#8 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | HABITATGES LA VINYA (1966-1968) | LLUÍS NADAL + VICENÇ BONET + PERE PUIGDEFÀBREGAS | REVISITAT PER AMOO - arqxarq
#8 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | HABITATGES LA VINYA (1966-1968) | LLUÍS NADAL + VICENÇ BONET + PERE PUIGDEFÀBREGAS | REVISITAT PER AMOO

#8 ENTRE L’AGRESSIÓ I L’OBLIT | HABITATGES LA VINYA (1966-1968) | LLUÍS NADAL + VICENÇ BONET + PERE PUIGDEFÀBREGAS | REVISITAT PER AMOO

En aquesta 8a publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque) sobre els habitages La Vinya (1966-1968) dels arquitectes Lluís Nadal, Vicenç Bonet i Pere Puigdefàbrgas, situats al carrer dels Alts Forns 81-87, de Barcelona. Sense alteracions destacables.

Fotos actuals: Lluís Andreu Sotelo

Fotos originals: Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme

 

‘Lluís Nadal i habitatge semblen un binomi indissociable. La figura de l’arquitecte vinculada a la tipologia, com la figura del mestre vinculada a l’ofici. Els exemples són incomptables, i alhora rics en solucions i variacions sobre les seves pròpies tipologies.

L’obra que ens ocupa pretenia, a finals dels anys 60, donar habitatge digne a totes aquelles famílies que, sota el boom migratori, havien colonitzat el barri del Polvorí, a la vessant sud-oest de la muntanya de Montjuïc de Barcelona. Exactament un bloc de 288 habitatges que fa de la repetició en façana una de les seves principals virtuts. Aquesta repetició, vinculada a l’essencialitat dels elements constructius, dificulten la possibilitat de canvi substancial del mateix amb el pas del temps.

La seva característica imatge es deu a l’adopció d’una finestra singular, amb reminiscències de l’arc ogival característic del gòtic català que, seguint la lògica dispositiva del el totxo, reclama tota una tradició constructiva. En la línia dels Habitatges Meridiana projectats per l’estudi MBM uns anys abans, la reducció de la solució adoptada ajuda a que les úniques estridències observables es redueixin a algunes instal·lacions penjants i els sempre decoratius aparells d’aire acondicionat.

En paraules del propi autor a la revista Quaderns, repassant la seva trajectòria, es sorprenia del bon envelliment de l’edifici, cosa que, a dia d’avui si més no, podríem seguir confirmant.’

 


 

L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.

Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.