Any Domènech i Montaner 2023
Programa
Dia 16 de març de 2023
11:00h Discussió oberta sobre el contingut del Cicle entre els participants
12:00h La cultura carolíngia i Domènech
Josep Maria Salrach. Catedràtic Historia medieval de la UPF. Especialista en la cultura carolíngia, explicarà la relació de l’Imperi carolingi amb la fundació de Catalunya i les vinculacions entre els primers comtes i els monjos en les fundacions d’esglésies i monestirs catalans.
14:00h Pausa migdia
16:00h Classicisme versus Barroc
Raul Garrigasait. Doctor en Filologia clàssica, editor de la Fundació Bernat Metge, presentarà una especial visió sobre la tradició clàssica i el Noucentisme literari, en relació al Modernisme.
Maria Garganté. Doctora en Geografia i Història i professora d’història de l’Art a la UAB, especialista en Art Barroc, singularment en l’arquitectura del Barroc català i en les arts festives a Catalunya.
18:00h L’entorn polític de Domènech
Borja de Riquer. Doctor en història, catedràtic emèrit d’història contemporània de la UAB i president de la Acadèmia de les Bones Lletres. Revisarà les relacions polítiques de Domènech i Montaner amb la Lliga Regionalista.
Dia 17 de març de 2023
11:00h De l’optimisme de l’intel·lectual a la desafecció política
Mita Casacuberta. Doctora en Filologia catalana, professora i investigadora en literatura contemporània a la UdG, desenvoluparà el canvi en l’ideari polític de Domènech i Montaner en relació als partits polítics.
12:30h L’arquitectura europea i Domènech
Hans Ibelings. Doctor en història, professor a la universitat de Toronto, crític i historiador de l’arquitectura moderna, editor de The Architecture Observer, posarà de relleu a Domènech en l’àmbit europeu del segle XIX i XX.
14:00h Pausa migdia
16:00h Taula rodona entre tots els participants
El retrat-robot de Domènech i Montaner
18:00h Cloenda cicle
On
Recinte Modernista de Sant Pau
Preu
Entrada gratuïta, imprescindible inscripció prèvia clicant aquí
Organitza
Fundació Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i Fundació Lluís Domènech i Montaner
Entre les manifestacions de l’Any Domènech i Montaner 2023, aquest cicle representa la aproximació a una de les qualitats més rellevants de Domènech, la transversalitat disciplinar. Aquesta manifestació de múltiples interessos té àmbits molt definits, com el de la Història, el de l’Arquitectura o el de la Política, però també altres, que conformen el teixit filosòfic a partir del qual desenvolupa el seu pensament: l’evolució des de l’optimisme jove fins el pessimisme més decantat, una reflexió vital que omple la seva vida, conduïda per l’eina que la societat europea del XIX situa en el primer pla de la discussió intel·lectual: L’eclecticisme, en el que es mesclen els conceptes de Classicisme i Barroc.
La Història del carolingis respecte Catalunya no és en Domènech una Història acadèmica sinó l’intent operatiu d’expressar l’existència de la identitat catalana.
Per què Domènech i Montaner s’interessa més per l’influencia del Nord carolingi que no per la de Roma, com fa Puig i Cadafalch?
Per què Domènech en els seus estudis històrics defensa a Carles I i rebutja Felip II, tan seguits? Per què la seva gran admiració per Albrecht Dürer, pel tapís de la “Dama i l’unicorn”, per la cort de Borgonya?
Sembla que hi veu quelcom on agafar-se.
En Política, al marge de la militància de partit, hi ha una visió mítica-poètica-històrica de Catalunya a la que no és aliè Mossèn Cinto.
La semblança simbòlica que estableix entre el Rei Don Jaume i Carlemany, i la recerca al destapar la sepultura de Jaume I a Tarragona formen part d’aquest mon?
És indicativa la seva admiració per Valentí Almirall, formulador radical, fins trencar per raó de l’Exposició del 1888? I també és simptomàtica l’admiració pel Dr.Robert, Maragall i Sunyol, i l’animadversió respecte de Puig i Cambó?
El seu “llampeguejant “ pas per la política denota vocació amateur i un rebuig per la política professional?
És conscient Domènech del progressiu “entreguisme” de la Lliga de Cambó?
La “Iniquitat de Casp” és una tesi patriòtica de Domènech o té una base històrica creïble?
En Arquitectura, és semblant la declaració d’eclecticisme de Domènech a la d’altres arquitectes de l’Art Nouveau (Victor Horta, Otto Wagner, Joseph M. Olbrich, etc) al reivindicar la capacitat de manipulació dels llenguatges de la Història de l’Arquitectura mitjançant una nova sintaxi?
És el Cafè-Restaurant del Parc de l’Exposició de 1888 el “Manifest arquitectònic” de Domènech i Montaner?, és a dir, la seva obra més teòrica, potser la més valorada per algú, on en un sol acte resol la funció, l’estructura i la forma seguint el mestratge de Violet-le-Duc?
En Domènech, el concepte d’ornamentació com a “vestit” de l’arquitectura, com va dir Semper, és inherent i indissoluble de l’arquitectura, no és pura “decoració afegida”, és integradora de les arts aplicades, incloent-hi els comentaris irònics i satírics en la mateixa arquitectura.
Per Domènech el Classicisme és un concepte filosòfic, com ho era a Grècia, que supera qualsevol referència estilística, i que està present a l’arquitectura occidental, encara que derivi cap el Barroc. L’essència del Classicisme és l’Ordre i Domènech manté aquest “ordre” en les seves obres.
Domènech i Montaner és reflexiu, però també propositiu en les seves activitats: quan es retira de la Política escriu “La iniquitat de Casp”; quan deixa de fer arquitectura descobreix, amb Jujol i els estudiants, el misteri del monument de Centcelles; quan ja no gaudeix del recolzament oficial de la Lliga, reobre la tomba del rei Don Jaume.
El seu testament, a part lògicament de l’arquitectura i el manifest “En busca…”, podria consistir en el missatge ètic de les “oracions fúnebres” dedicades a Bartomeu Robert, Joan Maragall i Ildefons Sunyol.
Lluís Domènech Girbau. Barcelona, febrer de 2023
