MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: AMOO (AURELI MORA + OMAR ORNAQUE)

MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: AMOO (AURELI MORA + OMAR ORNAQUE)

FILMAX GRAN VIA

2015 – 2017

Els cinemes Filmax Gran Via, ubicats a l’interior del Centre Comercial Gran Via 2, van obrir les seves portes l’any 2002, amb el boom d’aquest model de negoci basat en el consum i l’oci massiu que va portar a omplir els nuclis urbans de multitud de centres comercials, combinant botigues, restauració i cinemes multi-sala.

Passada aquesta etapa daurada i davant el canvi de paradigma, el client buscava un projecte per tornar a encaminar els cinemes: reduir la seva dimensió optimitzant el seu funcionament i oferint una experiència més enllà de lo que succeeix dintre de la sala.

FUNCIONAMENT I EFICÀCIA

Reducció del número de sales: Els cinemes passen de tenir 15 a 12 sales. Aquestes sales es reconvertiran en una bolera, a la que es tindrà accés des de els cinemes.

Únic punt de venda: S’elimina el concepte convencional de taquilles, prescindint del volum destinat a aquest funció a la terrassa de restauració del centre comercial. En el mostrador principal, el públic pot comprar ara tant les entrades als cinemes com les crispetes, begudes i altres, fent una única cua.

Eliminació de barreres: A la distribució prèvia, el hall dels cinemes estava totalment tancat al pas del públic a excepció d’un únic punt d’accés on es tallava la entrada. Aquestes barreres s’han eliminat, endarrerint el pas d’accés i obrint el hall, apropiant-se de tota la planta, facilitant la lliure circulació. Ja no s’ha d’anar al cinema per consumir els seus productes.

Optimització del treball: Amb la execució dels anteriors punts, s’aconsegueix un mostrador que permet al treballador exercir tots els treballs sense haver de desplaçar-se ni interferir en la circulació del públic: reposar els productes dels punts de venda i del magatzem, vendre entrades, begudes, crispetes i dolços, controlar accessos a les diferents sales, controlar els continguts digitals dinàmics, controlar la il·luminació de l’espai.

Jerarquia de treball: La nova barra formada per el mostrador i el moble de treball, fa que els 10 punts de venda funcionin només com a tals i que, des de darrere i en contacte directe amb el magatzem, dos treballadors facilitin tots els productes de consum que sigui necessari reposar.

AMBIENT

Secció:S’enderroca tot el fals sostre, de manera que la secció de les lloses de les grades de les sales del cinema queda sobre el hall, a la vista, enriquint el concepte d’entrada al cinema amb l’esquelet del mateix. Donada la gran alçada en alguns punts, s’opta per una alçada de confort de 2.70 metres, fins a on arribaran tots els elements i revestiments. A partir d’aquesta alçada, només apareixen instal·lacions vistes i estructura, pintat d’un únic color, uniformant tot l’espai.

Informació: Davant el desordre i l’aleatorietat original, s’opta per ordenar la informació digital en dos eixos. El primer, frontal des de l’accés i paral·lel al mostrador, anunciant els horaris de les pel·lícules i els tràilers. L’arquitectura serà canviant en la mida en que ho serà la informació, dinamitzant l’espai.

Il·luminació: L’experiència d’entrar a uns cinemes és, entre altres coses, el pas de la llum a la foscor. A l’alçada de 2.70 metres, es crea una subestructura de recolzament de tota la il·luminació disposada en tires continues que, amb el seu zig-zag, guien de les portes a la entrada de les sales. El hall es converteix doncs, en el primer gradient de la foscor.

Paviment: L’enfosquiment de tot l’ambient es remata amb un terratzo negre de grans àrids blancs que, simulant l’efecte de crispetes vessades, ajudant a evitar la sensació de embrutiment durant les hores puntes de serveis i impossibilitat de neteja.

Reclam: Dintre del conjunt de geometria reticulada, s’opta per un element singular, dissonant i amb rodes, que serà el carret de dolços. Aquest element pot variar la seva posició segons el dia i l’ús de les sales. 


Autors: AMOO | Aureli Mora + Omar Ornaque i Arquitecturia | Josep Camps + Olga Felip

Fotògraf:  José Hevia