Opinió
Denunciar, proposar i convèncer | Esteve Bonell
Malgrat la reconeguda qualitat històrica, l’esforç de molts arquitectes i l’aportació de les noves generacions, l’Arquitectura Catalana està sota mínims. En els paràgrafs inicials de les “Reflexions de Cauterets” (any 2014) apuntava el fet evident de que la societat està demanant canvis i, per suposat, també en el món de l’arquitectura.
Com l'anell al dit | Llàtzer Moix
A començaments d’abril, Balaguer va inaugurar la seva nova seu judicial. És obra de Josep Camps i Olga Felip, i constitueix un feliç exemple de com acomodar una obra d’arquitectura contemporània, i de forta personalitat, en un casc medieval.
Un raig d'optimisme a Venècia | Llàtzer Moix
El pavelló d’Espanya obté el Lleó d’Or a la Biennal d’Arquitectura amb una selecció de 58 projectes dels quals 23 (el 40%) són catalans
La Rambla fa baixada | Pere Casajoana
Néstor Luján va escriure una novela anomenada “ La Rambla fa Baixada”, ambientada als anys previs de la II República. A dia d’avui, si el cronista del darrer terç del SXX aixequés el cap, l’anomenaria sens dubte “La Rambla va de baixada”. Aquest és el nivell de degradació d’una de les vies de més solera de la Ciutat Comptal, de més anomenada internacional i que forma part de la memòria comuna de generacions de Barcelonins.
Pavelló de Catalunya a la Biennal de Venècia: "Quan l’usuari és el protagonista", per Llàtzer Moix
L’Institut Ramon Llull presenta ‘Aftermath’, pavelló català per a la pròxima Biennal d’Arquitectura de Venècia. Els comissaris Prat, Prokopljevici Lacuesta aposten per l’experiència sensorial al pavelló.
La ciudad invisible | Patricia Gabancho
Mirando por la ventana del tren cuesta imaginarse esta tierra como virgen: hoy es una prostituta vieja. No hay equilibrio entre el territorio y su uso.
El urbanismo egoísta | Patricia Gabancho
“La descripción negativa que se hace de Barcelona en sectores comprometidos es para que la nueva política sea saludada como una epifanía pero crea ciudadanos que se creen los reyes del barrio”
Carrers de vianants? | Xavier Monteys
Després de llegir l’anunci fet per l’equip de govern municipal de Barcelona que alguns carrers de Gràcia, de Sant Andreu i de l’Eixample passaran a ser per a vianants exclusivament, seria d’interès que en els llocs adequats es pensés a fer-se algunes preguntes.
1000 cares té Barcelona | Pere Casajoana
La història de l’urbanisme de Barcelona s’escriu com l’acumulació de diferents actuacions que ens han donat la configuració actual de la ciutat. Des del Pla Cerdà que uní de manera homogènia els diferents nuclis antics del Pla de Barcelona, la que va esguerrar en Porcioles, que cantava Serrat, o bé la de la transformació olímpica. Sempre a remolc de la situació político-econòmica del moment.
¿Por qué Cruyff sí y Alvar Aalto no? | Oscar Tusquets
Históricamente, todo lo que envuelve la modificación de las instalaciones deportivas del FC Barcelona ha encendido la polémica y el debate en distintas décadas. Ya fuera para la construcción, para las distintas ampliaciones o para reformas concretas. Como ejemplo, esta carta de Oscar Tusquets en 1974.