On abans rugien les entranyes del volcà, ara se’n revelen els secrets
Publicat a La Vanguardia el 7 de març de 2022
El nou Espai Cràter, a Olot, al peu del Montsacopa, al costat de la plaça de toros, s’assenta el volcà del Puig del Roser. Quan Toni Casamor i Anna Codina van rebre l’encàrrec de projectar aquest equipament, que promou el coneixement de l’entorn volcànic, la ciència i la societat, van pensar que en lloc de construir un edifici de nova planta a quatre vents, era millor enfonsar-lo a la terra i cobrir-lo amb un parc. La idea era documentar el volcà des de l’interior.
Aquest parc ara és un turonet, amb una vegetació incipient, fanals arboris i dues clivelles enfrontades, que evoquen colades de lava, i per on s’accedeix, escales avall, a l’Espai Cràter. Aquesta és l’única manifestació arquitectònica visible de l’edifici des de fora, a més de dues claraboies com xemeneies. Fora d’això, l’edifici desapareix, és invisible. Sota terra, Casamor i Codina han disposat una estructura de formigó, ara amagada, tret dels accessos esmentats.
Els murs, robustos, d’aire brutalista, no tracen paral·lels ni cauen a plom, de manera que evoquen el desordenat moviment de plaques tectòniques associat amb l’activitat volcànica. La materialitat –graves volcàniques de basalt i greda adossades en mursiterres, les fusteries de faig– es relaciona amb la temàtica i l’entorn de l’equipament. També els colors vermellosos, com el de la lava, dels murs d’accés.
A l’interior, un gran vestíbul central articula les tres estances principals: sala d’exposició, auditori i aula. Les dues primeres no necessiten llum natural. La tercera la rep per una de les dues claraboies. Sobre aquests espais, un espaiós entresolat acull la zona administrativa i una petita biblioteca.
Quan es visita la sala d’exposició, equipada amb maquetes, audiovisuals interactius i maquinària científica, es comprèn per què tenia sentit enfonsar aquest edifici en terreny volcànic: un dels murs, sense cap revestiment, mostra un llarg talús de terra tal com va quedar després d’una erupció.
Tot i que són projectes i tipologies diferents, aquesta obra en recorda una d’anterior de Casamor, la Biblioteca Joan Maragall a Barcelona, també amb clivelles i nivells subterranis. En aquest cas es tractava de resoldre un desnivell urbà, i fer-lo transitable. A Olot s’ha tractat de remoure terres, farcir-les amb un equipament i tornar-les al seu lloc. On abans rugien les entranyes del volcà, ara se’n revelen els secrets.