LA FOTOGRAFIA D’ARQUITECTURA EN TEMPS D’INSTAGRAM | Escola Sert

LA FOTOGRAFIA D’ARQUITECTURA EN TEMPS D’INSTAGRAM | Escola Sert

Com fotografiar l’arquitectura? No és imperatiu que el fotògraf sigui arquitecte. Però sí que és bàsic formar-se i conèixer la disciplina per plasmar amb un rigor més gran el llenguatge arquitectònic

Publicat a Escola Sert Newsletter l’1 de setembre de 2021 | Lucía Burbano | Fotografia Simon García

Com fotografiar l’arquitectura? No és imperatiu que el fotògraf sigui arquitecte. Però sí que és bàsic formar-se i conèixer la disciplina per plasmar amb un rigor més gran el llenguatge arquitectònic. A més de la pròpia visió, el fotògraf aportarà així un gran valor afegit a la documentació gràfica de l’edifici en qüestió. És la fotografia d’arquitectura.

Definir els objectius del projecte gràfic

El punt de partida és una trobada amb l’arquitecte perquè el fotògraf se submergeixi en les singularitats del projecte. En aquest brífing, el client transmet quins elements li interessa que ressaltin gràficament. Poden ser les seves característiques espacials, les connexions visuals o la textura dels materials utilitzats.

Aquest contacte es produeix en un moment molt concret, quan la construcció de l’obra acaba de finalitzar i el propietari encara no hi ha agregat res ni n’ha modificat cap element original. El projecte es troba en el seu moment més “pur” i està llest per ser fotografiat per uns ulls que el miraran per primera vegada.

“És un edifici que solem visitar durant el curs per fer sessions pràctiques, perquè les seves formes i les voltes donen molt joc” (Imatge: Casa La Ricarda, foto i comentari de Simón García)

«El fotògraf acut a l’espai sense estar prèviament condicionat.»Simón García

“Sovint, i a causa de les constants visites a l’obra, l’arquitecte pot acabar avorrint el projecte. En canvi, el fotògraf acut a l’espai sense estar prèviament condicionat. Aquesta frescor comporta que sorgeixin punts de vista que l’arquitecte mateix desconeixia sobre l’edifici”, explica Simón García, director del curs Fotografia d’Arquitectura de l’Escola Sert .

Capturar l’essència arquitectònica en dues dimensions

Una vegada el fotògraf es troba davant del projecte, arriba el moment d’explorar-lo, de conèixer-lo, d’admirar-lo, d’analitzar-lo. El propòsit és establir l’enquadrament més idoni que n’exploti les qualitats gràficament.

Es podria pensar que l’escala o la llum són els grans reptes als quals s’enfronta el fotògraf d’arquitectura. No obstant, com argumenta el fotògraf, un dels desafiaments més grans és plasmar en 2D una cosa que és tridimensional, per aconseguir generar una narrativa espacial de l’edifici. A més, el reportatge fotogràfic ha de ser interessant en el seu conjunt, però també individualment. Cada foto ha de tenir el seu propi atractiu”.

“Representa la importància de la composició. Aquí, l’eix central crea una divisió gràcies a l’ombra projectada en la meitat de la fotografia” (Imatge:  CEIP Alfajarín, foto i comentari de Simón García)

La (ir)rellevància de l’equipament

Es podria debatre fins a l’eternitat sobre càmeres, òptiques, filtres i altres gadgets que han de formar part de l’equip del fotògraf d’arquitectura. No obstant, Simón García mostra el seu pragmatisme sobre aquesta qüestió: “No hi ha cap material imprescindible. Avui dia, la major part de fotògrafs utilitzen càmeres de format complet (full frame, en anglès). En qualsevol cas, un complement molt útil són les òptiques descentrables, que ajuden a compondre millor la imatge i a corregir perspectives”, comparteix.

Parafrasejant el fotògraf d’arquitectura Julius Shulman: “El menys important de les fotografies que faig és la càmera”.

“Quan fas un reportatge, les imatges han de destacar individualment, no solament en conjunt. Aquest interior, una escena d’alt rang dinàmic, funciona molt bé visualment” (Imatge: Habitatge a la Cerdanya, foto i comentari de Simón García)

“Encara que l’exterior sigui tècnicament més senzill, cal ‘entrenar’ l’ull per triar el millor punt de vista.»Simón García

Les diferències entre fotografiar un exterior i un interior

Si parlem de qüestions tècniques, un interior és generalment més complex. Per què? Principalment, pel contrast que es produeix entre la llum forta de l’exterior i la il·luminació càndida de l’interior, que, per ser tècnicament correcta, requereix un tractament posterior.

“Encara que l’exterior sigui tècnicament més senzill, cal ‘entrenar’ l’ull per triar el millor punt de vista. L’experiència ajuda a escollir l’enquadrament, a trobar la millor composició i el moment del dia per fer el reportatge fotogràfic”, explica el fotògraf.

Sobre incloure o no persones en l’enquadrament, Simón García diu que és partidari de fer-ho, perquè atreuen l’atenció cap a punts concrets de l’edifici que li interessa que ressaltin. També ajuden a fixar l’escala del projecte en qüestió.

“L’hora del dia descriu perfectament la materialitat de la façana i la transparència dels petits panells de vidre, a través dels quals s’aprecia la il·luminació interior” (Imatge: Le Monde Group Headquarters, foto i comentari de Simón García)

Postproducció: corregir i emfatitzar

El contrast lumínic esmentat anteriorment, conegut com a alt rang dinàmic, requereix una atenció més gran en la fase de postproducció. “Obtenir una imatge final que sigui lumínicament correcta sense perdre realisme és el més complex. Per aconseguir aquest equilibri cal fer diferents exposicions de la mateixa captura. Així s’obté el detall tant de les parts més il·luminades com de les ombres per fusionar-les després en algun programa tipus Photoshop”, detalla.

Instagram: consum ràpid o generador de tendències?

Fotògrafs d’arquitectura professionals o amateurs recorren cada vegada més a Instagram per mostrar els seus treballs. La xarxa social pot tenir una certa influència a l’hora de generar tendències estètiques que després es traslladen a altres canals, encara que Simón García puntualitza: “Com que es tracta d’una plataforma de consum ràpid, és aconsellable publicar-hi fotos minimalistes, que no requereixin segones lectures. Moltes vegades no es tracta de les millors fotos, sinó de les més apropiades a les característiques d’aquesta xarxa social”, reflexiona.

Per resumir el treball del fotògraf d’arquitectura, deixem que parli un dels mestres d’aquesta disciplina, el nord-americà Ezra Stoller, que en una entrevista per a New York Times publicada el 1991 va dir això sobre la seva feina: “No he pretès mai que la meva obra sigui art. L’art és l’arquitectura”.