Glòries, km 0 | Francesc Espiga - arqxarq

Sembla una altra. El que fins fa quatre dies era un indret segrestat bàsicament per la condició d’entrada principal a Barcelona pel nord-est –l’autopista C-31–, ara s’ha convertit en un gran espai públic carregat de potencialitats. Les Glòries…” Francesc Espiga

Sembla una altra. El que fins fa quatre dies era un indret segrestat bàsicament per la condició d’entrada principal a Barcelona pel nord-est –l’autopista C-31–, ara s’ha convertit en un gran espai públic carregat de potencialitats. Les Glòries…” Francesc Espiga

L’enderroc ja gairebé consumat de l’anella viària transforma radicalment la imatge de l’accés a Barcelona pel nord-est

Publicat el dimarts, 2 de septembre de 2014 a EL PUNT AVUI

Possiblement no serà, almenys a curt termini, aquella nova centralitat urbana que va imaginar Cerdà. Gairebé alliberada, però, del tambor viari que l’ha coronat des de la vigília dels Jocs Olímpics, la plaça de les Glòries presenta un aspecte rejovenit. Sembla una altra. El que fins fa quatre dies era un indret segrestat bàsicament per la condició d’entrada principal a Barcelona pel nord-est –l’autopista C-31–, ara s’ha convertit en un gran espai públic carregat de potencialitats. Les Glòries, ara sí, ha passat a tenir la categoria de plaça, amb la torre Agbar, l’edifici del Dhub i, sobretot, la coberta del mercat dels Encants com a elements que fan guanyar vitalitat, i protagonisme, en el seu nou skyline.

Més enllà de l’estètica, però, cal tenir en compte l’aspecte de la funcionalitat, i ahir les noves Glòries van tenir un test exigent. Els nous carrils provisionals que seccionen la plaça en superfície, i que hauran d’absorbir bona part del flux de trànsit que fins fa res circulava per l’anella –154.000 vehicles diaris–, van suportar bé l’increment de la circulació que tradicionalment es registra a la ciutat cada 1 de setembre, jornada de reincorporació a la feina per a molts ciutadans. La fluïdesa va ser la tònica general en aquest punt, on la Guàrdia Urbana havia establert un reforç especial per la perspectiva d’eventuals retencions. En carrers adjacents com ara Badajoz i Castillejos, que durant aquests mesos han esponjat part del trànsit del tambor, ahir tampoc es van produir gaires contingències. De fet, a la pràctica, van ser altres indrets de Barcelona els que van provocar els maldecaps més importants, com ara el carrer Aragó, entre la Diagonal i el passeig de Sant Joan, així com alguns trams de la ronda del Mig i la ronda Litoral.

Malgrat que l’enderroc del tambor viari era, i és, l’epígraf més destacat del projecte de transformació de les Glòries, a la plaça encara hi ha feina per fer. I molta. D’entrada, hi ha una part, petita, de la carcassa elevada de la banda muntanya que encara ha d’anar a terra. Del cantó mar, l’únic vestigi que en queda és un dels pilars, que ha estat amnistiat per deixar un testimoni físic del que va ser la construcció. De la resta, només en quedarà el record i el que en conservin els arxius. Així mateix, també s’han d’enllestir obres subsidiàries que afecten els nous carrils d’entrada i de sortida, com per exemple alguns marges. Els operaris ahir hi treballaven a preu fet.

Una tasca més arduosa, però, serà la urbanització provisional de les 12 hectàrees de la zona, abans de la transformació definitiva en parc urbà. Una finalitat, però, que no es concretarà fins al 2017 o el 2018 i, per aquest motiu, la plaça s’arranjarà de manera eventual per poder-hi donar ús ciutadà durant aquest interval. D’aquesta manera, i gràcies a una inversió que s’elevarà fins als 5,3 milions d’euros, s’hi habilitaran àrees de jocs per a la canalla, zones de lleure, un prat a la zona nord i un circuit d’atletisme, entre altres espais. De manera paral·lela, i mentre el parc va prenent forma per fases, també s’haurà de construir el túnel que haurà de ser la solució definitiva per canalitzar el trànsit en una zona clau de Barcelona submergida en un procés de transformació constant.

