Però sense animals. Aquesta seria la millor alternativa per al zoo de Barcelona. Deixar-lo tot tal qual, però podent passejar lliurement per les actuals instal·lacions dels animals.
El mateix Jordi Sabater Pi, l’etòleg descobridor de Floquet de Neu, va arribar a dir que un dia jutjarien la humanitat per engabiar goril·les. Certament, un zoo ja no té gaire sentit en una urbs del segle XXI. I menys amb unes instal·lacions tan precàries. La creixent sensibilitat per tot ésser viu fa cada cop més injustificable tenir animals tancats perquè en puguem gaudir. No hem de renegar del caràcter pedagògic i científic que aquestes instal·lacions han tingut històricament. Però mereixen altres qualitats que aquí no són possibles, una alternativa integral i decent.
Si observem actualment el parc de la Ciutadella veurem que absurda que resulta la seva actual partició, meitat jardí i meitat zoo, ¡amb un parlament al mig!
Si d’alguna cosa està mancada Barcelona, tan pròdiga en rècords, és d’una ràtio acceptable de zona verda per habitant. Som la riota europea. I la Ciutadella és l’únic reducte verd del centre de la ciutat, la zona més densificada. Només s’hi ha d’anar un cap de setmana per adonar-se del seu desbordant ús intensiu. És urgent ampliar-lo. I només s’hauria d’enderrocar una tanca per poder disfrutar de les 13 hectàrees del Zoo. Seria interessant mantenir la seva tipologia, igual que es fa amb una antiga fàbrica o una plaça de toros. Són arquitectures singulars, irrepetibles, fruit d’una època i que val la pena preservar. Els actuals habitacles d’animals, amb una senzilla adequació podrien ser visitables. Instructius alhora que divertits. I per fi enllaçar el Born amb la Vila Olímpica.
Mai un projecte urbanístic barceloní havia estat tan clar, havia sigut tan necessari i podria sortir tan barat. Per això no es farà.
