Daniel Torres i Sagar decoren tanques arran d’una iniciativa de Norma Editorial i Núñez i Navarro
Publicat a l’ARA el 4 de setembre de 2019
Els veïns del carrer Fraternitat de Barcelona, al barri de Gràcia, porten mesos convivint amb les molèsties inevitables de la construcció d’un edifici al número 5 del carrer. En les últimes setmanes, però, també gaudeixen d’una il·lustració original del dibuixant barceloní Sagar que decora el mur de seguretat del solar. L’estampa té un aire molt gracienc: famílies passejant, terrasses plenes, concerts a l’aire lliure, una colla castellera i, al fons, la característica façana l’església de Sant Joan de Gràcia que dona a la plaça de la Virreina. “Volia capturar la meva idea de Gràcia, amb tot de gent omplint els carrers i el seu ambient festiu”, explica el dibuixant de Los vagabundos de la chatarra (Norma, 2015).
El mural de Sagar és fruit d’una iniciativa de la constructora Núñez i Navarro que coordina l’editorial de còmics Norma. “Ens va contactar la seva agència de comunicació per fer intervencions als seus murs de protecció, que sempre acaben vandalitzats”, explica Óscar Valiente, editor en cap de Norma, que va seleccionar un grup ben heterogeni d’autors -a més de Sagar hi ha Daniel Torres, Pep Brocal, Danide, Maria Llovet, Dani Bermúdez i l’estudi Brosmind- a qui Núñez i Navarro ha encarregat un mural. Els dibuixants només han de fer el dibuix a escala i després l’artista urbà Berok, un professional del grafiti, trasllada els dibuixos a les tanques de protecció. “És d’agrair -comenta Sagar-, perquè si jo hagués de pintar 40 m 2, em moro. En canvi, Berok va trigar més o menys el mateix que jo vaig dedicar a fer el dibuix en paper”. Concretament, explica el grafiter, “el van pintar dues persones en tres dies” amb esprai acrílic (“d’aquells que costa Déu i ajuda treure”) i un retolador especial per a les línies negres.
Què en treu Núñez i Navarro de promoure els murals? “L’objectiu és millorar l’entorn urbà de Barcelona -assegura el director de màrqueting, Daniel Zafra-. El 2018 vam encarregar al grafiter Pez un mural de 40 metres a l’estació de tram de Sant Joan Despí i també hem decorat moltes persianes dels nostres pàrquings amb murals d’artistes urbans”. L’empresa deixa llibertat als autors i només posa una condició: fer servir el color corporatiu de Núñez i Navarro, de gamma verda, per “donar homogeneïtat al conjunt”.
La ciutat segons Daniel Torres
De moment només hi ha enllestits dos murals del projecte amb Norma, el de Sagar i un de Daniel Torres al carrer Marina, 202. Més gran, Berok va treballar-hi nou dies per traslladar-lo al mur, calcant el dibuix amb l’ajuda d’un projector. Torres, un dels noms clau del còmic de les últimes dècades, ha dibuixat un exuberant recorregut històric per l’arquitectura de Barcelona, barrejant elements de romànic, gòtic i noucentisme amb personatges moderns i fins i tot naus futuristes. “En el fons, el que faig és explicar una petita història, però sense vinyetes i entrelligant imatges d’èpoques diferents -explica el dibuixant valencià-. No vull fer un relat pedagògic ni explicar l’evolució de la ciutat, sinó oferir la meva mirada sobre Barcelona i dels traços arquitectònics del seu passat que conté”. Torres sap que molta gent no s’hi pararà a “llegir” la seva història. “La idea és que el mural tingui una funció decorativa però alhora que et puguis entretenir a mirar tots els detalls”.
Els murals del projecte, això sí, tindran una vida efímera i seran destruïts després de dos anys, quan les obres estiguin acabades. Un altre repte del projecte és el manteniment: ahir mateix, una pintada blanca deslluïa el mural de Sagar. La intenció de l’empresa és reparar agressions com aquesta, però no si es comencen a repetir molt sovint. El projecte tot just està engegant i Zafra vol ser prudent, però no descarta que en el futur la iniciativa inclogui dibuixos a parets mitgeres com passa a capitals del còmic com Brussel·les i Angulema. “A poc a poc -diu-. Primer veiem com va el projecte i després ja buscarem els nous espais”.
Brussel·les, galeria urbana de còmic
Si un país del món es pren seriosament el còmic com a patrimoni cultural, aquest és Bèlgica, on les vinyetes d’Hergé, Morris i Franquin són l’orgull nacional. Tant és així que, des de principis dels 90, murals de personatges de còmic belgues (i algun dels veïns francesos) decoren façanes i parets mitgeres de Brussel·les. Tintin, Lucky Luke, Astèrix i Obèlix, els Barrufets, el Marsupilami, Corto Maltès, Thorgal i Sergi Grapes són alguns dels protagonistes dels més de 50 murals repartits pels barris de tota la ciutat. La majoria provenen de vinyetes originals dels còmics, però també n’hi ha de creats expressament pels autors tot jugant amb els accidents de les parets (finestres, llums, etc) i integrant-los en el dibuix.