L’enderroc ja gairebé consumat de l’anella viària transforma radicalment la imatge de l’accés a Barcelona pel nord-est

Publicat el dimarts, 2 de septembre de 2014 a EL PUNT AVUI

Possiblement no serà, almenys a curt termini, aquella nova centralitat urbana que va imaginar Cerdà. Gairebé alliberada, però, del tambor viari que l’ha coronat des de la vigília dels Jocs Olímpics, la plaça de les Glòries presenta un aspecte rejovenit. Sembla una altra. El que fins fa quatre dies era un indret segrestat bàsicament per la condició d’entrada principal a Barcelona pel nord-est –l’autopista C-31–, ara s’ha convertit en un gran espai públic carregat de potencialitats. Les Glòries, ara sí, ha passat a tenir la categoria de plaça, amb la torre Agbar, l’edifici del Dhub i, sobretot, la coberta del mercat dels Encants com a elements que fan guanyar vitalitat, i protagonisme, en el seu nou skyline.

Més enllà de l’estètica, però, cal tenir en compte l’aspecte de la funcionalitat, i ahir les noves Glòries van tenir un test exigent. Els nous carrils provisionals que seccionen la plaça en superfície, i que hauran d’absorbir bona part del flux de trànsit que fins fa res circulava per l’anella –154.000 vehicles diaris–, van suportar bé l’increment de la circulació que tradicionalment es registra a la ciutat cada 1 de setembre, jornada de reincorporació a la feina per a molts ciutadans. La fluïdesa va ser la tònica general en aquest punt, on la Guàrdia Urbana havia establert un reforç especial per la perspectiva d’eventuals retencions. En carrers adjacents com ara Badajoz i Castillejos, que durant aquests mesos han esponjat part del trànsit del tambor, ahir tampoc es van produir gaires contingències. De fet, a la pràctica, van ser altres indrets de Barcelona els que van provocar els maldecaps més importants, com ara el carrer Aragó, entre la Diagonal i el passeig de Sant Joan, així com alguns trams de la ronda del Mig i la ronda Litoral.

Malgrat que l’enderroc del tambor viari era, i és, l’epígraf més destacat del projecte de transformació de les Glòries, a la plaça encara hi ha feina per fer. I molta. D’entrada, hi ha una part, petita, de la carcassa elevada de la banda muntanya que encara ha d’anar a terra. Del cantó mar, l’únic vestigi que en queda és un dels pilars, que ha estat amnistiat per deixar un testimoni físic del que va ser la construcció. De la resta, només en quedarà el record i el que en conservin els arxius. Així mateix, també s’han d’enllestir obres subsidiàries que afecten els nous carrils d’entrada i de sortida, com per exemple alguns marges. Els operaris ahir hi treballaven a preu fet.

Una tasca més arduosa, però, serà la urbanització provisional de les 12 hectàrees de la zona, abans de la transformació definitiva en parc urbà. Una finalitat, però, que no es concretarà fins al 2017 o el 2018 i, per aquest motiu, la plaça s’arranjarà de manera eventual per poder-hi donar ús ciutadà durant aquest interval. D’aquesta manera, i gràcies a una inversió que s’elevarà fins als 5,3 milions d’euros, s’hi habilitaran àrees de jocs per a la canalla, zones de lleure, un prat a la zona nord i un circuit d’atletisme, entre altres espais. De manera paral·lela, i mentre el parc va prenent forma per fases, també s’haurà de construir el túnel que haurà de ser la solució definitiva per canalitzar el trànsit en una zona clau de Barcelona submergida en un procés de transformació constant.

- Glòries, km 0 | Francesc Espiga -