Gaudí i la Sagrada Família, més a prop de la Seu | Amelia Pijuán - arqxarq
Gaudí i la Sagrada Família, més a prop de la Seu | Amelia Pijuán

Gaudí i la Sagrada Família, més a prop de la Seu | Amelia Pijuán

El projecte que deixà el mestre català s’exhibeix al Museu Diocesà, dins l’any Gaudí-Campins

Publicat el dimarts 29 de juliol de 2014 al ARA BALEARS

Consulteu també la noticia sobre les “Converses d’arquitectura” que tindran lloc a Pollença (Mallorca) del 10 al 13 d’agost

 

El Museu Diocesà de Mallorca acull l’exposició Gaudí i la Sagrada Família amb motiu del centenari de la reforma de la Catedral de Mallorca per part de Gaudí. Es tracta d’una exposició itinerant que recordarà els lligams entre la societat i l’Església catalana i la mallorquina. Els qui la visitin podran conèixer l’evolució i els orígens de l’obra mestra de Gaudí, com també l’aportació de l’arquitecte i dels qui l’estan continuant. “No venim a fer publicitat de la Sagrada Família… És un tribut a Gaudí, a Campins i a Mallorca”, raonava Daniel Giralt-Miracle, comissari de l’exposició.

Enguany fa cent anys d’ençà que Gaudí reformà la Catedral (1914), mentre que per febrer es complirà el centenari de la mort de Campins (1915). Així, el Capítol de la Catedral de Mallorca organitza el doble any Campins-Gaudí (2014-2015), en el qual es recorda el difunt bisbe i s’homenatja Gaudí amb el canvi -necessari- que introduí a la Seu. La relació entre el bisbe i l’arquitecte fou molt fructífera per a ambdós; el bisbe demanà a Gaudí que intervingués en les obres de la Seu, mentre que l’arquitecte va introduir tota una sèrie de reformes revolucionàries que més tard posà en pràctica a la Sagrada Família. La passió que compartien per la litúrgia va fer que les reformes, tot i no ser acabades per Gaudí, es portassin a terme fins al final.

 

La renovació de la Seu

Gaudí fou un artista inspirat per tres àmbits: la litúrgia, el simbolisme i la natura. Va saber conjugar el món artesà amb el món científic i aplicar-lo a les seves creacions. La complexitat de l’espai, les formes, les columnes de voltes hiperbòliques, la lluminositat… L’arquitecte no deixava res a l’atzar; treballà sempre amb les mans i la ment. Es consolidà com el màxim exponent de l’arquitectura moderna catalana, i deixà la seva petjada en la Catedral de Mallorca amb renovacions com el baldaquí de l’altar major -fet amb ferro i vidre- dirigit cap al poble per fer-lo més participatiu, o l’entrada de la llum elèctrica, amb el disseny d’unes làmpades específiques.

Gaudí torna a Mallorca a través de l’estructura arquitectònica i del simbolisme de la Catedral, focus d’atracció i temple espiritual. El comissari també insistí en el lligam cultural entre Mallorca i Barcelona. “La Sagrada Família és part de la Seu, però la Seu també està dins la Sagrada Família”.

 

Arquitectura i litúrgia

No només parlà dels lligams culturals, sinó també de l’espiritualitat d’ambdues construccions. “Es tracta de catedrals diferents però amb el mateix esperit de proclamar la cristiandat”. Gaudí va ser un pioner en la reforma del culte, albirà un projecte al cor de Barcelona per donar a conèixer la litúrgia cristiana. D’aquesta manera, la Sagrada Família es va concebre com una bíblia de pedra, les seves parets parlen a través dels gravats, escultures i símbols.

Giralt-Miracle explicà que l’arquitecte Antoni Gaudí entenia a la perfecció la cultura urbana. A través de les quatre façanes de l’edifici de Barcelona plasmà passatges de la Bíblia i omplí l’exterior de símbols cristians. La seva idea era que la vida del poble es produïa a l’exterior, i era necessari idear una església de cara al poble.

L’exposició va ser inaugurada ahir pel cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, i el bisbe de Mallorca, Javier Salinas. Romandrà tot l’estiu al Museu Diocesà de Palma.