La Càtedra Gaudí engega un gran projecte per digitalitzar els seus fons tot i les dificultats econòmiques

La Càtedra Gaudí engega un gran projecte per digitalitzar els seus fons tot i les dificultats econòmiques

La riquesa de les col·leccions de la Càtedra Gaudí i de la biblioteca i els arxius de l’Escola d’arquitectura de Barcelona és aclaparadora: inclou 147.012 ítems, entre dibuixos, projectes, fotografies, documents, objectes i bibliografia antiga, des del segle XVIII i fins als anys 60. Dins aquesta quantitat ingent de materials destaquen, per ser més coneguts, 50 dibuixos de l’etapa d’estudiant d’Antoni Gaudí i treballs acadèmics d’altres grans noms com Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Jujol, Josep Torres Clavé. Malauradament, és també aclaparadora les “penúries econòmiques” com el diu el director de la Càtedra Gaudí, Juan José Lahuerta, que llasten el potencial d’aquesta col·lecció.De tots els fons, només un 18% està inventariat i només està digitalitzat un 11%. “És un arxiu molt desconegut. Resulta inaccessible perquè fins ara no s’ha inventariat ni catalogat en la seva totalitat i no pràcticament no hi ha recursos de cap mena”, lamenta Lahuerta. “Gaudí genera centenars de milers d’euros, i a l’altre extrem hi ha uns fons que són, evidentment, dels més importants del món”, subratlla.

Publicat el dimarts 13 de 2018 al diari ARA | Antoni Ribas Tur

Juan José Lahuerta ha tornat a cridar a l’atenció sobre la importància del patrimoni de l’Escola d’Arquitectura arran del llançament de l’Arxiu Digital Gaudí, amb l’objectiu de posar tots aquests materials a l’abast dels estudiosos i el gran públic. “Hi ha uns fons va molt més enllà de les sorpreses que puguem trobar, en les quals no crec; i dels grans noms, en els quals encara crec menys”, afirma Lahuerta, que va assumir la direcció de la Càtedra Gaudí el novembre de 2016. Des d’aleshores va engegar un “pla de xoc” per fer “un mapa” dels fons abans d’emprendre’n l’inventari i la catalogació, deixant per més endavant la restauració dels materials que ho requereixin. El pressupost que van fixar ell i els seus col·laboradors per tirar endavant aquesta tasca és “una misèria”, com diu Lahuerta, 50.000 euros. Així i tot, només en van aconseguir una quarta part: 12.500 euros de la Secretaria d’Universitats i Recerca i 6.000 euros de la UPC. La situació és límit: “L’escola, ¿vol tenir la Càtedra Gaudí, o no?”, es pregunta l’arquitecte. Almenys en el terreny institucional, Lahuerta ha trobat aliats a curt termini: està previst en aviat es faci públic quin museu de la ciutat de Barcelona, el nom del qual Lahuerta no va avançar el nom, rebrà un dipòsit de dibuixos de la Càtedra i col·laborarà en restaurar-los i segueixen les negociacions per fer un altre dipòsit al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).