En aquesta 19ª publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque) sobre el Pont Industrial per a Mercaderies i Serveis de la ‘Camy-Nestlé’ (1991-1994) d’Enric Miralles, situat a la Carretera de la Llobatona, 18 (Zona Industrial Centre) de Viladecans. L’edifici es troba mutilat, i a la part que es manté s’hi ubica una sala polivalent.
Fotos actuals: Aureli Mora
Fotos originals: El Croquis
Passa poc, però de vegades passa. La mutilació pot ser una eina útil per l’arquitectura. Una alteració substancial del programa original pot ser una sorpresa agradable, que destapa allò que roman inquiet, en camisa de força. Sovint s’utilitza conscientment en d’altres disciplines, sempre amb vessant artística. En altres ocasions s’utilitza perque no queda més remei. En aquest últim cas, el resultat sol ésser un desastre.
El pont original projectat per Enric Miralles per la Camy-Nestlé va durar, en temps-arquitectura, el que dura un gelat d’aigua en un migdia assolellat d’estiu. Aquesta estructura que unia dues fàbriques en un polígon industrial a Viladecans tenia una secció que encabia el seu doble us, per a treballadors i per a transport de material, amb dos elements despenjats: les instal·lacions i una escala d’emergència. Formalment, l’escala prenia protagonisme davant la secció extruïda, que aconseguia matisos materials a banda i banda, amb perforacions lumíniques sobre el prefabricat de formigó o amb la xapa plegada sobre la seva pròpia curvatura. Una escala celebrada i dibuixada per a la seva pròpia desmaterialització.
La venda d’una de les naus, quatre anys més tard de la seva inauguració, va propiciar l’enderroc de dues terceres parts del pont, salvant l’escala i deixant, per fi, que respirés la secció. Ara sí, i com una espècie de folly, s’expresa aquesta construcció, que es rendeix un petit homenatge a si mateixa en aquest precipitar-se de quincalla industrial. El premi d’arribar al saborós cor d’un ‘pirulo tropical’.
A dia d’avui, aquest volum és una sala polivalent, sense més èxit o drama. Si el seu estat actual es de ruïna o ha patit una alteració positiva queda a gust del consumidor.
L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.
Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar un profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.
La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una selecció d’arquitectes de renom del nostre país.
