Coderch vist des del s. XXI | Llàtzer MoixCoderch visto desde el s. XXI | Llàtzer Moix

Coderch vist des del s. XXI | Llàtzer MoixCoderch visto desde el s. XXI | Llàtzer Moix

Publicat el 20 de Novembre de 2013 a La Vanguardia – CULTURAS

Josep Antoni Coderch de Sentmenat, estrella silenciosa de la segona generació del moviment modern, va néixer fa cent anys -es compleixen dimarts vinent- i va morir en fa prop de trenta, el 6 de novembre del 1984. Publicado el 20 de Noviembre de 2013 en La Vanguardia – CULTURAS

José Antonio Coderch de Sentmenat, estrella silenciosa de la segunda generación del Movimiento Moderno, nació hace cien años -se cumplen el próximo martes- y murió hace cerca de treinta, el 6 de noviembre de 1984. En vida, la seva arquitectura li va valdre l’admiració dels col·legues de professió, malgrat el seu caràcter aspre i malgrat que ideològicament es trobava allunyat del progressisme llavors hegemònic en mitjans intel·lectuals. Després de la seva mort, i amb les excepcions de rigor, el seu llegat ha generat poc debat. Significa això que l’empremta de Coderch ha desaparegut? En absolut. Els joves professionals consultats per Cultura/s la reivindiquen i l’aplaudeixen. I els arquitectes veterans continuen apreciant-la. Uns i altres esbossen aquí un retrat coral de l’arquitecte, tal com el veuen entrat el segle XXI.

“El reflex de Coderch en l’arquitectura d’avui -diu Eugeni Bach (nascut el 1974)- té més a veure amb la seva essència que amb la seva imatge. Potser és difícil trobar un rastre formal en treballs actuals, però pel que fa a la tradició, l’ús de materials poc transformats i la creació d’espais intermedis, l’arquitectura de Coderch és present en la d’avui”. Josep Ferrando (1972) assenyala: “L’arquitectura de Coderch es caracteritza per la presència d’un racionalisme fortament influït per la tradició constructiva, i això té gran vigència avui”. “Coderch perviu entre tots aquells arquitectes que no es veuen com a genis i, per tant, no es preocupen tant per figurar entre els artistes plàstics sinó entre els artistes pràctics”, explica Arturo Frediani (1964), al·ludint al text de Coderch No són genis el que necessitem ara. Un text que Emiliano López (1971) considera la seva millor obra i que conté proclames molt citades, com aquesta: “Als diners, a l’èxit, a l’excés de propietat o de guanys, a la lleugeresa, la pressa, la falta de vida espiritual o de consciència cal enfrontar-hi la dedicació, l’ofici, la bona voluntat, el temps, el pa de cada dia i, sobretot, l’amor, que és acceptació i entrega, no possessió i domini”.

“De Coderch s’aprenia arquitectura i actitud -considera Miguel Roldán (1961). Era mesurat i ambiciós, acceptava la gramàtica i hi escrivia dins una excel·lent literatura. Va ser un Barragán que va filtrar l’arquitectura moderna amb el sedàs vernacular, el bon gust i una certa mística”. En la mateixa línia, Toni Gironès (1965) indica que “potser Coderch no ha tingut sempre ressò en l’arquitectura catalana del segle XXI. Però, d’ara endavant, l’optimització de les condicions naturals del medi ens portarà a revisitar gran part de la seva obra i dels seus ensenyaments”. Sergi Serrat (1976) coincideix a assenyalar que “les recents arquitectures cridaneres, al servei de l’espectacle i el capital, estan deixant pas a propostes més modestes i alhora radicals i imaginatives, com les de Coderch”. I Carme Pinós (1954) estima que “Coderch, a més a més d’aportar una mirada lúcida, sensible a l’entorn, una arquitectura gens pretensiosa, ens va ensenyar una mesura que es distingeix ja en el millor de l’arquitectura d’ara”.

L’estima per l’obra de Coderch té arrels diverses. Enric Sòria, signant d’un llibre de converses amb ell, indica que la seva gran aportació va ser “l’habilitat per transcendir la tradició constructiva d’un país mediterrani, explorant millor els seus valors: l’economia de mitjans, la capacitat plàstica de l’organització dels usos i l’acomodació precisa al lloc on es projecta”. Carles Fochs, editor del volum d’homenatge a Coderch del 1988, assegura que la seva contribució es basa en “una arquitectura de formes, espais i volums senzills i emotius, fàcils de veure i comprendre”. “Coderch sempre va valorar -afegeix Helio Piñón, autor d’una detallada anàlisi de la seva obra a Arquitecturas Bis- la qualitat davant l’originalitat que busca sorprendre. La seva noció de la forma va ser prop del sentit comú, sense reduir-se només a aquest… Les millors obres de Coderch semblen tan naturals que es podria dir que no les ha fet ningú: aquest és -o hauria de ser- el desig de tot arquitecte”.

