En aquesta 15a publicació d’Entre l’Agressió i l’Oblit, comptem amb una reflexió d’AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque) sobre la Casa Mestre (1955-1956) de Josep Maria Fargas i Enric Tous, situada al c. Cala Rovira 11, de Platja d’Aro. L’edifici va ser enderrocat durant els anys ‘80.
Fotos actuals: Google Earth / Terrametrics
Fotos originals: Tous i Fargas Arquitectes
‘Entre l’agressió i l’Oblit’, nom d’aquesta iniciativa, és un espai dedicat normalment a obres concretes, amb l’objectiu de protegir-les, fins i tot de catalogar-les. Aprofitant el present cas de la Casa Mestre, obra d’Enric Tous i Josep Maria Fargas, podríem aplicar el títol al conjunt de la seva obra. Degradada pels seus contemporanis per respirar unes aspiracions diferents al realisme imperant en les elits arquitectòniques del país, l’obra de Tous i Fargas ha gaudit d’escàs reconeixement.
L’arquitectura d’aquest estudi, més que la revisió de les bases del moviment modern, estava interessada en tirar del fil obert establert amb la indústria. Una arquitectura que seguia apostant per l’avantguarda, amb la precària però incipient indústria del país. S’entén, dins aquest context, el seu interès per l’escena internacional, sempre atents a les publicacions que arribaven en comptagotes a un país tancat en el seu propi règim.
La casa Mestre és un exponent clar d’aquesta tendència: les influències del mid-century modern style californià de Marcel Breuer (Casa Herrick i Casa Tilley c. 1950), Craig Ellwood o Harry Seidler, entre d’altres, són notables. Mitjançant l’assumpció de la tesi industrial, passat per un filtre de domesticitat, es dota a la casa d’un caràcter paradoxalment singular dins les construccions de l’època. Al bell mig de la Platja Rovira, al terme municipal de Platja d’Aro, el seu cos allargassat, de concepció binuclear i emparat sota una gran coberta única, s’integrava en el paisatge alçant-se, dominant-lo. La relació funcional amb el cos d’accés de l’aparcament, més endavant convertida en la casa del guarda, aporta complexitat al conjunt i resol la problemàtica entre les diferents cotes.
Aquest testimoni d’una altra Escola Barcelona va quedar arrasat durant la dècada dels 80 sota la pressió de l’especulació immobiliària del turisme ferotge i va ser substituït per dos edificis d’apartaments amb piscina en coberta. Aquest fet coincidia amb el moment de màxim esplendor de les finances del Sr. Mestre, co-propietari de l’empresa tèxtil Meyba*, que equipava el F.C. Barcelona i el RCD Espanyol, equips de la Primera Divisió de Futbol. Casualitats, o no.
És evident que en aquell moment prou tenia la societat amb començar a adonar-se que les construccions de principis de segle XIX eren patrimoni (recordem que el primer Premi FAD de Restauració s’atorga a Cristian Cirici / Studio PER per la intervenció a la Casa Thomas l’any 1979), però alhora és un exemple claríssim del què no es pot seguir produint. Això a Palm Springs, California, seria impensable, on hi ha tot una industria vinculada al mid-century modern style que ja ha estat assumida per inversors i propietaris.
* Meyba era l’empresa tèxtil que tenien els empresaris Jordi Mestre y Joaquim Ballbé (Mestre y Ballbé). Ambdós van encarregar les seves cases a l’estudi d’arquitectura Tous i Fargas.
L’arquitectura moderna està en perill. Any rere any veiem, impassibles, l’enderroc, la mutilació, o senzillament la degradació de desenes d’edificis moderns amb un alt interès patrimonial.
Des d’Arquitectes per l’Arquitectura, juntament amb Arxius d’Arquitectura a Catalunya, volem iniciar una profund debat sobre la conservació del patrimoni arquitectònic modern.
La primera part d’aquest debat és donar a conèixer tot aquest patrimoni a la ciutadania, ja que només a través de la seva interiorització se li podrà donar una permanència i continuïtat amb dignitat. Setmanalment es publicarà a les nostres xarxes socials, informació sobre l’estat de les obres d’arquitectura moderna del nostre país que es troben en el punt de mira; periòdicament aniran acompanyades de breus reflexions, escrites especialment per a ‘Entre l’Agressió i l’Oblit’ de la mà d’una selecció d’arquitectes de renom del nostre país.
