El Parlament Europeu vota demà si amplia el veto a fotografiar edificis singulars. França, Bèlgica, Grècia i Itàlia cobren per gravar les seves icones amb fins comercials
Publicat el dimecres 8 de juliol de 2015 al diari EL PERIODICO
L espai públic europeu no és igual per a tothom. Hi ha països que accepten que els edificis i les escultures que poblen els seus carrers puguin ser fotografiats o gravats lliurement, fins i tot per a usos comercials, com a part del paisatge, i altres que no. La primera posició és el que es coneix com a llibertat de panorama, una excepció a la normativa de drets dautor que el Parlament Europeu pretén derogar en la seva proposta dharmonització legislativa per al mercat únic digital. La proposta es votarà demà després que la comissió jurídica de lEurocambra introduís una esmena per protegir l«ús comercial» dels monuments, edificis i escultures de lespai públic amb el suport del Partit Popular, el Partit Socialista i els liberals (ALDE) europeus. Una majoria clara que només pot trencar el vot individual dels diputats i que contradiu lesperit de la proposta de leurodiputada del Partit Pirata Julia Reda, partidària destendre la llibertat de panorama a tot Europa, informa Sil via Martínez des de Brusselles.
MANTENIR EL LLEGAT / La llibertat de panorama és norma a Espanya, Alemanya i el Regne Unit, entre altres paï- sos, i no saplica a França, Bèlgica, Itàlia i Grècia. En aquests estats, els edificis estan protegits durant 70 anys després de la seva finalització i si es fa un ús comercial de la seva imatge (com ara publicar-la en una guia o fer un anunci amb ells al fons) sha de demanar permís als seus gestors, que solen concedir-lo amb el pagament previ duna taxa. A Itàlia i Grècia aquesta taxa, que no és estrictament per drets dautor sinó per «drets dherència», és perquè lEstat mantingui el llegat artístic. El 16 de juny, la comissió jurídica de lEurocambra va adoptar una esmena de leurodiputat liberal francès Jean-Marie Cavada no solament per perpetuar la diferència francesa, sinó per estendre-la a tota la Unió Europea. Activistes convocats per voluntaris de la Viquipèdia han fet campanya entre europarlamentaris per demanar-los que no aprovin aquesta proposta, amb cartes i fotos en les quals els monuments apareixen en negre. «El problema ve per lambigüitat del terme comercial, que no especifica si implica lucre real o potencial, directe o indirecte, ni si afecta empreses, particulars o institucions, especialment a internet», afirma la carta que Arnau Duran, president de lAmical Wikimedia que reuneix molts voluntaris catalans de la Viquipèdia, ha fet arribar als europarlamentaris de làmbit lingüístic català. A la campanya shi han sumat el capítol català de la Internet Society, el sindicat de fotògrafs UPIFC i el Patronat de Turisme de Girona, entre daltres. «Fem lobbisme transparent, perquè anem publicant les respostes que rebem», afirma David Parreño, portaveu de lAmical. «A la Viquipè- dia som molt estrictes en el compliment dels drets dautor i no volem treure milers de fotos que han sigut cedides gratis. Però és que no ens afecta només a nosaltres. Les guies, els diaris, les televisions, les webs Aplicar la normativa de drets dautor a lespai públic suposa limitarlo», afegeix.
SOLUCIONS DIFERENTS / Encara que els drets dautor es considerin en general vençuts al cap de 70 anys, hi ha excepcions, algunes tan tretes de la màniga com els drets dimatge del Colosseu romà que el Govern de Silvio Berlusconi va concedir durant 15 anys a lempresari Diego della Valle, propietari de Todds, a canvi de pagar les obres de restauració del monument, pressupostades en 25 milions deuros. «¿Una Administració pot cobrar taxes sobre una obra pagada a càrrec dels contribuents com un sistema de recuperar part de la inversió? Sha de considerar si el dret a la cultura és més ampli que això i si només saplicarà a lús comercial ras i curt », es pregunta Jordi Baccaria, president de la secció de propietat intellectual del Collegi dAdvocats de Barcelona. Shanon Daboul, advocada associada dEIP, un influent bufet brità- nic en protecció de marques, avisa: «Una multa podria ser una desagradable sorpresa per a turistes que comparteixin alegrement fotos a les xarxes socials. En rigor, podrien violar les lleis de copyright perquè lús de la imatge deixa de ser personal quan es publica on line. Facebook, Instagram i Twitter són comercials. Estaríem en una zona grisa», afegeix. «En cas que sabolís la llibertat de panorama, almenys no seria retroactiva. Només podria afectar els edificis nous», afirma Alexandra Penelas, advocada de Vegap, la gestora dartistes plàstics.
