La Mina: el repte pendent de superar l’estigma | M.O. Barcelona - arqxarq
La Mina: el repte pendent de superar l’estigma | M.O. Barcelona

La Mina: el repte pendent de superar l’estigma | M.O. Barcelona

Publicat el dijous, 8 de maig del 2014, al diari Ara

El Fòrum va impulsar el pla de transformació d’un barri que no ha resolt els problemes socials

Tot és més intrínsec, menys evident, però la situació continua igual de complicada. I molts canvis han quedat a mig fer. És el veredicte dels veïns del barri de la Mina quan se’ls pregunta per l’impacte que ha tingut el pla de transformació, tant social com urbanístic, que s’està duent a terme en aquesta zona de Sant Adrià de Besòs, construïda amb l’objectiu d’acollir els barraquistes instal·lats en punts com el Camp de la Bota. El pla de millora va rebre l’impuls necessari per tirar endavant coincidint amb la celebració del Fòrum i després de molts anys de promeses.

Ara, una dècada després, tot i les evidents millores urbanístiques, problemes com el consum de drogues, el mercadeig amb objectes robats i l’absentisme escolar continuen molt vinculats al barri. Arrelats. A la Mina, la droga és més fàcil d’aconseguir que a la majoria de llocs. És més barata i -diuen- més bona que a Barcelona i es pot comprar no només amb diners. Aquí el ventall de negoci és ampli, i les conseqüències, visibles al carrer. La crisi ho ha accentuat tot.

Els canvis físics han servit per enderrocar les fronteres que separaven la Mina de Barcelona i de Sant Adrià, enterrant, per exemple, la zona industrial que exercia de mur, però les barreres no físiques continuen sent evidents. I el barri encara malda per deixar de ser un gueto. Per aconseguir que les famílies que tenen interès que els seus fills estudiïn no els portin a centres de fora de la Mina, per exemple. Tot un símptoma de la situació, com remarca el pedagog i portaveu de la Plataforma d’Entitats del barri Josep Maria Monferrer.

El barri va veure en la celebració del Fòrum la seva oportunitat. Els veïns no estaven disposats a quedar-se tancats a la seva barriada, sota un intens control policial, mentre a pocs metres Barcelona guanyava una zona residencial d’altes prestacions a tocar del mar i dedicava quantitats colossals de diners a construir nous espais i programar exposicions i xerrades per projectar-se al món com una Barcelona cosmopolita. La Mina reclamava el seu torn. De la mà del pla, s’obriria una rambla al mig del barri per esponjar-lo, el tramvia hi passaria, tindria nous centres educatius i pisos -socials i lliures-, una comissaria dels Mossos, una biblioteca i una sala de venipunció.

Sense enderroc ni reallotjament

La previsió era tirar a terra el macrobloc del carrer Venus, de deu pisos i desproporcinadament llarg, i obrir passadissos a la resta de blocs d’aquestes característiques per fer permeable la zona. Però ara per ara la cosa segueix enquistada. Els veïns d’aquest bloc no poden fer front als pagaments -o no tenen cap intenció de fer-ho- per reallotjar-se en un dels pisos de nova construcció que s’han aixecat a la zona, que continuen buits i impliquen una elevada despesa en vigilància.

Tanmateix, l’alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, fa un balanç “magnífic” del Fòrum i dels canvis que va comportar. Sobretot, del fet de recuperar el riu i la seva llera, i d’acabar amb les barreres físiques de la Mina. En el pla més social deixa clar que la crisi “ho ha condicionat tot” i que la feina, en aquest àmbit, és molt més “lenta”.