Venècia examina l’arquitectura del segle XX | Antoni Ribas Tur - arqxarq

Cent anys després, arquitectures que una vegada van ser específiques i locals s’han convertit en intercanviables i globals…” Rem Koolhaas

Publicat el dimecres, 4 de Juny del 2014 al diari Ara

Koolhaas constata a la Biennal la desaparició dels estils nacionals

La 12a edició de la Biennal de Venècia d’arquitectura, titulada Fonaments, promet ser sonada. Obrirà les portes al públic dissabte, però ja se’n parla com “la Biennal de les Biennals”. El responsable de tanta expectació és el nou comissari de la Biennal, el polèmic arquitecte holandès Rem Koolhaas (Rotterdam, 1944), autor de la seu de la televisió xinesa i guanyador del premi Pritzker -el Nobel dels arquitectes- l’any 2000. Les declaracions que ha fet fins ara sobre el seu projecte ja representen una alenada d’aire renovador respecte a les anteriors edicions de la Biennal. Koolhaas va posar com a condició per acceptar el càrrec “tallar qualsevol connexió amb l’arquitectura contemporània”, la salut de la qual, va subratllar, “no és precisament bona”. També va afirmar que el seu projecte tractarà “d’arquitectura i no d’arquitectes” i que funcionarà “més com un vehicle per a la recerca que com una exposició”.

L’altra fita que ha aconseguit Koolhaas és haver fet quadrar la majoria dels 66 països que participen a la Biennal perquè muntin les seves exposicions sota el lema de Modernitat absorbent: 1914-2014 ; és a dir, que expliquin com en un segle han passat de tenir una arquitectura nacional a adoptar el llenguatge únic de l’arquitectura moderna. Aquest fet s’ha produït arreu, al Regne Unit, la Xina, Indonèsia, Nigèria, Rússia, l’Aràbia Saudita i els Països Baixos, on el mateix Koolhaas ha inaugurat recentment el macrocomplex d’oficines, habitatges, hotels, espais comercials i aparcaments De Rotterdam. “El 1914 tenia sentit parlar d’una arquitectura xinesa, suïssa o índia…”, explica l’arquitecte. “Cent anys després -adverteix Koolhaas-, arquitectures que una vegada van ser específiques i locals s’han convertit en intercanviables i globals per la influència de les guerres, els règims polítics, els talents individuals, els diferents nivells de desenvolupament dels països, els moviments arquitectònics nacionals i internacionals, els talents individuals, les amistats, les trajectòries personals atzaroses i el desenvolupament tecnològic. La identitat nacional s’ha sacrificat a l’altar de la modernitat”.

L’exposició que la Fundació Mies van der Rohe inaugurarà al Palazzo Michiel divendres en el seu desembarcament a Venècia també va en la línia de la tesi de Rem Koolhas. A través de 145 maquetes de les 230 de la col·lecció de l’entitat i l’arxiu de les 2.600 obres que s’han presentat al guardó en 25 anys també analitzarà com les fronteres de les arquitectures nacionals europees s’han difuminant.

Amb tot, l’exposició central -titulada Elements d’arquitectura-, no se centra en grans construccions sinó que explorarà -“com si els miréssim per primera vegada per un microscopi”, diu Koolhaas- com els elements tradicionals de l’arquitectura reflecteixen la política, l’economia i els avenços tecnològics. Harvard i altres escoles d’arquitectura d’arreu del món col·laboren amb la Biennal per treure suc del terra, la paret, el sostre, el terrat, la porta, la finestra, la façana, el balcó, el passadís, la xemeneia, el lavabo, l’escala i l’ascensor i la rampa. Koolhaas en va avançar un exemple: les tribunes des d’on polítics i dictadors fan els seus discursos.

Rem Koolhaas. La teoria i l’obra d’un arquitecte polèmic i genial

Rem Koolhaas va treballar com a periodista abans de convertir-se en arquitecte i fundar, el 1975, l’Office for Metropolitan Architecture (OMA). Koolhaas també s’ha estès als camps de la política, el món editorial, els mèdia, la moda i la sociologia i va aixecar polseguera quan va teoritzar sobre “l’espai porqueria” dels centres comercials i els recintes d’oci, quan va dissenyar una nova bandera per a la Unió Europea com un “codi de barres” o quan va manifestar la seva admiracio per l’urbanisme de les ciutats asiàtiques. L’any 2005 va guanyar el premi Mies van der Rohe per l’edifici de l’ambaixada holandesa a Berlín i l’any passat va acabar la imponent Borsa de Shenzhen, a la Xina.

- Venècia examina l’arquitectura del segle XX | Antoni Ribas Tur -