Félix Solaguren-Beascoa, elegit director de l’ETSAB

Félix Solaguren-Beascoa, elegit director de l’ETSAB

El catedràtic i doctor arquitecte Félix Solaguren-Beascoa ha estat elegit director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC, en les votacions que han tingut lloc els dies 27 i 28 de novembre, per urna electrònica.

Segons els resultats provisionals de les eleccions a director de l’ETSAB, publicats el 29 de novembre, el professor Félix Solaguren-Beascoa ha obtingut el 57,26% dels vots favorables ponderats (434) d’un total de 809 vots emesos, 51 dels quals són vots en blanc. Solaguren-Beascoa s’ha imposat a la professora Cristina Pardal, l’altra candidata en aquestes eleccions, que ha obtingut el 42,74% dels vots (324).

Arquitecte des del 1980, catedràtic de la UPC des del 2004 i doctor arquitecte des del 1986, Félix Solaguren-Beascoa pren el relleu a Jordi Ros, que ha dirigit l’ETSAB des del desembre del 2013. Està vinculat a aquesta escola des de la dècada del 1970, en què va iniciar els seus estudis d’arquitectura. És professor titular des del 1992, ha estat director del Departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat, del 2004 al 2006, i ha format part de diferents òrgans d’avaluació del professorat universitari. Així mateix, ha estat responsable del Centre de Documentació de Projectes d’Arquitectura de Catalunya (CDPAC) i forma part del grup de recerca FORM+ de la UPC.

Gran apassionat de l’arquitectura i reconegut especialista internacional en l’obra de l’arquitecte danès Arne Jacobsen (1902-1971), Félix Solaguren-Beascoa ha investigat en el camp del projecte arquitectònic, la qual cosa l’ha portat a impartir docència i conferències en l’àmbit internacional, així com a publicar diferents llibres i articles sobre arquitectura, però també sobre viatges i recerca. Així mateix, ha dirigit diverses tesis doctorals, moltes centrades en l’arquitectura nòrdica, i ha realitzat obres a Espanya, Itàlia, Holanda, Dinamarca, la Xina, Estats Units, Alemanya, Portugal, Romania i Austràlia.

Durant la seva etapa formativa, va ser becari de recerca dins del Pla de Formació de Personal Investigador del Ministeri d’Educació i Ciència (1983-1986) i va fer estades internacionals a Dinamarca, Itàlia, Suècia, els Estats Units, Alemanya i Portugal.