MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: ENRIC MASSIP-BOSCH

MANERES DE FER | ELS SOCIS D’AXA CONSTRUEIXEN: ENRIC MASSIP-BOSCH

TORRE TELEFÒNICA DIAGONAL ZEROZERO

2006-2011

La Torre Diagonal ZeroZero es l’última incorporació al perfil urbà de Barcelona. La seva posició és excepcional. Es situa a prop del mar a l’origen de la Diagonal, la principal avinguda de Barcelona. És molt visible des de la ciutat i des de la costa, i és frontera entre la ciutat consolidada i les noves grans àrees d’espai públic de la zona Fòrum.

El projecte pren aquesta condició múltiple com una oportunitat per a generar una torre contextual que és a la vegada una fita i un espai públic, prenen les alineacions del perímetre del solar com generatrius de l’edifici. Es un prisma trapezoïdal agut i estilitzat, una construcció blanquinosa lleugera i reverberant. La seva transparència revetlla els volums interiors dinàmics i variats que  responen a les diferents especialitats del programa i que es relacionen amb les diferents alçades dels edificis veïns.

La forma externa respon a la ciutat i a la visió llunyana i les formes interiors a les funcions i a la visió propera, donant resposta a les dues escales simultàniament que aquest tipus d’edificis han de resoldre. La planta baixa segueix la pendent dels carrers adjacents i es desenvolupa en tres plantes obertes al públic. Aquesta condició, que és extraordinària en un edifici corporatiu, on la seguretat és un tema crític, permet una relació directa amb les dinàmiques de la ciutat, creant un  benefici mutu.

Dins del volum de l’edifici es generen quatre punts singulars que enriqueixen el conjunt i proporcionen una experiència variada de l’interior: l’atri del vestíbul principal, de 30m d’altura i orientat cap a la Diagonal; un atri a la planta 17 que arriba fins a la coronació de l’edifici, orientat cap al Maresme; la terrassa i el doble espai de la Sala del Consell, situada a la planta 23; i la sala d’Actes per a 350 persones, que ocupa dues plantes i que es desplega en una platea i dos amfiteatres que poden ser independitzats i funcionar autònomament per a grups més petits, podent-se realitzar tres esdeveniments simultàniament.

Les plantes d’oficines són diàfanes, aprofitant el sistema estructural adoptat, un esquema tube-in-tube modificat, amb un nucli central portant i una estructura perimetral a la façana. Aquesta estructura perimetral es divideix en dos parts: uns pilars interiors de secció molt petit i molt esvelts que només treballen a compressió, i uns elements exteriors que resolen els esforços horitzontal i de torsió. Els forjats són lloses massisses de formigó de 30cm que transmeten aquest esforços horitzontals al nucli central, formant un mecanisme estructural combinat.

Els elements de riostra formen un entramat romboïdal a la façana que segueix les sol·licitacions estàtiques de cada part de l’edifici, amb major concentració d’elements resistents a les parts baixes i amb una menor densitat a les parts altes. Aquest entramat crea una presencia lluminosa i canviant a l’exterior, reforçant la lleugeresa de la torre i generant quatre alçats diferents que canvien constantment segons les condicions de llum i de clima.

La façana consisteix en un mur cortina modular de fusteria d’alumini blanc i vidre extraclar parcialment serigrafiat amb una pintura ceràmica, seguint un patró vertical que reforça l’esveltesa de l’edifici i contribueix a la seva imatge blanquinosa canviant. En combinació amb l’estructura interior, disposada cada 1,35 metres, i la estructura exterior, aquest serigrafia contribueix a la difusió de la llum solar i al control de l’enlluernament, generant uns interiors de molta qualitat perceptiva i notable confort visual.

La principal estratègia de sostenibilitat d’aquest edifici ha estat el seu enfocament de disseny auster, propiciat per la necessitat de complir amb un pressupost molt ajustat. Aquesta condició ha portat a buscar la solució més eficient per a cada problema de disseny, que sovint ha significat escollir els sistemes i materials per la seva capacitat per duplicar la seva funció. Així, el nucli de formigó interior no està revestit i té el rol de material d’acabat texturitzat; la gelosia exterior no només es un element estructural clau, sinó que projecta ombres profundes a la façana reduint la radiació solar; la serigrafia al mur cortina ajuda a controlar la llum solar i reduir les necessitats de manteniment degut al seu patró similar als dos dipòsits d’aigua salada procedent del mar proper; la il·luminació artificial s’utilitza també com il·luminació espectacular pel simple disseny de dos temperatures de color de les làmpades que diferencien els atris de la resta d’espais de la torre. Aquest enfoc ha significat no només una reducció substancial del nombre de materials utilitzats en la construcció, sinó que  també ens ha permès centrar-nos en els aspectes més importats de la seva construcció i la definició clara i austera dels seus espais.


AUTORS: EMBA

Enric Massip-Bosch, principal | Jon Ajánguiz, arquitecto jefe de proyecto | Aleix Antillach, Elena Guim, Esteve Solà, Ricardo Mauricio, Carlos
Cachon, Cornelia Memm, Cristina Feijoo, Heidi Reichenbacher, Rita
Pacheco, Rodrigo Vargad, Jana Alonso, Marta Marcet, Mariana
Arámburu, Montse Galindo, Glòria Andrés, Rodrigo Vargas, Laura
Rodera, Miguel Orellana

FOTOGRAFIA: EMBA, Jordi Bernadó, Pedro Antonio Pérez, Marcella Grassi, Miquel Llonch, Adriana Eskenazi