Casa 016 | Arquitectes: Arquitecturia – Josep Camps i Olga Felip (AxA)
Publicat a La Vanguardia el 23 de gener de 2022
Josep Camps i Olga Felip es van acreditar el decenni passat com una de les més prometedores firmes catalanes d’arquitectura, gràcies al Centre Cultural Ferreries de Tortosa, el Museu de l’Energia d’Ascó o els Jutjats de Balaguer, equipaments resolts amb una potència formal i una elegància que no sempre venen de la mà, i menys entre joves professionals.
Els últims anys, Camps i Felip, al capdavant de la seva firma Arquitecturia, basada a Girona, han construït també residències unifamiliars. S’aixequen en àmbits diversos, però en gairebé totes han desenvolupat una mateixa línia de treball, investigant les possibilitats d’una integració més gran entre habitatge i jardí. L’última, encara sense ultimar, però a punt del lliurament, se situa al golf PGA Catalunya. És un peculiar àmbit esportivo residencial, discretament assentatentrel’AP-7 i l’A-2, a l’altura de Santa Coloma de Farners i Caldes de Malavella. Compta amb un hotel i al voltant de dos centenars de cases d’alt standing i llenguatge modern més o menys previsible. Aquestes cases son molt apreciades, entre altres, per ciutadans britànics, centre europeus o nòrdics amants del golf i del sol mediterrani, també de la privacitat i la seguretat pròpies de les gated communities que protegeixen els afortunats dels seus congèneres.
Les parcel·les en aquest club són limítrofes, allargades i estretes, amb accés a l’habitatge en un extrem i vistes al green a l’altre. Les coses són així per aportar vida a totes les façanes i desenvolupar l’esmentada integració entre habitatge i jardí, i Camps i Felip van apostar per fragmentar el programa i l’habitatge, en sis volums, que permet introduir el jardí entre ells i tenir constant relació visual amb ell, millorant la il·luminació natural.
La construcció de cada un d’aquests volums és relativament simple: murs portants de formigó sobre els quals es col·loquen uns casquets de fusta laminada,amb sostre a dues aigües invertit. L’alçada d’alguns interiors –més de cinc metres al saló–, així com la forma dels esmentats casquets, propicia grans entrades de llum triangulars, que donen una imatge singular a l’obra. Els revestiments interiors de fusta estan tractats de manera que costa de distingir-los del formigó exterior, on perviu l’empremta de l’encofrat amb taules.
Si en obres recents, com la Casa 013 a Cassà de la Selva, entregada l’any passat, aquella fusió del jardí i l’habitatge és una mica més continguda –el seu bonic jardí central sembla ubicat en una gran vitrina–,a la Casa 016 la integració és més franca. I, com de costum en les obres d’Arquitecturia, la contundència formal i l’elegància, a més de l’afany per anar una mica més enllà del requerit, estan assegurades.
