Trànsit i mobilitat | Ramon García-Bragado
Publicat a La Vanguardia el 21 d’octubre
Els que estem interessats en la gestió eficient de la ciutat i l’espai públic tenim força clars els problemes derivats del trànsit i les seves externalitats negatives: la contaminació i el soroll.
Tot i això, també som conscients que hi ha un element a què cal prestar atenció i intentar millorar constantment: la mobilitat, és a dir, la facilitat de desplaçament de persones, béns, mercaderies, idees, etcètera. Fins i tot des d’una concepció metabòlica de la ciutat els fluxos són essencials.
Per exemple, és un fet incontrovertible que Mercabarna està situada al sud de la ciutat i que cada dia milers de furgonetes han de passar per la ciutat per repartir aliments i mercaderies a milers d’establiments distribuïts per tota l’àrea metropolitana. Sembla de sentit comú que aquest repartiment s’hauria de dur a terme de la manera més ràpida, eficient i sostenible.
També és un fet incontrovertible que milers de persones que viuen als municipis metropolitans no poden gaudir de la “ciutat dels 15 minuts” que sí que tenen els que viuen i treballen a l’Eixample. Ells (i la ciutat) necessiten una mobilitat eficient que els permeti fer els trajectes obligats d’una manera ràpida, còmoda i segura. En definitiva, sempre havia estat clar que una cosa era el trànsit i una altra la mobilitat, i que calia actuar sobre el primer sense perjudicar la segona.
Doncs bé, sembla evident que el govern municipal de Barcelona, malgrat parlar sense dir “mobilitat sostenible”, ha confós aquests termes i, sota l’argument de combatre les externalitats negatives del trànsit (contaminació i soroll), s’està carregant la mobilitat, bàsica per al funcionament raonable de la ciutat.
No tenen cap altra explicació algunes de les actuacions que ja s’han dut a terme o que s’han anunciat recentment, com és el cas de les restriccions al carrer Consell de Cent (que s’anuncia que siguin totals quan s’instauri la superilla), que han tingut un efecte demolidor per al carrer València, convertit en una via impossible i una tortura per als veïns que hi pretenen circular. Fa l’efecte que els responsables municipals, en la campanya contra el trànsit (i contra la mobilitat), creuen que han descobert l’eina ideal: la congestió. Confien que els ciutadans, fastiguejats de suportar hores de col∙lapse tant a les entrades de la ciutat com a l’interior, buscaran solucions alternatives que, com ells haurien de saber, no existeixen perquè s’ha tancat l’accés a parts senceres de la ciutat.
És evident que algunes coses han canviat aquests últims anys i que cal fer un nou repartiment de l’espai públic donant prioritat als sistemes de transport, públic i privat, no contaminants i no sorollosos, que són precisament els que ajudaran a reduir els efectes perversos del trànsit i, alhora, a millorar la mobilitat a la ciutat. En aquest repartiment apareixen nous actors, com els vehicles de mobilitat personal (VMP) i els vehicles de mobilitat compartida amb què, per cert, l’Ajuntament de Barcelona té una actuació estranyament incompetent i malintencionada que ja ha conduït a la judicialització.
Certament ens hem de felicitar pels recents canvis anunciats en el govern en aquesta complexa qüestió. El nomenament, per fi, d’un gerent de mobilitat professional i expert que no es mogui només per criteris ideològics és una bona notícia, especialment per a la mobilitat i, per tant, per a la ciutat.
