Fa trenta anys, Maragall i Bohigas qualificaven el cotxe com un instrument de llibertat
Publicat a La Vanguardia el 9 de novembre de 2021
Tinc a les mans un llibre de converses de Pasqual Maragall, publicat poc després dels Jocs del 1992, on el llavors alcalde dialoga amb Oriol Bohigas. Els dos personatges confessen en aquestes pàgines que són fanàtics de l’automòbil, el defensen i asseguren que els encanta conduir: “Penso que el cotxe és una gran conquesta proclama Maragall i un instrument de llibertat personal, però també haurem de posicionar-nos en el futur sobre si volem sistemes de limitació física o econòmica”. Per cert, Bohigas li respon que cotxes i vianants, tant com sigui possible, han d’anar junts. “Evidentment, a la ciutat més antiga els automòbils no hi caben i s’han d’evitar. L’ideal de la ciutat tradicional és l’Eixample, on els vianants i els vehicles conviuen, amb clares limitacions de velocitat o aparcament”.
Les actuals polítiques municipals respecte al cotxe a la capital catalana estan basades a complicar la mobilitat, reduint carrils, eliminant aparcaments, creant superilles o baixant terrasses a l’asfalt. L’automòbil és l’enemic públic número u, perquè se’l responsabilitza de la contaminació urbana. L’únic problema és que els embussos que es generen amb aquestes polítiques no sempre redueixen el CO2, sinó que en ocasions l’incrementen. Quan Maragall i Bohigas planificaven la ciutat postolímpica hi havia els mateixos 500.000 cotxes que entren a la ciutat diàriament. I, a part de torturar-los a les entrades i sortides de l’urbs, no s’han creat aparcaments dissuasius als afores, ni s’han implantat peatges urbans. Simplement s’ha convertit la circulació en un laberint infernal.
Salvador Alemany, president de Saba, ha concedit una entrevista (Rethink BCN) en què recorda que l’enemic són les emissions de diòxid de carboni i no els cotxes, que cada vegada són més eficients. Alemany mostra la seva preocupació per les mesures per restringir la mobilitat als accessos a la ciutat, “que són vitals perquè Barcelona continuï sent una ciutat oberta” i que ni tan sols han suposat un balanç positiu en termes de contaminació. Tot sigui per la mobilitat sostenible. O insostenible.
