Opinió
Un problema minúsculo persistente | Juli Capella, soci d’AxA
Cuando estás maravillado ante una obra y deseas saber quién la hizo y cómo se titula, empieza la odisea
Una propuesta de proyecto común de los arquitectos para la sociedad
La confluencia de intereses de sociedad, cliente y arquitecto es actualmente el resultado de la evolución de las demandas de varias generaciones hacia la arquitectura, desde una nueva sensibilidad más comprometida con el entorno y las ciudades, que nos exige una revisión sectorial que implica abrirnos a una visión más transversal de nuestra disciplina.
Protegir i servir | Xavier Monteys
Els edificis inclosos al Catàleg de l’arquitectura del segle XX a Catalunya haurien de poder canviar d’ús abans que morin museïtzats. Per aconseguir que segueixin fent servei, els curadors no han de ser experts en estils ni en història, sinó arquitectes que pensin en quins usos són més adequats perquè el nou catàleg sigui un instrument per a protegir i servir
UNA CASA PER A UN SULTÀ | Jaume de Oleza, soci d’AxA
La casa Muley-Afid, situada al P. de la Bonanova 55, va ser en el seu moment un habitatge unifamiliar d’estil modernista construït allà per l’any 1914, per Josep Puig i Cadafalch, un arquitecte de reconegut prestigi, autor de moltes de les grans obres d’arquitectura de la Barcelona de llavors. Més endavant l’any 2002, va ser rehabilitada pels arquitectes Joan Pere Ravetllat, soci d’AxA, i Carme Ribas.
Canvis de rumb a les ciutats
Una reducció d’emissions, un 20% superior del que exigeix la UE, és una molt bona notícia per al futur de les nostres ciutats | Maria Rubert, arquitecte i urbanista, sòcia d’AxA
Carta d’AxA adreçada als arquitectes municipals de Catalunya
Darrerament, molts dels associats han expressat la seva inquietud pels honoraris dels concursos d’arquitectura, que son cada vegada més baixos, i en la majoria de casos no permeten executar una bona feina. Com a membres de la junta d’AxA hem seguit de prop la publicació de molts concursos i hem pogut comprovar que aquest malestar està plenament justificat | Ramon Sanabria i Josep M. Gutierrez, socis d’AxA
De sagrada a ciutadana
La dita «ets més lent que la Sagrada Família» sembla que té els dies comptats. D’una banda, es preveu que s’acabi el 2026, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, i ara s’anuncia la seva legalització | Juli Capella, soci d’AxA
Portar llum a la foscor
L’estiu del 1938 els bombardejos franquistes van destruir la vella església de Santa Maria de Vilanova de la Barca. Només en va quedar l’absis. I una part dels murs aixecats amb blocs de pedra sorrenca. La resta, incloent-hi el sostre de volta de canó, va quedar reduïda a runa. Fins que el municipi va encarregar al jove estudi barceloní AleaOlea convertir-lo en una sala multiusos | Llàtzer Moix
Sobre el Workshop RCR LAB·A 2018
La manera de operar de los RCR siempre ha sido instintiva, basada en trascender sus múltiples encargos para concretarlos en forma de actuaciones que han redefinido los límites entre la ciudad y la naturaleza, el paisaje y la arquitectura, la arquitectura y las artes | Jaume Prat, arquitecte
Un gran parc al mig de Barcelona
EL FUTUR DE LA MODEL. L’antiga presó, amb una forta càrrega emocional, s’ha guanyat al llarg de la seva història prou arguments per enderrocar-la.