Urbanisme i salut | Maria Rubert de Ventós

Urbanisme i salut | Maria Rubert de Ventós

Les xifres que alerten de les conseqüències per a la salut i el medi ambient de l’ús desproporcionat de vehicles a les ciutats són alarmants. Estem en un canvi de cicle.

Publicat el dilluns 6 de març de 2016 al diari EL PERIÓDICO

En algunes ciutats –Oslo, Hamburg– ja han iniciat el compte enrere per prohibir-lo. Anar en cotxe particular serà considerat com fumar en un bar. Un despropòsit. Però hi ha un altre problema. Els cotxes ocupen un espai desproporcionat als carrers, que redueix els llocs de convivència i s’amuntega en aparcaments, soterranis i patis que podrien destinar-se a usos més atractius. No solament és un tema de si el cotxe és vell o nou. (Un enfocament que pot tenir la complicitat de la indústria automobilística i les empreses d’ITV). És també un problema de dimensions. Que els nostres carrers siguin amples no implica que hi puguin circular artefactes propis de ciutats del suburbi americà. Els cotxes elèctrics o els menys contaminants no milloraran aquestes condicions. Els cotxes grans no hi caben a la ciutat. Ni grans autocars o autobusos.

És antipopular tancar Barcelona als cotxes, perquè molts són viatges obligats de ciutadans que viuen a la corona metropolitana. A més, l’activitat del centre depèn dels serveis que s’articulen amb la xarxa de furgonetes que alimenten comerços, obres, etc. Però hi ha molts viatges en cotxe que podrien suprimir-se. Ja és més ràpid i còmode anar de Barcelona a Girona en tren que en cotxe. Però són molts els que segueixen amunt i avall per l’autopista. El problema són els mals hàbits i les connexions internes d’aquestes ciutats mitjanes. Girona, per exemple, la dècada del 1960 estava enllaçada amb Banyoles, Olot, la Bisbal i Sant Feliu mitjançant sistemes de transport regulars (els carrilets) més coordinats que els actuals. ¡Una pena!

Hi ha multitud d’accions i petites estratègies micro per millorar la situació. Els transports públics que ja existeixen han de ser més ràpids i coordinats que els privats. Aquest seria l’objectiu. Hi ha polítiques que, combinades, podrien millorar la situació:
–Coordinar trens i autobusos en una web única, que inclogui transport públic i el gestionat per operadores.
–Esforçar-se a millorar els transbords i enllaços entre mitjans. A la Zona Universitària, per exemple, les boques de metro, parades de tramvia i bus estan localitzats per competir, no per cooperar.
–Tancar aparcaments als centres urbans (fet que contribueix a millorar la velocitat dels transports col·lectius).
–Implantar nous sistemes ràpids a tots els carrers llargs i avingudes, les diagonals i les que no ho són (per exemple, a Pere IV o a la carretera de Sants ).

Dues mesures més contribuirien a reduir la contaminació.
–La plantació d’espècies per organitzar una nova xarxa d’espais verds, en espais públics però també privats.
–Desasfaltar places d’aparcaments per millorar la permeabilitat. (¿No serien millor les esplanades dels súpers i centres comercials de grava o sorra i amb un arbre cada 7,5 m per organitzar el pàrquing?)
Anar en cotxe particular per la ciutat té els dies comptats. Ja hi ha una oferta còmoda, descoordinada potser i amb llocs molt penalitzats, que s’ajusta a les diferents capacitats adquisitives i necessitats: benvinguda una ciutat amb més taxis i amb nous sistemes de taxis col·lectius, amb autobusos més ràpids, amb més metro i ferrocarril i tramvia, i més vehicles sobre rodes de tota mena… Sense més cotxes que els que siguin imprescindibles.