MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: LLUÍS VIVES

SEU DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

1997 – 2003

L’Arquitectura de la nova Seu del Consell Insular de Menorca, no pot ser conseqüència directa d’un programa funcional i creença acrítica d’un vell document de planejament.

La nova Seu, ha de ser el resultat d’un procés projectual que sintetitzi els requeriments del programa, les exigències del lloc on se situa i les pròpies de la nova centralitat urbana que li atorga la particular condició del edifici.

L’edifici neix arrel d’un concurs organitzat pel Consell Insular de Menorca amb el propòsit de contrastar idees per a la nova Seu. El lloc triat, a les afores de Maó, i al bell mig d’una urbanització residencial de baixa densitat, d’ordenació alhora regular i enrevessada, va generar com era previsible una certa polèmica a la població. Raons legítimes i contradictòries aconsellaven la disposició d’aquest edifici principal de l’illa en un lloc més central de la ciutat. Finalment motius d’oportunitat i sobre tot funcionals i d’equilibri urbà es van imposar. Per la nostra part, es va fer explícita l’idea de que situar nous equipaments públics a les afores de Maó li aniria força bé a una perifèria tant dispersa i deixada de la mà de deu, amb tot i ser lloc inevitable dels seus creixements futurs. Per altra banda la construcció recent de la nova via de Ronda adjacent, proveïa una excel·lent accessibilitat i evitava els previsibles trànsits complementaris a un centre històric ja col·lapsat.

Des de l’avantprojecte original fins l’arquitectura resultant unes quantes idees-força s’han preservat i orientat el projecte i la seva execució. Era impossible dissimular un edifici de més de 10.000 m² en un context de ciutat jardí de gra petit. Amb tot era inevitable pensar la relació pertinent entre el nou edifici públic i el context, i això tant en el pla urbanístic com en l’expressiu-formal. Ras i llis: calia atenuar, sense refusar-lo, el contrast entre l’edifici i la mida petita de l’entorn.

Per tal de resoldre aquest problema d’escala es va renunciar a una planta d’altura, i utilitzant únicament la planta Baixa i una planta pis es va uniformar l’alçada de l’edifici a la resta del teixit residencial. Això va comportar el soterrament d’una part important del volum excessiu que imposava l’extens programa funcional.

Un sistema de patis de concepció i mida diferent aboquen la llum a aquesta extensa planta soterrada; quatre patis mig-oberts disposats en sèrie i alineats al carrer posterior, es complementen amb un pati major de planta regular i posició central que articula els dos grans volums exteriors amb la plaça i el subsol i porta la llum fins l’entranyat central del soterrani.

La manipulació de la llum natural és una constant dels darrers projectes institucionals de l’estudi. Llum zenital a l’Ajuntament de Mollet i al Pavelló Regina CarmelI de Rubí, llum mitjançant patis soterrats al Consell Insular de Maó per tal d’atrapar un espai alhora confortable i més enigmàtic des del punt de vista emocional.

L’edifici de la nova Seu constitueix una unitat funcional i formal que es descomposa en dos cossos, que malgrat la tensa i complexa relació espacial entre ells, es sensible a les condicions morfològiques del entorn, i acomoda, al mateix temps i amb extrema facilitat, els requeriments institucionals , administratius i polítics.