“Coderch, mestre indiscutible i font inesgotable, va representar a Espanya la millor interpretació i aportació del moviment modern de les avantguardes, en especial d’arquitectes com Richard Neutra”, intervé Carlos Ferrater. I Jordi Garcés indica que “en ple franquisme, combinant modernitat compositiva i saviesa constructiva popular, com va fer el Gatcpac, Coderch va establir a Barcelona la continuïtat amb l’arquitectura moderna d’abans de la guerra, no tant per raons ideològiques, sinó sobretot per la seva sensibilitat personal, peculiar cultura i elegància extraordinària”.En vida, su arquitectura le granjeó la admiración de los colegas de profesión, pese a su carácter áspero y a que ideológicamente se hallaba alejado del progresismo entonces hegemónico en medios intelectuales. Tras su muerte, y con las excepciones de rigor, su legado ha generado poco debate. ¿Significa eso que la estela de Coderch ha desaparecido? En absoluto. Los jóvenes profesionales consultados por Cultura/s la reivindican y aplauden. Y los arquitectos veteranos siguen apreciándola. Unos y otros esbozan aquí un retrato coral del arquitecto, tal y como le ven entrado el siglo XXI.

“El reflejo de Coderch en la arquitectura de hoy -dice Eugeni Bach (nacido en 1974)- tiene más que ver con su esencia que con su imagen. Quizás sea difícil hallar un rastro formal en trabajos actuales; pero en lo tocante a respeto a la tradición, uso de materiales poco transformados y creación de espacios intermedios, la arquitectura de Coderch está presente en la de hoy”. Josep Ferrando (1972) señala: “la arquitectura de Coderch se caracteriza por la presencia de un racionalismo fuertemente influido por la tradición constructiva, y eso tiene gran vigencia hoy”. “Coderch pervive entre todos aquellos arquitectos que no se ven como genios, y por tanto no se preocupan tanto por figurar entre los artistas plásticos sino entre los artistas prácticos”, explica Arturo Frediani (1964), aludiendo al texto de Coderch No son genios lo que necesitamos ahora. Un texto que Emiliano López (1971) considera su mejor obra y que contiene proclamas muy citadas, como esta: “al dinero, al éxito, al exceso de propiedad o de ganancias, a la ligereza, la prisa, la falta de vida espiritual o de conciencia hay que enfrentar la dedicación, el oficio, la buena voluntad, el tiempo, el pan de cada día y, sobre todo, el amor, que es aceptación y entrega, no posesión y dominio”.

“De Coderch se aprendía arquitectura y actitud -considera Miguel Roldán (1961). Era mesurado y ambicioso, aceptaba la gramática y escribía dentro de ella excelente literatura. Fue un Barragán que filtró la arquitectura moderna con el cedazo de lo vernacular, el buen gusto y una cierta mística”. En la misma línea, Toni Gironès (1965) indica que “quizás Coderch no haya tenido siempre eco en la arquitectura catalana del siglo XXI. Pero, en adelante, la optimización de las condiciones naturales del medio nos llevará a revisitar gran parte de su obra y de sus enseñanzas”. Sergi Serrat (1976) coincide al señalar que “las recientes arquitecturas gritonas, al servicio del espectáculo y el capital, están dejando paso a propuestas más modestas y al tiempo radicales e imaginativas, como las de Coderch”. Y Carme Pinós (1954) estima que “Coderch, además de aportar una mirada lúcida, sensible al entorno, una arquitectura nada pretenciosa, nos enseñó una mesura que se distingue ya en lo mejor de la arquitectura de ahora”.

El aprecio por la obra de Coderch tiene raíces varias. Enric Sòria, firmante de un libro de conversaciones con él, indica que su gran aportación fue “la habilidad para trascender la tradición constructiva de un país mediterráneo, explorando mejor sus valores: la economía de medios, la capacidad plástica de la organización de los usos y la acomodación precisa al lugar donde se proyecta”. Carles Fochs, editor del volumen de homenaje a Coderch de 1988, asegura que su contribución se basa en “una arquitectura de formas, espacios y volúmenes sencillos y emotivos, fáciles de ver y comprender”. “Coderch siempre valoró -agrega Helio Piñón, autor de un detallado análisis de su obra en Arquitecturas Bis- la calidad frente a la originalidad que busca sorprender. Su noción de la forma estuvo cerca del sentido común, sin reducirse a él… Las mejores obras de Coderch parecen tan naturales que se diría que no las ha hecho nadie: este es -o debería ser- el deseo de todo arquitecto”.

“Coderch, maestro indiscutible y fuente inagotable, representó en España la mejor interpretación y aportación del Movimiento Moderno de las vanguardias, en especial de arquitectos como Richard Neutra”, tercia Carlos Ferrater. Y Jordi Garcés indica que “en pleno franquismo, combinando modernidad compositiva y sabiduría constructiva popular, como hizo el Gatcpac, Coderch estableció en Barcelona la continuidad con la arquitectura moderna de antes de la guerra, no tanto por razones ideológicas, sino sobre todo por su personal sensibilidad, peculiar cultura y extraordinaria elegancia”.