L’arquitecte Arcadi Pla, protagonista d’una nova Tribuna de la Fundació Jordi Comas Matamala
Publicat a Revista del Baix Empordà el 18 de març de 2024
La Fundació Jordi Comas Matamala va convocar divendres a la nit una nova Tribuna, en aquesta ocasió protagonitzada per l’arquitecte i professor universitari Arcadi Pla i Masmiquel, que va tractar sobre “S’Agaró en la cultura arquitectònica global”, emmarcada en els actes de commemoració del Centenari de S’Agaró, que impulsa l’associació S’Agaró 100 aquest 2024.
Pla va destacar que l’arquitectura és un dels fets culturals amb més capacitat de transició des de l’antiguitat i que les emocions que transmet solen durar en el temps. En aquest sentit, l’arquitecte va destacar que, a finals del segle XIX –a partir de 1880– es succeeixen una sèrie de fets que fan aparèixer noves visions de la ciutat. Així, amb la revolució industrial, les ciutats es tornen més dures i es planteja un sistema de ciutat que faci compatible la vida de les persones amb la ciutat.
En aquest context, neix l’exemple de S’Agaró, una ciutat en un jardí, com la va qualificar l’arquitecte, seguint un model d’inspiració anglesa i alemanya. Així, Pla va mostrar, al llarg de la seva intervenció, 100 imatges de S’Agaró que, al seu entendre, han conformat la vessant arquitectònica singular dels cents anys de S’Agaró.
Arcadi Pla va subratllar el paper fonamental i la visió del creador de S’Agaró, Josep Ensesa Gubert, per fer possible el seu somni, quan va encarregar a l’arquitecte Rafel Masó plasmar una urbanització de caire noucentista, aprofitant tota l’experiència d’aquest en els seus viatges per l’Europa central.
Les imatges de Senya Blanca –la primera casa–, els xalets més emblemàtics de la urbanització, l’Hostal de la Gavina, el Camí de Ronda o el contrast de fotografies comparant S’Agaró amb altres punts singulars de la costa californiana –per demostrar que S’Agaró es va concebre des de l’avantguarda– van servir a Pla per construir una intervenció que va demostrar que, la importància de S’Agaró, a nivell global, ha estat, sobretot, haver sabut preservar el paisatge a través de l’arquitectura. En aquest sentit, va subratllar la figura dels arquitectes que han intervingut per fer possible la realitat actual de S’Agaró, entre ells Francesc Folguera o Lluís Sibils, de qui en va ressaltar la seva importància i influència, i que va portar la modernitat dels anys 50 a Girona.
L’arquitecte gironí ja havia recomanat, l’any 2013, que resultava molt convenient repassar l’obra dels arquitectes que han participat en el creixement de S’Agaró, ja que el necessari estudi dels seus llenguatges formals ens faran entendre, a fons, el que significa S’Agaró. L’arquitecte assegurava també que, més enllà de les formes, S’Agaró conté elements que condicionen una reflexió sobre la sobrietat i l’elegància culta per poder mantenir els seus valors, intangibles en primera instància, però indispensables per projectar noves formes.
Arcadi Pla va acabar la seva intervenció dient que l’horitzó és infinit. Han passat 100 anys i S’Agaró se’ns continua mostrant com una apassionant experiència arquitectònica somniada pels Ensesa i admirada per arquitectes i enamorats de l’arquitectura i el paisatge de tot el mon. La seva realitat ens obliga a perseverar en la cura de la seva brillant existència com un recinte ple d’història, exemple de ciutat-jardí en el paisatge i la natura, mantenint la calma dels seus carrers, la fotogènia dels seus racons immillorables… Un recés de pau per gaudir de la natura, el mar i l’existència.
Aquesta nova Tribuna de la Fundació Jordi Comas Matamala va tenir lloc al Saló Jordi Comas de l’Hotel Costa Brava de Platja d’Aro i va reunir un centenar de persones, algunes de les quals, després de la Tribuna, van compartir taula per sopar amb l’arquitecte.
Sobre la Fundació Jordi Comas Matamala
La Fundació privada Jordi Comas Matamala es va constituir el 24 d’abril de 2015 a Castell-Platja d’Aro i el seu patronat està presidit per la senyora Carme Hospital i Poch.
Una de les raons de ser de la fundació és la de continuar teixint la xarxa de complicitats que en Jordi Comas va bastir al voltant del turisme com a fet transversal i de gran importància en la nostra societat. La fundació, per tant, té per objecte el manteniment de la seva memòria i el seu compromís cap a la Costa Brava, tot desenvolupant iniciatives i activitats per promoure i crear un marc permanent de pensament que aporti al món del turisme un seguit de pautes i orientacions que l’ajudin a progressar, conèixer i debatre les tendències del turisme en constant evolució, traslladar a les empreses i a les institucions el coneixement obtingut, promoure el valor del capital humà en l’activitat turística i fomentar el diàleg entre el sector turístic i els diferents actors socials per tal de crear consciència sobre la seva transversalitat.
