Les accions d’AxA relatives a la llei d’arquitectura, als concursos i als honoraris professionals estan destinades a garantir un àmbit de treball adequat per a la professió i posen de manifest problemes importants en les condicions de realització de les feines professionals i en la seva retribució.
Els concursos convocats per les administracions públiques no son concursos d’arquitectura sinó licitacions de prestacions de serveis professionals que es porten a terme amb una composició de la mesa de contractació sense jurat extern i uns requeriments de documentació que limiten la participació de sectors professionals. Es detecta també que en alguns casos es fracciona l’objecte de la licitació, i amb aquest procediment es posa en risc el control global del projecte que tota obra d’arquitectura requereix.
Els aspectes que incideixen en les rebaixes dels honoraris professionals són diversos.
– L’assignació del pressupost de les obres licitades no s’ajusta als valors de mercat de l’obra que es pretén realitzar, i es posa de manifest una diferència entorn al 7,55% amb relació als preus de referència del COAC. Aquesta desviació a la baixa del pressupost suposa una incoherència a l’hora de donar resposta a les necessitats programades amb una proposta arquitectònica adequada. La futura llei d’arquitectura hauria de recollir una definició realista del pressupost en les actuacions públiques que comprometi tant les administracions com els arquitectes.
– L’assignació d’honoraris de les licitacions està molt per sota del preu de referència que establien els antics barems dels col·legis professionals suprimits en virtut de la llei 25/2009, coneguda com llei Òmnibus. Les diferències apreciades amb relació als barems COAC 2008 suposen una rebaixa entre el 30% i el 35% en funció de l’organisme públic convocant, de la magnitud de l’obra i de la seva complexitat. Aquesta rebaixa es veu incrementada per la baixa de licitació que els diferents concursants i licitadors, necessitats d’aconseguir feina, realitzen sobre el preu dels honoraris inicials, i que l’estudi realitzat detecta que oscil·la entre el 14% i el 24%. I cal afegir encara una altra rebaixa en determinades situacions, perquè hi ha empreses públiques que carreguen sobre els adjudicataris el cost que representa la revisió del projecte, que pot arribar a ser del 6% dels honoraris de projecte.
– El resultat final de totes les rebaixes -les del pressupost, les corresponents a les tasques contractades, les de les baixes dels propis concursants-licitadors, les dels peatges per control sobre el projecte- representa una rebaixa mitjana dels honoraris professionals del 54% amb relació als barems del COAC de l’any 2008.
És assumible treballar amb una rebaixa d’honoraris superior al 50% del preu? Amb aquesta retribució som capaços els arquitectes d’oferir el producte de qualitat que la societat i els clients requereixen? Algú pot pensar que aquesta situació està lliure de conseqüències de tipus professional sobre la qualitat del producte, de tipus social per la manca de qualitat i pel tipus d’entorn i arquitectura que es genera al país?
No cal dir que aquesta situació a la que es veuen abocats els professionals tan sols condueix al detriment de la qualitat de la feina. Aquest detriment, si en algunes situacions no es reflecteix directament en el producte, tinguem per segur que ho fa en la globalitat del procés, ja sigui amb pèrdues en l’economia dels despatxos o dels seus col·laboradors que, molts cops, accepten condicions amb retribucions injustes i horaris excessius.
La qualitat de l’obra, el compliment de les prestacions normatives i la satisfacció dels futurs usuaris representen els principals compromisos professionals dels arquitectes i, per això, qualsevol circumstància que dificulti el projecte i l’obra de qualitat va en contra seva.
De l’anàlisi anterior es podrien extreure algunes conclusions. En primer lloc, la necessitat de suprimir les baixes en els honoraris dels concursos i licitacions de projectes i obres d’arquitectura. La futura Llei d’Arquitectura de Catalunya recull aquesta qüestió en fer referència a la directiva europea relativa a la contractació pública de data 15 de gener de 2014, que defineix que en la selecció de l’oferta més avantatjosa es pugui donar prioritat a la qualitat i a consideracions mediambientals i socials. Mentre la cobertura legal no ho faci possible, les administracions públiques haurien d’establir procediments que minimitzin l’efecte de les baixes i, en cap cas, acceptar baixes temeràries. La qualitat de l’obra pública ho exigeix.
En segon lloc, la conveniència d’establir Barems Mínims d’Honoraris que assegurin un treball professional digne com a garantia de qualitat en els projectes i en la construcció, així com una mesura de protecció al consumidor. En aquest sentit, la referència dels darrers barems del COAC i del HOAM 2013 alemany hauria de permetre determinar una versió actualitzada, real i obligatòria d’honoraris mínims per als treballs d’arquitectura, urbanisme i enginyeria.
Lluís Domènech,
President d’AxA
