Una ciutat a 'velocitat humana' | Joan de Sagarra

Una ciutat a 'velocitat humana' | Joan de Sagarra

La conversió en zona de vianants s’adreça als barcelonins o més aviat als turistes? Deixeu-vos de «punts culturals» i doneu-nos una terrassa com la de l’hotel Colón

Publicat el diumenge 22 de març al diari LA VANGUARDIA

Avui, diumenge 22 de març, el passeig de Gràcia i part de la Diagonal es converteixen en un parc temàtic. Es redueix considerablement la circulació de vehicles (de fet es tanca el trànsit pels laterals de 9 a 15 hores) i els vianants s’apropien dels dos carrers. Suposo que al tercer tinent d’alcalde del nostre Ajuntament, el senyor Antoni Vives, regidor d’Hàbitat Urbà i responsable d’aquest programa de conversió en zona de vianants, l’expressió «parc temàtic» no li ha de fer gaire gràcia. El senyor Vives diu que el que avui s’acosta al passeig de Gràcia i a part de la Diagonal «no és un festival» sinó una experiència nova que vol ajudar el barceloní a comprendre que disposa d’un nou espai públic, que la conversió de Barcelona en una ciutat «a velocitat humana» fa un nou pas. Digui el que digui el senyor Vives, el cert és que la gent del carrer s’inclina per l’expressió «parc temàtic». El turisme ja havia convertit una part de la ciutat en un parc temàtic; ara es tracta que el barceloní, els barcelonins, completin la jugada.

Segons informava La Vanguardia dijous, hi haurà al llarg dels dia dos carrers vuit punts culturals, sis punts infantils i sis punts esportius. Dels tres, m’interessen especialment els dedicats a la cultura, però abans de ficar cullerada permeteu-me que formuli una pregunta: aquesta conversió en zona de vianants de dos dels carrers més emblemàtics de la nostra ciutat, va dirigida als barcelonins, com apunta el senyor Vives, o als turistes? Els veïns dels dos carrers -en el cas que encara quedin famílies que viuen al passeig de Gràcia- participaran de l’enrenou, i a sobre un diumenge, el dia que la majoria d’aquestes famílies solen passarlo a la segona residència, a Camprodon, a la Costa Brava o allà on sigui? O seran els barcelonins d’altres barris els que hi vinguin per convertir aquesta part de la ciutat en una ciutat «a velocitat humana»? És possible que, al principi, aquesta conversió en zona de vianants esportiva, infantil i cultural desperti alguna curiositat, però a la llarga, i si es manté, apostaria que acabarà alimentant-se de turistes, com ja passa al passeig de Gràcia, on per cada barceloní et trobes deu turistes al carrer.

Dit això, anem a aquests anomenats «punts culturals». En la informació que donava aquest diari, llegeixo que aquests punts tindran monitors i oferiran «un servei de lectura amb llibres, premsa diària, jocs de taula i contes infantils». Lectura amb llibres vol dir que hi haurà algú que llegirà un llibre en veu alta perquè els que vulguin puguin escoltar-lo, com fan o feien a la porta de certes llibreries? Qui escull el llibre, el monitor o els ciutadans? I en quin idioma o idiomes? No dic res dels contes infantils, encara que hagués preferit un teatre de guinyol, com el que hi havia, i crec que continua havent-n’hi, al jardí de Luxemburg de París quan jo era una criatura. I pel que fa a la premsa diària i els jocs de taula, de quina premsa diària es tracta? Local, nacional o internacional? El pòquer s’inclou en els jocs de taula? I arribats a aquest punt, permeteu-me que us recordi que aquesta secció es diu La Terrassa per les terrasses dels bars i restaurants. I permeteu-me que us recordi també que Barcelona, al llarg de la història, ha tingut formidables terrasses. Al passeig de Gràcia hi havia algunes d’aquestes terrasses, i a la Diagonal, menys, però també n’hi havia (Parellada, el Bagatela -avui José Luis-, el Sandor… pobret Sandor, qui t’ha vist i qui et veu). Algunes d’aquestes terrasses, com la de l’hotel Colón, a la plaça de Catalunya, just a l’inici del passeig de Gràcia, eren famoses al món sencer. Avui no hi ha ni al passeig ni a la Diagonal cap terrassa com la del Colón. Em resulta incomprensible i inacceptable que una ciutat com ara Barcelona, la marca Barcelona, una de les capitals més turístiques del planeta, no tingui una terrassa com la del desaparegut i mític hotel Colón.

Deixeu-vos de «punts culturals» i doneu-nos d’una punyetera vegada una terrassa com la del Colón, on puguem llegir diàriament la premsa nacional i internacional com als grans cafès de Viena, que jo encara vaig tenir temps de conèixer. Terrasses on ens serveixin uns còctels més que decents i on ningú no et pregunti si vols el whisky amb Coca-Cola o sense, on et mostrin l’ampolla de la beguda que has demanat i on quan demanes una ampolleta d’aigua el cambrer l’obrirà i no com solen fer aquí. Més d’una ocasió he hagut d’obrir l’ampolla a la veïna de la taula del costat perquè la pobra dona gairebé es destrossa la mà. Unes terrasses on es pugui jugar als escacs o al bridge com als cafès de Trieste o on es pugui demanar un volum de l’Enciclopèdia Britànica com en un vell cafè de Brighton. O, al capvespre, demanar al cantant de tal o tal bar del Trastevere romà que et canti aquella cançó que tant t’agrada: … Una terrassa Vecchia Roma com la de Les Deux Magots, a París, en la qual pots demanar al cambrer l’últim llibre d’aquell escriptor, un dels teus favorits, el qual, ves per on, acaba de guanyar el premi que anualment atorga aquest cèlebre cafè de Saint-Germain-des-Prés.

Creieu-me, deixeu-vos de punts culturals» i doneu-nos » d’una punyetera vegada una terrassa com la de l’hotel Colón, aquella de què al seu dia va gaudir el meu pare, perquè ara pugui gaudir-ne jo. Encara que, com és d’esperar, acabi atapeïda de turistes.