Dificultats ben resoltes | Llàtzer Moix

Dificultats ben resoltes | Llàtzer Moix

Escola Bressol La Teixonera | Forgas Arquitectes (AxA)

Publicat a La Vanguardia el 31 de març de 2024

Diu Joan Forgas: “M’agraden més les obres difícils que les fàcils, són més estimulants”. Així doncs, l’obra que avui comentem devia ser del seu gust. Calia actuar en un solar amb deu metres de desnivell, llarg i relativament estret. I calia construir-hi un doble programa amb escola bressol i espai per a les famílies, digne d’atenció i alhora integrat al continu urbà.

El plantejament de Joan Forgas i Dolors Ylla-Català (Forgas Arquitectes) ha estat presidit a tota hora per la lògica i la professionalitat. La primera cosa va ser adaptar-se al terreny, mitjançant una volumetria escalonada, amb el nivell d’accés i la primera planta reservats per a classes i despatxos, i la planta inferior per a l’espai familiar i les instal·lacions. A banda i banda de l’escola s’hi han habilitat placetes, senzilles i agradables, particularment la d’ingrés a aquest equipament.

Tret de la llosa inferior de formigó, l’edifici s’ha construït amb fusta, mitjançant una estructura formada per una dotzena de pòrtics paral·lels, que es repeteix a les dues plantes escolars, els de la superior són inclinats, de manera que s’aprofita per col·locar a la coberta plaques solars. Als tancaments i als revestiments també hi domina la fusta, amb l’habitual plus de calidesa que aquest material suposa, combinada amb grans superfícies de vidre, que donen a l’edifici transparència i vistes. A la façana principal, sobre el carrer Arenys. A la posterior, amb una esplèndida panoràmica de Collserola.

Les plantes estan distribuïdes de manera ordenada i eficient, molt raonable, i afavoreixen les seqüències, per exemple, la d’accés, amb el vestíbul exterior de sota sortint, l’interior, les sales d’usos múltiples i la zona d’aules. Aquestes transicions intramurs tenen un correlat exterior, amb les sortides al pati o, al nivell superior, amb la galeria exterior correguda en façana, que dona continuïtat a les aules, protegida per una estructura metàl·lica i per lones.

Aquesta escola, amb capacitat per a més d’un centenar de nens, va entrar en servei al setembre. S’adapta molt bé al difícil entorn urbà, compleix confortablement la seva funció, és de resolució elegant i discreta i, a més, expressa molt poques de les dificultats que van haver d’afrontar els autors. En efecte, el que és difícil pot ser estimulant.