Carta d’AxA adreçada als arquitectes municipals de Catalunya

Carta d’AxA adreçada als arquitectes municipals de Catalunya

Darrerament, molts dels associats han expressat la seva inquietud pels honoraris dels concursos d’arquitectura, que son cada vegada més baixos, i en la majoria de casos no permeten executar una bona feina. Com a membres de la junta d’AxA hem seguit de prop la publicació de molts concursos i hem pogut comprovar que aquest malestar està plenament justificat | Ramon Sanabria i Josep M. Gutierrez, socis d’AxA

Carta enviada als arquitectes municipals de Catalunya el 29 d’octubre de 2018

Benvolgut company,

Ens posem en contacte amb tu des d’Arquitectes per l’Arquitectura, associació de professionals sense ànim de lucre que neix el 2011 sota la iniciativa d’un grup d’arquitectes majoritàriament catalans, en actiu i amb una estreta relació amb la docència, que comparteixen una sèrie d’interessos i que creuen en l’Arquitectura com a eina de progrés i com a reflex cultural de la societat que la fa possible.

Darrerament molts dels nostres associats han expressat la seva inquietud pels honoraris dels concursos d’arquitectura, que son cada vegada més baixos, i en la majoria de casos no permeten executar una bona feina. Com a membres de la junta d’AxA hem seguit de prop la publicació de molts concursos i hem pogut comprovar que aquest malestar està plenament justificat. En la majoria de les convocatòries els honoraris son excessivament baixos, bàsicament perquè o estan mal calculats, o en els honoraris de l’arquitecte s’han inclòs altres despeses com els honoraris del director d’execució, els de l’enginyer, el cost de la legalització de les instal·lacions, l’obligació d’assistir a múltiples reunions amb els veïns, amb els tècnics municipals, etc.

D’altre banda, també es puntua excessivament la baixa econòmica, un fet realment insòlit des del nostre punt de vista.

Aquesta situació provoca que els estudis d’arquitectura que treballen per a l’Administració ho facin en unes condicions de precarietat absoluta, pagant sous miserables als col·laboradors i fomentant l’aparició de falsos autònoms, una situació totalment il·legal.

Comentant aquest problema amb altres companys que com tu treballen a l’Administració, hem coincidit en alguns temes que podrien millorar, entre els quals destaquen els següents:

  • La dificultat dels tècnics de l’Administració en valorar el pressupost d’obra d’un futur projecte.
  • La dificultat dels tècnics de l’Administració en calcular els honoraris a partir del moment en que aquests varen ser liberalitzats.
  • La insistència d’interventors i secretaris de l’Administració en que la baixa econòmica ha de tenir la major puntuació en un concurs.
  • La poca consideració que els politics donen a la feina dels tècnics.

Amb la voluntat d’ajudar en aquest tema des de l’associació, proposem solucions que poden ajudar a resoldre alguns problemes.

Com valorar el cost d’obra d’un futur projecte

Per a tenir una primera aproximació al que podria ser el pressupost d’un nou edifici, el CoAC editava el ‘MANUAL PER A L’OBTENCIÓ DEL PRESSUPOST DE REFERÈNCIA’. Era un manual que ajustava amb molta precisió el pressupost real d’un edifici. El ‘Tribunal de la Competencia’ va obligar el CoAC a eliminar-lo, però es pot trobar a la biblioteca del col·legi, o si ens el demanes te’l podem enviar de manera personal.

Aquest manual permet calcular el pressupost de qualsevol obra a partir de la seva superfície i característiques. La informació que obtens amb aquestes indicacions té un marge d’un 20% més o menys, depenent del tipus de sòl, la qualitat de l’edifici, la complexitat, etc, dades que el tècnic sap i pot avaluar amb facilitat.

Com calcular els honoraris dels tècnics

Es cert que el ‘Tribunal de la Competencia’ va eliminar els barems que el CoAC havia establert, però segueixen sent una orientació molt vàlida ja que donen uns valors bastant correctes. Es poden consultar a la biblioteca del CoAC, i també te’ls podem enviar de forma personal.

