L’Escala te tres grans atractius que cal recordar: les anxoves, el paisatge marítim i les seves platges urbanes. Totes elles s’han conservat com l’essència de la ciutat. Les barques d’anxoves sortien a pescar de la mateixa platja i en acabar la jornada es recollien a la sorra i allí mateix es feia la subhasta del peix. El nou port que es va fer a la zona de Riells va permetre traslladar aquesta activitat recuperant las dos platges urbanes como espais de bany per la ciutat. El canvi d’us va modificar el sentit de l’espai entès ja com lloc d’oci. L’espai lliurat va mantenir el nom de platja de les barques i de seguida va acollit la majoria d’activitats lúdiques promogudes per l’ajuntament.
La bellesa del paisatge que es gaudeix des del lloc es la que acumula la major afluència de públic, d’activitat i de locals d’oci. En els darrers anys el turisme de masses ha acumulat un excés de densitat que ha superat tot límit admissible de qualitat urbana. El trasbals de cotxes darrera d’un impossible aparcament ha generat sorolls, contaminació i continues incomoditats als vianants. La decisió pressa per l’ajuntament de peatonalitzar tot el front marítim es valenta i encertada. El mecanisme es senzill i consisteix en retornar a la ciutadania tot l’espai disponible eliminant el transit rodat.
L’operació, de la que ja s’ha fet una part, ha generar una encesa polèmica entre els seus habitants sobre els resultats. Am l’ànim d’incloure altres arguments afegeix-ho alguns que crec d’interès.
1) Tot l’espai de plaça s’ha resolt amb un únic pla, sense entrebancs per que tot tipus de gent puguin gaudir-ho sense cap problema de mobilitat
2) Plantació d’arbrat per accentuar el caire de plaça urbana retrobant l’essència del que va ser l’espai en el seus inicis
3) Ordenar la disposició de les terrasses dels bar per donar uniformitat, a l’ocupació de l’espai públic, al disseny de mobiliari i de les marquesines
4) El mobiliari urbà es l’indispensable amb materials resistents a l’agressió de l’ambient marítim: Bancs de granit, i elements metàl·lics d’acer inoxidable.
5) L’espai abans i després de la reforma de la part executada presenta els següents números
Espai de sorra Espai rodat Espai pàrquing Espai contenidors Espai de plaça
Abans reforma 2.830,-m2 2.848,-m2 285,-m2 33,-m2 1.102,- m2
Després reforma 2.830,-m2 0,-m2 0,-m2 _ 0,-m2 4.268,-m2
Números que diuen el que s’ha fet: s’ha mantingut l’espai de platja i l’espai peàtonal s’ha multiplicat per quatre
6) La darrera fase d’execució que connectarà les dues platges urbanes farà encara mes evidents totes aquestes millores. Cal deixar que s’acabin, per veure-les
Respecte a la discussió creada entre la ciutadania començaré dient que en l’últim congres d’espai urbà celebrat en l’any 2015 a Sao Paulo es va acordar que la millor qualitat de l’espai urbà ha de ser la que permet-hi gaudir a les persones, millorant la seva qualitat de vida. El congres conclou dient: lo primer es la gent, i això en la part d’obra feta s’ha aconseguit àmpliament. La gran quantitat de gent de L’Escala i dels pobles veïns que venen a passejar al capvespre i omplen el nou espai, sense tràfic ni cotxes, son la millor proba dels resultats obtinguts.
També van sorgir opinions que recelaven de la grisor del paviment i de l’austeritat del mobiliari i no crec que aquest elements hagin d’assumir cap protagonisme ja que això correspon fer-ho a les persones, que amb la seva presencia ho donen sobradament. Tampoc s’ha d’oblidar l’increment de l’activitat econòmica amb que tota reforma ha de contribuir a la ciutat. Sens dubte i també en aquest aspecte les obres ho han aconseguit.
Altres persones mes primmirades em van dir que la reforma havia fet perdre l’essència de l’Escala. Argument que té la seva raó, ja que l’essència del lloc es un factor molt important a l’hora de reprojectar un espai existent; però crec que el resultat s’ha de fer d’acord amb lo que primitivament va ser conegut com la platja de les barques y no amb les desafortunades obres d’urbanització que es varen fer per portar els cotxes a ran de mar. Les fotografies a vol d’ocell que s’adjunten: una primera d’autor desconegut recollida en el llibre L’Escala, tres segles d’imatges en que es veu l’espai ocupat per les barques de la anxova y l’actual de la reforma, ens permeten comprovar com totes dues parlen del mateix concepte: un pla de terra uniforme, sense entrebancs, que omple el gran buit urbà.
Segurament caldrà romandre a la finalització de la segona fase, en procés d’execució, que trigarà un temps, espai que precisa tota obra de millora urbana, per assentar-se i prendre possessió del lloc per agafar tot el sentit i naturalitat que desprèn el projecte.