia es repetirà als Habitatges Nicaragua, anteriorment citats.

Arribats a aquest punt, cal destacar que el més revelador de l’obra, però, sobretot des de la perspectiva del projecte ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’, és el seu magnífic estat de conservació. El contrast entre les imatges originals i les actuals no va més enllà de la desaturació entre la fotografia en color i la fotografia en blanc i negre. I és que estar catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local, paral·lelament a la cura que en puguin tenir els seus propietaris, és un objectiu a ampliar a molts d’altres edificis de la ciutat si el que volem es començar a fer valer el patrimoni modern de la nostra arquitectura com a quelcom del bé comú.’

 

 

 


 

L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.

Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.

La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una sel·lecció d’arquitectes de renom del nostre país.