UNA CASA PER A UN SULTÀ | Jaume de Oleza, soci d'AxA - arqxarq
UNA CASA PER A UN SULTÀ | Jaume de Oleza, soci d’AxA

UNA CASA PER A UN SULTÀ | Jaume de Oleza, soci d’AxA

La casa Muley-Afid, situada al P. de la Bonanova 55, va ser en el seu moment un habitatge unifamiliar d’estil modernista construït allà per l’any 1914, per Josep Puig i Cadafalch, un arquitecte de reconegut prestigi, autor de moltes de les grans obres d’arquitectura de la Barcelona de llavors. Més endavant l’any 2002, va ser rehabilitada pels arquitectes Joan Pere Ravetllat, soci d’AxA, i Carme Ribas.

Publicat a ‘El jardí de Sant Gervasi i Sarrià’ novembre de 2018

 

La casa Muley-Afid situada al Passeig de la Bonanova 55, va ser en el seu moment un habitatge unifamiliar d’estil modernista construït allà per l’any 1914, per Josep Puig i Cadafalch, un arquitecte de reconegut prestigi, autor de moltes de les grans obres d’arquitectura de la Barcelona de llavors. L’habitatge el va fer construir el sultà del Marroc Muley-Afid. Un sultà nascut el 1863, que com a conseqüència de la inestabilitat política del seu país, va haver d’exiliar-se després de l’ocupació francesa del protectorat del Marroc. Exiliat a Barcelona, es va instal·lar en primer lloc a l’hotel Orient, un dels hotels amb més solera i dels més coneguts del seu temps, per anys més tard establir el seu domicili en aquesta casa recent construïda. El seu exili en aquesta casa de Barcelona només va durar dos anys, per després continuar el seu desterrament a França. Un personatge amb una vida social molt destacada a la Barcelona d’aquell temps i sembla ser, amb una relació sentimental amb una de les artistes molt conegudes de l’època. La casa, va canviar de propietari i va estar deshabitada passant per diferents avatars, i actualment és la seu del Consolat General de Mèxic a Barcelona.

L’habitatge és una bonica construcció de planta baixa i planta primera, té un petit jardí que és la resta d’un més gran que es va dividir i segregar per a la construcció d’un edifici d’habitatges. Té unes terrasses i miradors que li donen a la seva volumetria, un caràcter especial i diferenciador. Una torre que sobresurt del conjunt amb forma de pinacle punxegut i revestida en la seva coberta amb ceràmica vidriada de color verd, li dóna així mateix, aquesta atmosfera de casa amb certa aparença de misteri. La tribuna sustentada per mediació de columnes salomòniques de maó, juntament amb els esgrafiats de les finestres, configuren un conjunt harmoniós i complex. L’any 1924 el seu nou propietari Josep Serra, va encarregar a l’arquitecte Josep Domènech i Mansana, fill del conegut arquitecte Domènech i Muntaner la reforma de l’habitatge, decorant el seu interior i fent la construcció del romàntic quiosc del jardí, entre altres reformes. La casa, En el seu interior té uns frescos dels que no hi ha un acord sobre la seva autoria. Alguns autors els atribueixen a Joan Junceda i altres a Torné Esquius. Una casa amb aire de casa encantada, i que contribueix fer més gran i enaltir el catàleg de l’arquitectura modernista de la nostra ciutat.