Si aquests barems no et serveixen, també pots fer servir de guia el ‘Boletín Oficial del Estado de 27 de Mayo de 2015’, que fixa unes tarifes d’honoraris per a la ‘Redacción de proyectos y dirección de obras’ que la Sociedad Estatal de Gestión Inmobiliaria (SEGISPA) ha de facturar a l’Administración del Estado. (T’adjuntem còpia del BOE). Si els fixa l’Estat Espanyol per als seus encàrrecs, també poden servir per als encàrrecs que fa un altra Administració, i son sensiblement semblants als barems col·legials.

Quan a més d’arquitecte intervenen altres tècnics, la relació dels honoraris hauria de ser la següent:

El director d’execució te uns honoraris que son el 30% dels honoraris totals de l’arquitecte.

Si intervé una enginyeria, els honoraris poden variar molt, depenent de la complexitat de les instal·lacions, però un 15% dels honoraris globals és un percentatge correcte. Si l’edifici ha de tenir una certificació energètica A o ser d’energia casi nul·la nZEB els honoraris hauran d’incrementar-se.

Una distribució correcta seria:

60% els honoraris de l’arquitecte

20% els del director d’execució inclòs el programa de control de qualitat

15% correspondria a la feina de l’enginyeria, inclosa la legalització de les instal·lacions

5% per l’estudi de seguretat

La valoració de la baixa en els concursos

A partir dels honoraris calculats segons els sistemes explicats, en el concurs es pot valorar la baixa. Però la valoració d’aquesta ha d’influir molt poc en l’adjudicació del concurs.

De la mateixa manera que quan un té mal de queixal no va al dentista més barat sinó al millor que es pot permetre econòmicament, l’Ajuntament que vol fer una obra amb una vida estimada de més de 50 anys ha de buscar el millor equip tècnic que econòmicament es pugui permetre, i és obvi que no és el que cobra menys honoraris.

Hi ha empreses municipals que no valoren la baixa, encara que el criteri de secretaris i interventors sigui el contrari. BIMSA, empresa de l’Ajuntament de Barcelona que gestiona tots els concursos d’obra de la ciutat, no valora la baixa en moltes de les seves convocatòries. I hem de destacar que BIMSA es extremadament curosa en el compliment de la legalitat.

Trobem altres Ajuntaments que valoren la baixa, però a través d’unes fórmules en les que la diferencia de valoració entre l’oferta més baixa i la més alta és mínima, de pocs punts. Així en les bases es diu que la baixa es valorarà, per exemple, en 55 punts, i la part tècnica en 45, però la formula per a l’adjudicació dels punts en la valoració econòmica fa que la diferencia entre l’oferta més baixa i la més elevada sigui mínima. Considerem que aquesta política és correcte ja que el més important es valorar la capacitat tècnica de l’equip que ha de redactar i dirigir el projecte i no la baixa econòmica.

La Llei d’Arquitectura en el seu article 18 apartat 4 b exigeix que per a l’elecció de la millor proposta es valorin preferentment els aspectes arquitectònics i no els econòmics. En tot cas, la valoració dels aspectes econòmics anirà referida al manteniment de l’edifici i a l’estalvi energètic de l’explotació del mateix.

D’altre banda, s’ha de reconèixer que la baixa en els honoraris dels tècnics té molt poca repercussió en el cost total del projecte.

La poca consideració dels polítics envers els tècnics

Aquest és un problema complex i del qual en som tots responsables, però hauríem de recordar que les grans transformacions de ciutats com Barcelona, Girona, Mataró i tantes d’altres varen ser possibles amb consistoris que tenien un gran equip tècnic al darrera, que apostaven per una construcció de qualitat i adjudicaven els projectes als millors equips que es podien econòmicament permetre.

Desitgem que aquestes consideracions t’ajudin a que en cas d’haver de convocar un concurs puguis aconseguir el millor equip tècnic per a la redacció de la proposta. Des d’Arquitectes per l’Arquitectura estem a la teva disposició per ajudar-te en el que consideris necessari.

Cordialment,

Ramon Sanabria, Arquitecte, President de AxA

Jose M Gutierrez, Arquitecte, Secretari de AxA

 

‘Boletín Oficial del Estado de 27 de Mayo de 2015’ BOE maig 2015