Carta del President, sobre el conflictiu tema dels Concursos de projectes d’arquitectura

Carta del President, sobre el conflictiu tema dels Concursos de projectes d’arquitectura

Des de fa molt temps la licitació dels Concursos ha estat la preocupació de la Junta d’AxA.

Els membres de la Junta, sobre tot R. Sanabria, I. Paricio i J. Mª Gutiérrez van preparar estadístiques i treballs per reclamar a les Administracions licitadores una aplicació de la Normativa, més lògica i legal i menys lesiva pels professionals, com ho havien estat les etapes concursals dels anys 80, 90 i principis de l’actual segle.

En aquella època els concursos tendien a minimitzar, (quan no anul·lar) la proposta econòmica, el treball era jutjat per un jurat sobre pocs DinA3, de manera que els no guanyadors no s’arruïnaven (es pagava als finalistes), els terminis eren justos i s’aplicaven els honoraris d’acord amb els criteris del COAC.

Vull mencionar, a títol d’exemple, els concursos promoguts pel Comissionat d’Universitats d’aquella època (l’actual Conseller d’Economia Sr. Mas-Colell), mitjançant els quals es van construir els bons edificis per les Universitats de tot Catalunya, tant de nova planta com de rehabilitació, reconeguts internacionalment.

Seria curiós fer un estudi del “per què” s’ha produït una progressiva degradació en la pràctica del fet concursal (les cèlebres baixes econòmiques del 35% o més) i potser això ens descobriria la silenciosa pugna de diversos poders fàctics per fer-se els “amos del galliner”. Mentrestant els arquitectes, cada vegada més al marge.

La iniciativa d’AxA, a la que s’han sumat els nous membres de la Junta, R. Valls i M. Berenguer, així com J. Badia, J. Trias de Bes i la coordinadora A. Platero, concretada en una carta enviada a les 142 institucions més importants de les que liciten a Catalunya, només ha rebut 7 respostes més o menys conciliadores. I tot ha seguit igual.

Finalment i en compliment del mandat rebut dels molts socis que van assistir a les dues darreres Assemblees Generals d’AxA, la Junta va decidir presentar al•legacions a un dels darrers concursos promoguts per BIMSA (concretament el referit a la rehabilitació de la Masia de Can Girona). El passat 17 de setembre vam tenir una reunió amb els caps de BIMSA que si bé va constatar la bona disposició per part d’ells, també va reflectir les dificultats inherents a les possibles interpretacions, ben o malintencionades, que es poden fer en aplicar el TRLCSP del 2011.

Crec que és interessant analitzar el procés erràtic que ha seguit la normativa espanyola sobre Contractes de l’Administració des de l’any 1995, a través de diferents esmenes, fins a arribar al vigent TRLCSP 2011. Es veurà com hem passat de ser uns pobres professionals, englobats en un Annex II (al final de la Llei), per arribar a la introducció d’una nova “Sección Sexta, Libro III, Título I del Capítulo I” (Ho veieu clar, no?) en la que s’instauren les “Normas especiales aplicables a los concursos de proyectos”. Per fi, algú ha reconegut que la Llei ha de regular els concursos “encaminados a la obtención de planos o proyectos, principalmente en los campos de la arquitectura, el urbanismo, la ingenieria, …, etc., etc.”

Aquesta claredat de la llei vigent, ha vingut enterbolida per altres articles de la mateixa, que són, o bé restes de l’antiga legislació, o només aplicables en altres activitats que no són l’arquitectura.

Total, un autèntic embolic, en el que surten “procedimientos” tan diversos com el “p. abierto, restringido, negociado, diálogo competitivo, etc.” I dels que, torno a dir, bé o malintencionadament se’n fan vertaderes “filigranes”.

Aquest és l’estat de la qüestió. Voldria cridar la vostra atenció sobre l’estrany fenomen de que quan tenim una legislació (una secció sencera de la Llei) dedicada específicament als nostres concursos, aquests se segueixen convocant malament.

S’admeten opinions, aportacions i crítiques.

 

Cordialment,

 

Lluís Domènech Girbau

President d’AxA