El camí de la futura Agenda Urbana arrenca amb la constitució de l’Assemblea Urbana de Catalunya, que ara té 18 mesos per enllestir la feina amb el consens de totes les parts implicades. “És un element transcendental per al futur del país”, ha assegurat el president del Govern, Quim Torra.
Publicat a l’ARA el 5 de novembre de 2018
En tres dècades la població a Catalunya haurà canviat i també les seves necessitats. Les ciutats i els entorns urbans seran –encara més que ara– els hàbitats on es concentrarà la població i, per això, cal preparar-los per a les transformacions a què s’hauran d’enfrontar sense remei. Els canvis es materialitzaran en forma d’urbanisme, d’adaptació als efectes del canvi climàtic i de serveis bàsics com la salut i l’atenció a la dependència, que creixerà a mesura que la població envelleixi. Tots aquests reptes, i les mesures que caldrà aplicar, formaran part de la futura Agenda Urbana de Catalunya que s’ha presentat aquest dilluns, i en la qual participaran el Govern, el món local i la societat civil (entitats, universitats, patronals i sindicats).
El camí de la futura agenda arrenca amb la constitució de l’Assemblea Urbana de Catalunya, que ara té 18 mesos per enllestir la feina amb el consens de totes les parts implicades. “És un element transcendental per al futur del país”, ha assegurat el president del Govern, Quim Torra, en l’acte institucional en què ha reivindicat que aconseguir aquest document marc serà “un pas de gegant” de cara als anys vinents.
La feina partirà, per exemple, de projeccions demogràfiques: el 2051 més de la meitat de la població a Catalunya tindrà 65 anys o més. Això obligarà a transformar els serveis lligats a la dependència, però també impactarà en l’urbanisme i la mobilitat. A més, les ciutats s’hauran d’adaptar al canvi climàtic, que impactarà en la meteorologia però també en la salut: les morts per l’augment de la temperatura passaran de les 300 anuals que es registren actualment a 2.500 per any. La qualitat de l’aire també serà un aspecte crític que abordarà la futura agenda partint d’una realitat: avui només 9 dels 28 municipis catalans de més de 50.000 habitants assoleixen o superen la ràtio de zones verdes per habitant que recomana l’Organització Mundial de la Salut.
L’Assemblea Urbana serà un òrgan adscrit al departament de Territori i format per una seixantena de representants de la Generalitat, de governs locals i del teixit ciutadà i econòmic. L’acte de presentació l’han presidit Torra amb el conseller de Territori, Damià Calvet; l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín; i la tinenta d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz.
Calvet ha recordat els sis eixos sobre els quals treballarà l’Assemblea Urbana de Catalunya: els hàbitats urbans saludables, el benestar, la qualitat urbana, la prosperitat, la dimensió territorial i la governança. Més enllà de l’anàlisi dels problemes que afronten les ciutats –des de l’accés a l’habitatge i la qualitat de l’aire a l’envelliment de la població–, Calvet ha fet una crida “a l’acció”.
“No ens quedem amb la diagnosi. El planeta ens crida a ser efectius, i també la ciutadania. Volem fer una agenda que funcioni, amb mesures i accions concretes i que després apliquem”, ha dit el conseller de Territori. L’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat ha destacat la importància del “compromís” de tothom per millorar la vida a les ciutats i de l’important paper del món local. La tinent d’alcalde d’Urbanisme de Barcelona ha descrit l’Agenda Urbana com un “mandat democràtic per garantir i fer efectiu el dret a la ciutat”, i ha desitjat que l’assemblea constituïda aquest dilluns “esdevingui un punt de trobada” efectiu.
L’Agenda Urbana de Catalunya es va començar a gestar ara fa dos anys arran de la conferència Hàbitat III de l’ONU, l’octubre del 2016 a Quito. Tant Torra com Calvet han fet esment al paper de l’exconseller de Territori, Josep Rull, ara empresonat a Lledoners, en l’impuls de l’Agenda Urbana de Catalunya.
Meses de debat plurals
A partir de la constitució de l’assemblea, s’entra en la fase següent de l’Agenda Urbana de Catalunya –la primera fase es va obrir quan la Generalitat va assumir el compromís d’elaborar-la després de la reunió de l’ONU a Quito–, que consisteix en la diagnosi i detecció de necessitats i objectius, sumat a una proposta de mesures i actuacions per, posteriorment, començar a treballar de manera sectorial seguint els sis eixos. Un cop s’elaborin els informes per temàtiques s’entrarà en l’última fase, que consistirà en l’exposició pública del document i la seva validació perquè finalment sigui aprovat pel Govern.
L’assemblea és formada per 15 membres de la Generalitat –un per cada departament del Govern–, 20 representants de la ciutadania (d’universitats i instituts, col·legis professionals, sindicats, tercer sector i associacions i sector productiu) i 25 dels governs locals, entre capitals de vegueries, associacions municipalistes i òrgans de govern de l’àrea metropolitana de Barcelona, a més de les diputacions. Tots ells donaran forma, sectorialment, a l’Agenda Urbana de Catalunya.
