Estudiants de la UIC proposen un Poblenou nord sostenible i centrat en la producció
Publicat a l’ARA el 31 de juliol de 2019
Una fàbrica de vehicles sostenibles, un hospital de medicines naturistes, naus industrials biodinàmiques per acollir refugiats i, fins i tot, una fàbrica de llavors dins una església. Són alguns dels projectes que els estudiants de la UIC School of Architecture han proposat en els seus treballs de final de grau (TFG) per renovar el districte 22@ de Barcelona.
En deu maquetes, els alumnes de l’últim curs han mostrat a l’antiga fàbrica de Ca l’Alier les seves idees a la mostra ’22@_what: How to achieve balance in Northern Poblenou, Barcelona’. “Al Poblenou nord encara hi ha de passar tot”, considera el professor Álvaro Cuéllar, que destaca l’interès que han aixecat les propostes dels estudiants.
El 22@, vint anys després de la instauració, ha d’afrontar els problemes urbans del dia d’avui: la manca habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat i l’economia local. Els estudiants han optat per un canvi de model de barri on “no tot són xips i ordinadors”, en paraules de Cuéllar, sinó que l’activitat humana n’és el motor. “Han plantejat un retorn al model de producció fabril que definia la zona”, sintetitza el professor de l’Àrea de Projectes Iñaki Baquero.
El retorn del Manchester català
Amb la vista als orígens del barri com a eix compartit, els deu alumnes de cinquè d’arquitectura han fet una aposta per l’autoabastiment. L’estudiant Jordi Costa proposa rehabilitar l’antiga fàbrica de Ca l’Illa i donar-li una nova vida com a colònia tèxtil que concentra tot el cicle productiu. De manera semblant, ‘Urban Seeds Barcelona’, de Carla Soraya, planteja un sistema de planters dins l’església del Sagrat Cor, que acostaria els veïns al món agrari des d’un entorn fabril. El projecte ‘Futur Move RiCARt’, de Sebastià Crespí, recupera l’esperit més industrial del Poblenou que li va fer merèixer el títol de Manchester català: una fàbrica d’investigació i producció de prototips de vehicles sostenibles.
A banda de reinterpretar antics espais, alguns alumnes plantegen serveis completament nous com un mercat gestionat com a cooperativa pels veïns, un hospital naturista per rebre tractaments d’aromateràpia i un centre d’acollida i reinserció de refugiats. “Les ciutats tradicionalment s’han construït basant-se en cotxes o carrers –explica Cuéllar–, però ells han agafat la gent com a escala de tot”.
