El jurat destaca el seu caràcter avantguardista i que va ser el primer a bastir ponts amb Occident
Publicat a l’ARA el 5 de març de 2019
Els arquitectes japonesos segueixen arrasant al premi Pritzer: l’autor del Palau Sant Jordi, Arata Isozaki, és el guanyador de l’edició d’aquest any per, segons el jurat, “el profund coneixement de la història i la teoria de l’arquitectura” i perquè va ser el primer que va bastir ponts amb Occident. A Catalunya també és l’autor del palau d’esports de Palafolls, que és la primera versió del Sant Jordi, i de la pèrgola amb forma d’arbre que hi ha a l’entrada del CaixaForum de Barcelona. Entre els seus treballs més recents hi ha el Centre de Convencions de Qatar (2011), Ark Nova, un inflable dissenyat amb l’artista Anish Kapoor per portar a les zones del Japó afectades pel tsunami del 2011, i la torre Allianz a Milà (2018). Els arquitectes japonesos que van guanyar el Pritzker abans que Isozaki són Toyo Ito, Shigeru Ban, Kazuyo Sejima i Ryue Nishizawa, Kenzo Tange, Fumijiko Maki i Tadao Ando.
El Palau Sant Jordi d’Arata Isozaki / REUTERS
Arata Isozaki va fundar el seu despatx fa més de 50 anys i el jurat del Pritzker també destaca el seu caràcter avantguardista que va “desafiar” l”statu quo’. “En la seva recerca d’una arquitectura va crear edificis d’una gran qualitat que actualment encara es resisteixen a les categoritzacions, reflecteixen la seva evolució constant i són sempre frescos”, diu també el jurat. A més dels seus edificis, Isozaki ha tingut un gran impacte en el món de l’arquitectura també amb els seus textos, exposicions i l’organització de conferències.
Allianz Tower d’Arata Isozaki (2014) / Alessandra CHEMOLLO
La primera obra d’Isozaki va ser la seva casa de camp, considerada “una obra mestra del brutalisme japonès”, i entre les altres més destacades hi ha els habitatges Nexus World (1988-1991) i el programa de la prefectura de Toyama Machi-no-Kao (El rostre de la ciutat) (1991-1999), on va convidar nombrosos arquitectes joves a treballar amb ell. També la biblioteca de la prefectura d’Ōita (1966), la biblioteca central de Kitakyushu (1974) i el museu d’art modern de la prefectura de Gunma, que va obrir el 1974.
Lucerne Festival Ark Nova d’Arata Isozaki / Iwan Baan
Per al jurat, l’arquitectura d’Isozaki és “heterogènia” i va des del que és vernacular fins a l’ús de la tecnologia avançada. “El que està molt clar és que no ha seguit les tendències, sinó que ha forjat el seu propi camí”, diu l’acta del guardó.
Al llarg dels anys Arata Isozaki ha expandit les tipologies de les seves obres i el radi d’acció: als Estats Units va construir el museu d’art contemporani de Los Angeles (1986) i un edifici per a Disney.
En anteriors edicions van rebre el guardó Zaha Hadid, Rafael Moneo, Oscar Niemeyer, els olotins RCR, Norman Foster, Alvaro Siza, Eduardo Souto de Moura, Robert Venturi, Richard Meier, I.M. Pei i Philip Johnson.
Qatar National Convention Center d’Arata Isozaki (2011) / Hisao Suzuki
