— Resultats oficials del FAD aquí —
El jurat subratlla que els arquitectes han recuperat els valors essencials de la professió, la reflexió i el contacte amb la ciutadania
Publicat el divendres, 4 de juliol del 2014, al ARA
“Si la crisi ha portat alguna cosa bona al camp de l’arquitectura -afirma l’arquitecte i president del jurat dels premis FAD d’arquitectura i interiorisme d’aquest any, Ramon Sanabria- és que davant la disminució de la producció, als despatxos ha augmentat la reflexió”. Els edificis guardonats ahir a la nit en aquesta edició dels premis, a més, reflecteixen com arran de la recessió els poders econòmics i polítics han perdut pes en el sector i els arquitectes tornen a posar atenció en els valors essencials de la seva professió i al contacte amb la societat. “L’arquitectura en majúscules va molt més enllà de complir el programa -explica Sanabria-: aprofundeix, arrisca i experimenta”.
A més d’haver-se lliurat de servilismes i del ressò mediàtic del show business i dels edificis icònics, les 60 obres seleccionades aquest any entre 381 propostes, mostren, també, el talent i la força dels joves. “He quedat molt sorprès del nivell d’aquest any -subratlla Sanabria-. Sobretot el de les joves generacions. Estan en un procés molt madur, hi ha un cordó umbilical que ens uneix a tots, des dels mestres del Modernisme fins a l’actualitat”. Els joves professionals, insisteix el president del jurat, “són una lliçó d’optimisme”.
En la categoria de guardons internacionals, el jurat va premiar els quatre edificis finalistes, entre els quals hi ha el nou Rijksmuseum, a Amsterdam, de Cruz y Ortiz; un restaurant amb cuines solars a Hèlsinki, de Martí Guixé; i una caseta de fusta a Nummi-Pusula, a Finlàndia, d’Anna i Eugeni Bach Arquitectes.
Aconseguir bons resultats amb molt pocs recursos
Itinerari des del centre de Lisboa fins al castell de Sant Jordi
“Sense la ciutat i la gent, aquest projecte no s’entén”, diu Sanabria sobre l’obra guanyadora del 56è premi FAD en la categoria d’arquitectura. El portuguès João Pedro Falcão de Campos ha aconseguit sortir-se’n amb pocs mitjans en un projecte complex. Aquest arquitecte ja està en la quarantena però se’l considera jove respecte a degans de l’arquitectura portuguesa com Álvaro Siza i Eduardo Souto de Moura. En el marc de la política que porta a terme l’Ajuntament de Lisboa de recuperar parts degradades de la ciutat, l’arquitecte ha creat un recorregut que salva un fort desnivell entre el centre de la ciutat i els peus del castell de Sant Jordi. En lloc de fer una intervenció exhibicionista, Falcão de Campos ha situat uns ascensors de vidre al pati d’un edifici privat d’habitatges, la façana del qual es va restaurar. L’Ajuntament va comprar les plantes baixes de tots dos edificis per ubicar-hi serveis públics, una sala d’exposicions i una oficina de turisme, dissenyades pel mateix arquitecte. Per acabar, es va fer que un carrer de la zona fos de vianants. “El més important d’aquesta obra -insisteix Sanabria- és que en lloc de fer el més evident i el més fàcil, l’arquitecte es posa en els intersticis de dos edificis preexistents. Amb molt poc aconsegueix molt. L’obra és terriblement barata i econòmica”, insisteix el president del jurat. Aquest projecte, a més, reflecteix com l’Ajuntament de Lisboa vetlla pel vessant social de l’arquitectura. Entre els finalistes al premi hi havia una altra obra ubicada a la capital portuguesa, la Casa da Severa, al barri de Moraira.
A més del guardó, el jurat ha concedit dues mencions a l’Estudi Arranz-Bravo a Vallvidrera, dels arquitectes catalans Garcés-Seta-Bonet; guardonat amb el FAD d’opinió, i a la Casa Chao, a Corcubión, Galícia, dels gallecs Creus e Carrasco Arquitectos.
Un exercici d’alta costura urbana i de perseverança
Vall Trenada, del Grupo Aranea, al barran c d’Elx
El Grupo Aranea va quedar finalista del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà amb aquesta mateixa obra i ara han fet el ple en la categoria de ciutat i paisatge dels premis FAD. A més de la qualitat i del valor estètic de les passarel·les que connecten dos barris “duríssims” d’Elx, diu Sanabria, d’aquesta obra en destaquen els valors humans i la perseverança dels autors. El projecte, encara en curs, ja que l’obra guardonada està en la primera fase, va arrencar amb un govern socialista i va superar les traves que hi va posar el consistori quan el govern va passar a mans del PP. A més, els arquitectes van desenvolupar el disseny en un procés participatiu amb els ciutadans i els col·lectius d’Elx.
Quan un arquitecte treballa per a ell mateix
Casa Entremurs, de RCR Aranda Pigem Vilalta
Aquest trio d’arquitectes olotins ha inaugurat recentment dos museus a França, el Soulages i el Centre d’Art Le Cuisine, però han sigut guardonats als FAD en la categoria d’interiorisme, per una obra molt més íntima. La Casa Entremurs és la residència d’un dels arquitectes, Rafel Aranda, i revela “l’honestedat” -segons Sanabria- amb què els autors han traslladat el seu llenguatge a un obra per a ús propi. El nom de la casa fa referència al fet que l’habitatge està construït entre mitgeres i la façana de l’antiga casa que hi havia al solar.
Fer reviure un arbre mort a través de l’art
‘ Wild furniture – La auténtica silla de Barcelona’, de Müller i Patout
Les cadires escultura de René Müller i Ariane Patout, titulades Wild furniture – La auténtica silla de Barcelona i guanyadores del FAD en la categoria d’intervencions efímeres, recorden el text d’Antoni Tàpies El joc de saber mirar, publicat a la revista Cavall Fort l’any 1967. L’artista proposava als més petits que pensessin com s’havia fet una cadira i fins i tot l’ús que se li podia donar quan es fes malbé. Müller i Patout fan un exercici similar: donen una vida nova a un arbre mort tallant cadires al tronc i a les branques. Aquestes peces demostren “com es pot fer reviure un tronc tallat i que la vida no s’acabi”.
