Obituari Luis Alonso
Publicat a El Periódico el 16 d’octubre de 2021
Ha mort als 66 anys a Santiago de Xile l’arquitecte que, juntament amb el seu soci Sergi Balaguer, va desenvolupar nombrosos projectes per tot el món; entre d’altres, la reforma de Les Arenes de Barcelona, en col·laboració amb el britànic Richard Rogers. Tenia previst tornar a la capital catalana.
Els arquitectes tenen certa fama de longeus, la seva passió constructiva els sol animar a prolongar la carrera professional i vital. Però aquesta vegada, la carrera de Luis Alonso ha acabat de forma sobtada als 66 anys. Nascut el 1955 a Madrid, de família de Conca, va estudiar a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona, i just a l’acabar la carrera es va associar amb Sergi Balaguer. Tots dos es coneixien per la seva afició a l’atletisme, i des d’aleshores van començar una gran cursa de fons arquitectònica que ha patit ara aquest dur contratemps.
Alonso era un avesat esportista i gran aficionat a les maratons. Les havia corregut en 14 ocasions, en diverses ciutats del món. Però no podrà córrer la següent. Com Filípides, el mític soldat grec que va córrer des de la ciutat de Marató fins a Atenes per comunicar la victòria sobre els perses, i que, a l’arribar i donar la notícia, va caure defallit a causa de la fatiga. Ell ho ha fet a Santiago de Xile, on residia des del 2009. Va anar a dormir la nit de dijous després de resoldre els seus assumptes professionals i ja no es va aixecar. La seva aorta va cedir i el seu cor es va aturar. Estava en plena forma, sense malalties prèvies i revisava sovint la seva salut. Deixa la seva dona Denise i dos fills, la Laia i el Nacho, també arquitecte. Tenia previst tornar a instal·lar-se de nou a Barcelona en tot just 20 dies.
Amb el seu soci han aixecat un gran despatx professional, que va arribar a tenir 120 empleats, i que ha anat estenent la seva xarxa de serveis des de Barcelona cap a diverses ciutats de tot el món, especialment a Sud-amèrica (Colòmbia i Xile), on van poder arrecerarse després de la crisi del 2008. Els seus inicis van estar lligats al tema esportiu, com a responsables del Club Arsenal, el primer Metropolitan i Duet, del qual també eren accionistes. Però posteriorment van anar diversificant els serveis fins a abastar pràcticament totes les tipologies: vivenda, equipaments, sanitat, oci i entreteniment, hostaleria, oficines, etcètera. En la seva carrera es poden destacar diversos projectes desenvolupats en col·laboració amb l’arquitecte britànic Richard Rogers, el centre comercial Arenas a Barcelona, la Hyatt Regency Tower a l’Hospitalet de Llobregat i la cava Protos a Valladolid. Entre els seus projectes més recents destaca la Torre Bacatá de 250 metres d’altura a Bogotà i l’estadi d’atletisme d’Andorra.
Un «obrellaunes»
Alonso era un personatge afable, positiu i optimista. Sempre en constant evolució i reinvenció. Advocava per la promiscuïtat funcional als edificis, la flexibilitat i barreja d’usos, i considerava l’arquitecte com un «obrellaunes» econòmic a través de la construcció. Es queixava de la falta d’incentius de les institucions cap a les empreses d’arquitectura i era reticent a la tasca dels organismes professionals; va intentar optar a la presidència del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el 2010. Era membre d’Arquitectes per l’Arquitectura.
El seu soci Balaguer, dos anys més gran, està desolat davant el final abrupte del que ha sigut «un matrimoni professional de 42 anys i prop de 700 criatures». I explica que els inicis no van ser fàcils, rememora com «els diumenges ens acostàvem a les urbanitzacions on la gent acudia a comprar parcel·les i els oferíem fer-los el projecte», i recorda així el caràcter sempre emprenedor d’Alonso. Ara el seu objectiu és mantenir l’estructura de l’estudi, amb importants projectes en marxa, i donar pas a la següent generació de col·laboradors perquè en vagin agafant les regnes.
