Publicat el dimarts, 9 de desembre del 2014 en EL PUNT AVUI
Ser arquitecte en temps de crisi és difícil. Segurament és un dels col·lectius més tocats per la davallada de feina d’aquests anys i, alhora, de les universitats no deixen de sortir cada any nous llicenciats que saturen encara més un mercat, ja de per si en hores baixes, pel que fa a treballs disponibles.
Tot plegat ha portat molts arquitectes de formació a incorporar-se a altres treballs per als quals no van estudiar, o a buscar feina més enllà de les nostres fronteres. Totes aquestes iniciatives solien sorgir de l’àmbit unipersonal, per coneixences a l’estranger, per voluntat de tenir una feina o per simple reinvenció d’un mateix cap a un altre altre mercat fora de l’arquitectura.
Però, per sort, el col·lectiu dels arquitectes, encapçalat pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, ja fa 3 o 4 anys que es va adonar de la importància del problema, que això no era només una crisi passatgera i que el arquitectes haurien d’aguantar i que tot tornaria a la normalitat, sinó que era més profunda i que molts dels col·legiats potser no treballaríem mai més dissenyant o construint edificis, tal com tots catalogaríem un arquitecte.
I amb aquesta voluntat van començar a sorgir iniciatives des del Col·legi d’Arquitectes, que volien acompanyar els arquitectes cap a nous camps propers a l’arquitectura en els quals fins fa poc no hi tenien presència, però per als que estan perfectament qualificats per ocupar i alhora convèncer la societat que l’arquitecte té una formació prou àmplia per donar resposta a molts llocs de treball diferents.
Una d’aquestes iniciatives, sorgida de la delegació del Vallès del COAC, ha estat implicar el col·lectiu en una sèrie de cursos, on s’expliquen camps propers a l’arquitectura per tal de descobrir nous camins als arquitectes i alhora donar les eines necessàries per desenvolupar-s’hi correctament.
Però el més important és el que ha sorgit després; fruit d’un dels cursos de desenvolupament d’aplicacions per a mòbils, un grup dels assistents, tots ells arquitectes, per iniciativa pròpia i sota l’auspici de la delegació del Vallès, va decidir iniciar un grup de treball per generar aplicacions. Tots eren neòfits en el tema, i bona part del treball va ser de coneixença del llenguatge. Mai havien treballat junts, però van decidir aprofitar les capacitats de cadascun i millorar el conjunt. No hi van posar diners, però si hores i dedicació.
El que han descobert en el recorregut ha estat que desenvolupar una aplicació no és tan diferent de dissenyar un edifici: concebre una idea a partir d’un full en blanc, dissenyar-ne les idees mestres en paper, desenvolupar-lo i construir-lo. L’únic que canviava era el llenguatge.
I després de sis mesos de treball, la setmana passada va veure la llum la seva primera creació; es tracta d’un joc anomenat Shaking Colours per a la plataforma Android i que en les properes setmanes també estarà disponible per a iOS. I no és un cas aïllat; ja tenen dos jocs més en desenvolupament que esperen poden fer públics en els mesos vinents.
Per mi, el que ha estat realment important de tot el procés ha estat demostrar empíricament que el potencial de reinvenció de les persones és immens i que la força del col·lectiu els ha fet més forts i decidits a aventurar-se en un nou camí de futur. I aquests són els camins que hem d’impulsar, els de descoberta, els d’augment de coneixement, els de suport a les iniciatives interessants, els de reinvenció davant la crisi… I així ho continuarem fent.
Si voleu descobrir més sobre la història del grup, podeu visitar la seva pàgina web: www.fatcatidealab.co.nf.
Foto portada extreta de
