El portuguès Carrilho da Graça mostra la seva arquitectura a les Drassanes | Llàtzer Moix - arqxarq
El portuguès Carrilho da Graça mostra la seva arquitectura a les Drassanes | Llàtzer Moix

El portuguès Carrilho da Graça mostra la seva arquitectura a les Drassanes | Llàtzer Moix

Lisboa renova d’uns anys ençà la seva façana fluvial, des de la zona portuària fins a Belém, com temps enrere va fer Barcelona amb el seu front marítim. Allà, davant el Tajo, Lisboa perfila el seu nou rostre. Però la capital portuguesa es va començar a construir fa milers d’anys.

Publicat el divendres 7 d’abril de 2017 al diari LA VANGUARDIA

I ho va fer, com moltes d’altres, condicionada per la seva topografia, establint els primers assentaments en punts elevats i connectant-los després amb d’altres a les valls intermèdies. Aquesta estructuració incial del territori sol desaparèixer sota les capes d’arquitectures acumulades al llarg dels anys. Tret que algú la reconstrueixi, com ha fet l’arquitecte João Luís Carrilho da Graça ( Portalegre, 1952) durant tres decennis, i la revitalitzi com cal.

Aquest treball és un dels eixos centrals de l’exposició Carrilho da Graça, oberta a les Drassanes, seu del Museu Marítim de Barcelona, fins al pròxim primer de maig. L’altre eix són els treballs fets per aquest arquitecte, molts a la ciutat. Els materialitzats, però també d’altres que van quedar en projecte. Tots estan re­presentats amb boniques ­maquetes.

La més gran és la que estudia i sintetitza les línies de crestes i tàlvegs a partir dels quals Lisboa es va anar articulant. En aquesta maqueta es resumeix el treball de Carrilho da Graça, que ell mateix anomena “una teoria del territori”, capaç de revelar les seves lleis profundes, l’estructura primigènia sobre la qual l’home va acomodar les seves construccions. La resta de les maquetes ens presenten, entre altres, projectes com el de l’escola superior de comunicació social, l’escola superior de música, la terminal de creuers i el pavelló del coneixement dels mars per a l’ Expo (que va merèixer el premi FAD el 1999), obres situades a Lisboa. En totes brilla l’elegància de les formes simples que prodiga Carrilho: edificis de línies essencials, sovint blanques, i sempre de volum contundent, en què no cap l’ornamentació. La lliçó de Carrilho –que ara, juntament amb Siza, Souto de Moura i Aires Mateus, integra l’elit de l’arquitectura portuguesa– és en la majoria dels casos la mateixa: els bons projectes arquitectònics parteixen de l’estudi que busca i reconeix l’estructura territorial preexistent.

Aquesta exposició –que ve de Lisboa i São Paulo i després serà a París– és el primer fruit d’un conveni subscrit per l’associació professional Arquitectes per l’Arquitectura i la Diputació de Barcelona. Gràcies a aquest acord, es preveuen fons per muntar una mostra anual, organitzar simposis i convocar un premi per a joves arquitectes.

Entrevista a Ramon Sanabria a Catalunya Ràdio arrel de l’exposició: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/de-pedra-picada-joao-luis-carrilho-da-graca-i-lisboa-al-museu-maritim-de-barcelona/audio/957207/