Article sobre l’exposició organitzada des d’Arquitectes per l’Arquitectura a la galeria Víctor Saavedra, on exposem dibuixos i pintures dels nostres socis i amics.
descarregueu l’article en pdf aquí
descarregueu el catàleg de l’exposició aquí
“Soc arquitecta les 24 hores del dia”, diu Sílvia Martínez Palou. Molt probablement també ho dirien la seixantena de col·legues que, com ella, participen en l’exposició de la galeria Víctor Saavedra Maneres de mirar. “Busco façanes del moviment modern d’arquitectes consagrats, com Le Corbusier i Moragas, i les treballo a través del gravat. Això em permet treballar-les des d’una perspectiva molt pròxima i també fer obres molt grans”, subratlla l’arquitecta, que desenvolupa la seva tasca artística en paral·lel a la seva feina com a restauradora d’edificis patrimonials a la Diputació de Barcelona. “Quan faig gravat, segueixo sent una arquitecta, però en aquest camp treballo amb colors. Pots treballar amb les mans, i controlar tot el procés. En canvi, en el món de l’arquitectura hi intervenen molts altres elements”, explica Martínez Palou.
A més de restaurar monuments, els arquitectes poden projectar tota una ciutat de bell nou, resoldre problemes a les que ja existeixen i projectar edificis com no s’han vist mai. Però el gran atractiu de Maneres de mirar no són els grans projectes, sinó que els participants hi revelen el seu vessant més íntim i lliure, els dibuixos i les pintures. El resultat és un festí de propostes, des de la Sagrada Família explosiva i humorística de Juli Capella fins a una imatge, també russa, però carregada de misteri de Fernando Marzá. Entre l’una i l’altra hi ha peces molt líriques, com l’aquarel·la dels RCR, que és l’esbós d’una casa, i una obra de Manuel Brullet titulada Tiana, que sembla una evocació de l’univers colorista de Ràfols Casamada. També hi ha dibuixos més acadèmics, però exquisits, com unes botes de muntanya de Ramon Maria Puig que recorden els sabatots que pintava Van Gogh i bodegons de fruites d’Enric Sòria i Lluís Vives. Elías Torres juga amb el factor del temps, i presenta dues vistes d’Es Caló (Formentera) dibuixades el 2003 i el 2017.
Un homenatge a John Berger
Maneres de mirar està organitzada per Arquitectes per l’Arquitectura i les obres estan a la venda a un preu únic de 400 euros, amb l’objectiu de recollir fons per als futurs projectes de l’associació. El títol és un homenatge al llibre homònim de John Berger. “La mirada ha de ser molt intensa, per entendre les coses. També ha de ser-ho encara que no dibuixis a mà, com en el cas de la fotografia o els dibuixos fets amb ordinador”, diu el president d’Arquitectes per l’Arquitectura, Ramon Sanabria. També subratlla que el dibuix és “una eina de transmissió de coneixement” i les diferents generacions de professionals que participen en la mostra. “És un mostrari de com els arquitectes fan servir els mecanismes d’altres arts tant per expressar-se com per identificar el que mira -afegeix-. Les obres exposades reflecteixen mirades molt específiques sobre temes que els interessen. És la cuina de cadascun dels arquitectes”. De fet, hi ha un dibuix, d’Ignacio Paricio, que es pot veure com l’origen de tots: una mà.
Sanabria participa en l’exposició amb unes altres vistes, en aquest cas de Nova York, fetes amb unes aquarel·les de butxaca que porta quan viatja. En aquesta línia, Manolo Blasco presenta una aquarel·la d’una altra gran ciutat, Venècia, mentre que Antoni Rosselló exposa un paisatge arquitectònic contingut i atemporal. En la línia d’Elías Torres, arquitectes com Francesc Bacardit i Andrea Caparrós van immortalitzar paisatges on l’empremta humana no era tan evident.
Una vintena d’arquitectes, entre els quals Albert Blanch, Carlos Ferrater, Josep Maria Gil, el despatx MBM, Jon Montero, Víctor Rahola, l’estudi Peris Toral, Arcadi Pla i Víctor Rahola, s’han mantingut fidels a la disciplina i participen en la mostra amb dibuixos arquitectònics. En aquests casos, el públic ha d’aguditzar més la mirada, però també hi pot observar els trets dels caràcters dels autors. Per exemple, els dibuixos d’Anna i Eugeni Bach estan fets a mà alçada i són en blanc i negre. L’un pertany a una casa i l’altre és una perspectiva axonomètrica en què es pot veure un edifici com si fos per capes. “Per a nosaltres el dibuix és molt important a l’hora d’explicar un projecte, i la manera de dibuixar reflecteix la manera de pensar que hi ha al darrere -diu Eugeni Bach-. Els nostres dibuixos són d’alguna manera imperfectes perquè el que busquem és que qui se’ls mira els acabi de completar amb la imaginació de la millor manera possible per a ell. Si fas una imatge massa perfecta creiem que estàs imposant una estètica, i en els nostres projectes deixem moltes coses obertes perquè l’usuari les acabi, perquè es faci seu l’espai”. A més d’un afany artesanal i donar espai a l’usuari, aquests dibuixos reflecteixen un altre tret del caràcter dels Bach: “Som gent optimista i positiva”.
Si la mà és l’origen dels dibuixos, el quadern acostuma a ser el contenidor per excel·lència, com es pot veure amb la peça de Miquel Espinet. El collage de diferents pàgines d’uns quaderns d’obra és com la caixa negra de la construcció d’un edifici. “La història del despatx ha estat sempre unida en aquests quaderns, és un sistema que vam adoptar els anys 70 per deixar constància i reflexionar sobre els detalls constructius”, explica Espinet.
Fora de l’exposició hi ha arquitectes com Oscar Tusquets i Juan Navarro Baldeweg, que tenen una trajectòria important com a pintors, i altres creadors que exploren l’arquitectura des del vídeo, com Morrosko Vila-San-Juan, que mostra el curt Un dia a La Ricarda a la seva web. “Volíem habitar l’espai, i explicar la casa des de la perspectiva de la infància, durant un llarg estiu”, diu Vila-San-Juan.
