L’Institut Ramon Llull presenta l’esdeveniment col·lateral Aftermath_ Catalonia in Venice. Architecture beyond architects en el marc de la XV Mostra Internacional d’Arquitectura, que el comissari Alejandro Aravena ha titulat Reporting from the Front. Els comissaris del projecte són els arquitectes Jaume Prat i Jelena Prokopljević i el director de cinema Isaki Lacuesta.
Mitjançant instal·lacions audiovisuals, es posen en relleu set intervencions arquitectòniques públiques, seleccionades com a exemples virtuosos d’una arquitectura que millora la relació de l’usuari amb l’entorn urbà, social i natural.
Les diverses instal·lacions, que inclouen un hospital, un aparcament, un teatre i un espai natural, mostren als visitants la manera en què l’espai arquitectònic fa possible que els usuaris gaudeixin dels espais públics com a membres conscients de la societat mentre segueixen les rutines del seu dia a dia. El projecte proposa que els visitants avaluïn la qualitat de la intervenció arquitectònica des d’un punt de vista humà i social. La filmació de vídeo, feta durant un període d’uns quants mesos, conté escenes i imatges de persones que van interaccionar amb els set projectes. El seu objectiu és afavorir una experiència empàtica que porti l’observador a analitzar i percebre l’arquitectura des de la perspectiva de l’usuari per tal de definir-ne el valor més profund.
Prat, Prokopljević i Lacuesta afirmen que «el propòsit d’Aftermath_ Catalonia in Venice. Architecture beyond architects és investigar el valor de la intervenció arquitectònica des de la perspectiva del seu ús, quan els arquitectes que la van crear ja no hi són presents. Tots els casos seleccionats corresponen a intervencions públiques que integren l’entorn natural, urbà i humà i converteixen la funcionalitat de l’arquitectura en un bé comú. Aquestes intervencions reflecteixen una arquitectura receptiva a les demandes de l’usuari, que ens ajuda a reavaluar què considerem arquitectura avui dia. Són espais que ens obliguen a revisar certes perspectives que conceben l’arquitectura com una solució unívoca o una imposició a l’usuari.»
El propòsit del projecte és estimular la reacció del públic i donar-li motius per a la reflexió. Per consegüent, l’exposició pretén implicar els visitants amb un enfocament sensorial de la instal·lació artística, on un cas concret es projecta en diverses superfícies vítries translúcides que reflecteixen la complexitat de les interaccions de les persones, l’arquitectura i la societat. El públic té el doble rol de visitant i editor i, per tant, pot passejar-se per l’exposició i fer-ne l’«edició» definitiva per si mateix.
Totes les obres d’arquitectura recollides a les instal·lacions audiovisuals són intervencions públiques d’arquitectes catalans fetes durant els últims deu anys: Recuperació mediambiental del riu Llobregat (2007-2015), a Barcelona, de BATLLE I ROIG Arquitectes (Enric Batlle i Joan Roig); Hospital Transfronterer de la Cerdanya (2007-2012), a Puigcerdà, de BRUNT-PINEDA ARQUITECTES, S.L.P (Manuel Brullet Tenas, Alfonso de Luna Colldefors i Albert de Pineda Álvarez); Torre Júlia. Habitatges tutelats per a gent gran (2004-2011), a Barcelona, de Pau Vidal, Sergi Pons i Ricard Galiana; Teatre Atlàntida (2004-2010), a Vic, de Josep Llinàs, Josep Llobet, Pedro Ayesta i Laia Vives; Aparcament Saint-Roch (2012-2015), d’ARCHIKUBIK (Marc Chalamanch, Miquel Lacasta i Carmen Santana); Centre per al Servei de Distribució d’Aliments-Campclar (SDA) (2014), de NUA Arquitectures (Maria Rius, Arnau Tiñena i Ferran Tiñena); Can Batlló (2011 – en construcció), a Barcelona, de la comunitat Can Batlló i LaCol Cooperativa d’Arquitectes.
“Aftermath_ Catalonia in Venice. Architecture beyond architects” tindrà dues col·laboracions especials. La instal·lació comptarà amb “Taulacreu”, taula dissenyada per vora arquitectura (Pere Buil i Toni Riba), i la cadira “Biennale” un projecte de l’arquitecte Josep Ferrando desenvolupat en col·laboració amb Figueras.
Tots els projectes d’arquitectura que es mostren a l’exposició es van dur a terme durant el període més dur de la crisi econòmica, quan van sorgir noves necessitats que només es podien satisfer amb una estratègia d’arquitectura inclusiva molt sensible als habitants i al medi ambient. Els projectes, de fet, demostren que l’arquitectura va respondre de manera eficaç a unes necessitats específiques a través de trets comuns, com l’augment del valor social, les noves eines que milloren la interacció de les persones i el seu entorn, l’optimització de recursos, l’apreciació dels valors de la comunitat i la millora de les condicions d’ús. L’exposició també proposa un catàleg que es pot descarregar en línia per aprofundir en els conceptes que hi ha rere el projecte, un webdoc que inclou entrevistes amb els creadors i els equips que van participar en els set casos, i models i dades relacionats amb el procés de creació i construcció: www.aftermath.llull.cat.
El projecte que presenta l’Institut Ramon Llull va ser seleccionat per un jurat independent, presidit per l’arquitecta Carme Pinós, a partir d’un concurs públic. Aftermath_Catalonia in Venice. Architecture beyond architects és la tercera participació de l’Institut Ramon Llull en la secció d’actes paral·lels de la Mostra Internacional d’Arquitectura de la Biennal de Venècia, després de la seva quarta participació en l’Exposició Internacional d’Art de la Biennal de Venècia.
