Les institucions demoren la protecció de la primera casa de Martínez Lapeña i Torres a Eivissa - arqxarq
Les institucions demoren la protecció de la primera casa de Martínez Lapeña i Torres a Eivissa

Les institucions demoren la protecció de la primera casa de Martínez Lapeña i Torres a Eivissa

La conservació del primer habitatge a Eivissa de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, la Casa Van der Driesche, segueix en l’aire. L’arquitecte Salvador Roig i el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears en van reclamar la catalogació fa tres mesos, després que els nous propietaris tramitessin un expedient per enderrocar-la. Les institucions públiques eivissenques encara no han pres cap decisió. Segons fonts del Consell Insular d’Eivissa, aquesta setmana tenen previst reunir-se amb l’Ajuntament de Sant Josep –la casa està ubicada a Cala Molí– per abordar la situació. Segons fonts de l’Ajuntament de Sant Josep, els nous propietaris no volen executar la llicència d’enderroc que havien sol·licitat: “Van demanar una llicència perquè volien enderrocar unes parts de la casa, però no tenen la intenció d’executar-la perquè segons la normativa urbanística de la zona no podrien tornar a construir”.

Publicat el dimarts 12 de 2018 al diari ARA | Antoni Ribas Tur

La Casa Van der Driesche pren el nom de la família holandesa que la va encarregar a Martínez Lapeña i Torres, que al desembre van rebre el Premio Nacional d’arquitectura i va ser construïda entre els anys 1969 i 1973. Seria senzill protegir-la si estigués catalogada però no hi estarà fins que l’arquitecte Juanjo Serra finalitzi la redacció del nou catàleg de patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament de Sant Josep. Aleshores, però, podria ser massa tard. “En el cas que la casa figurés dins el catàleg, la justificació per protegir l’edifici seria molt més senzilla. Estudiarem entre totes dues administracions quina base jurídica podria tenir la protecció de la casa”, afirmen fonts de la institució. Així i tot, com diu Salvador Roig, el Consell podria actuar de manera preventiva: “Hi ha articles de la llei de patrimoni que li permeten suspendre possibles actuacions mentre s’analitza el tema”, subratlla l’arquitecte.

La data de finalització del catàleg de patrimoni arquitectònic de Sant Josep, que després de la redacció s’haurà de posar a exposició pública, no està fixada. Segons Roig, no és imprescindible que la casa estigui catalogada per protegir-la, i posa com a precedent el cas de l’aprovació de les Normes Subsidiàries de Santa Eulàlia. Tot i no tenir catàleg, la Comissió Insular d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric Artístic (Ciotupha) va prescriure la protecció de nombrosos edificis contemporanis. Entre ells n’hi ha precisament de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres i d’altres arquitectes, com Erwin Broner, Josep Lluís Sert, Raimon Torres, Albert Illescas, Carles Ferrater i Lluís Gascón. “És complicat protegir l’obra d’autor viu com Bé d’Interès Cultural, però no ho és incloure-la en un catàleg de patrimoni”, subratlla l’arquitecte. Pel que fa als Béns d’Interès Cultural, es reserven a arquitectes històrics.

La casa Van der Driesche en una fotografia d'època / JAMLET

La casa Van der Driesche en una fotografia d’època / JAMLET

La casa Van der Driesche es troba en molt bon estat i s’hi han fet poques alteracions. El Coaib la va incloure en el seu llistat d’obres contemporànies susceptibles de ser protegides. Pel que fa als seus trets més destacats, els arquitectes van convertir en virtut les dimensions reduïdes i el fort pendent del solar, que dona a un penya-segat, i van aconseguir que l’habitatge tingués unes vistes privilegiades i alhora estigués protegit de l’exterior gràcies a la vegetació i a uns pins preexistents. Per desig dels primers propietaris, els dormitoris estan distribuïts en dos blocs separats. A més, a la casa Van der Driesche ja hi apareixen detalls, com els volums angulosos i l’ús d’elements que tenen un valor plàstic, com els tendals, que són una constant en la trajectòria dels arquitectes. “Tots els espais lliures de la parcel·la, de petites dimensions, s’han projectat per permetre la vida a l’aire lliure, especialment les terrasses orientades al mar, cobertes amb veles de vaixells”, afirma l’arquitecte Stefano Cortellaro a l’informe que va emetre el Coaib per demanar la catalogació de l’edifici. “El solar ha sigut totalment ocupat per la construcció, els interiors i les terrasses es fonen per permetre tan la vida a l’aire lliure com la formació de grups diversos en les freqüents reunions”, van dir els arquitectes de la seva obra. L’informe Cortellaro també inclou les nombroses publicacions on va aparèixer, entre les quals hi ha ‘Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo’. Una altra publicació destacada és el llibre de Gillo Dorfles ‘Arquitectura moderna’ on, citant a l’arquitecte Rafael Moneo, parla de “les arreles khantianes” de la casa, fent referència als treballs de l’arquitecte Louis Kahn.

La casa Van der Driesche està ubicada en un carrer que dona a un penya-segat / CUADERNOS DE ARQUITECTURA Y URBANISMO/JAMLET

La casa Van der Driesche està ubicada en un carrer que dona a un penya-segat / CUADERNOS DE ARQUITECTURA Y URBANISMO/JAMLET

Un degoteig de destruccions d’edificis moderns

L’amenaça que pesa sobre la Casa Van der Driesche no és un cas aïllat en la conservació del patrimoni modern a Eivissa en els últims anys: l’any 2015 es va enderrocar Sa Graduada, una escola republicana del mallorquí Guillem Forteza. L’any següent, durant les obres de remodelació del port, es van destruir unes terrasses de l’arquitecte alemany Erwin Broner i l’any passat va caure el Cine Serra, de Germán Rodríguez Arias; que serà substituït per un hotel de cinc estrelles promogut per KKH Property Investors. “Cada any perdem edificis moderns molt interessants, i això no pot passar”, lamenta el president de la demarcació d’Eivissa del Coaib, Ivan Torres.