El que no ensenyen les revistes d’arquitectura

El que no ensenyen les revistes d’arquitectura

Les pel·lícules del festival de cinema d’arquitectura BARQ aborden qüestions com la gentrificació i la inclusió

Publicat a l’ARA el 5 de maig de 2021 | Antoni Ribas Tur | Foto: CopenHill, de Bjarke Ingels OLIVIER MORIN / AFP

Les imatges immaculades dels edificis que apareixen a les revistes d’arquitectura són només una part de les seves vides. Moltes vegades no s’hi poden veure reflectits els processos de treball, ni les vicissituds dels arquitectes, els promotors i els usuaris. Tampoc com passa el temps damunt els edificis. Per això és especialment sucosa la primera edició del BARQ Festival, un certamen internacional de cinema d’arquitectura impulsat pels documentalistes Pep Martín i Xavier Campreciós, de la productora Nihao Films. La secció oficial inclou nou llargmetratges i onze curtmetratges que es podran veure als Cinemes Girona de Barcelona, al Disseny HUB i a la plataforma Filmin entre l’11 i el 16 de maig. El BARQ forma part de la programació de la Setmana d’Arquitectura de Barcelona, que se celebra des d’aquest dijous fins al 16 de maig, i que està impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, el COAC i la Fundació Mies van der Rohe, en col·laboració amb Barcelona Building Construmat i ArquinFAD.

Com que tant Martín com Campreciós tenen una trajectòria de documental de caràcter social, que també han aplicat en els documentals d’arquitectura que han fet per encàrrec d’institucions com la Fundació Mies van der Rohe, els interessa especialment “com la gent viu l’arquitectura”, tal com diu Martín. En paral·lel al cinema d’arquitectura, Martín és l’autor d’Ícaro, la història d’un malalt terminal de càncer, i Xavier Campreciós ho és d’Obert 24 hores, sobre una família musulmana de l’ètnia hui que té un petit restaurant a Xangai. “El cinema d’arquitectura ha estat molts cops cinema d’arquitectes per a arquitectes, o pel·lícules que elogiaven arquitectes. Això a nosaltres ens interessa molt poc”, subratlla Martín. En lloc de donar prioritat a l’estètica dels edificis, els interessen més problemàtiques “de gènere, de gentrificiació i d’inclusió”. 

L’interès per abordar problemàtiques d’interès col·lectiu

Les pel·lícules seleccionades aborden qüestions molt diverses, com el debat engegat el 2017 per tornar a dignificar el barri que hi ha al voltant de l’estació nord de Brussel·les, els habitatges del qual van ser expropiats i enderrocats als anys 70 per construir-hi un World Trade Center que va ser fallit (WTC: A love story, de Wouter de Raeve i Lietje Bauwens). “Posem damunt la taula qüestions que poden interessar a tothom i que ens descobreixin coses noves”, diu Martín. La protagonista d’una altra de les pel·lícules seleccionades és una família que viu pobrament però feliçment en harmonia amb la natura al delta de Bucarest i que es veu obligada a traslladar-se a la ciutat i a portar una vida molt trista arran d’un canvi urbanístic on intervé la gentrificació (Acasa, my home, de Radu Ciorniciuc, que va ser premiada al Festival de Sundance).

Des d’un punt de vista sobretot cinematogràfic, Campreciós destaca uns altres documentals, com ara Inside Prora, de Nico Weber, sobre l’edifici més llarg del món, que fa quatre quilòmetres: va ser concebut per Hitler com un complex de vacances per a 20.000 obrers a la vora del Bàltic, va acollir un dels centres d’internament de soldats desertors més estrictes de la RDA i ara s’hi han començat a fer apartaments turístics de luxe. “Alguns dels plans i la producció de so creen una atmosfera inquietant”, diu Campreciós. I d’A machine to live in, de Yoni Goldstein, sobre les llums i les ombres de Brasília, assegura que és “un prodigi”. Oscar Niemeyer a torna a aparèixer al documental Next Sunday, sobre com uns joves fan servir un recinte firal que va dissenyar a Trípoli i que va quedar abandonat.

La pel·lícula de la sessió de clausura del BARQ, Making a mountain, de Rikke Selin Fokdal i Kaspar Astrup Schröder, s’endinsa en la figura dels arquitectes estrella i el caràcter visionari dels arquitectes a través del danès Bjarke Ingels i una de les seves obres més populars, CopenHill, una central elèctrica que vol ser respectuosa amb el medi ambient i que està coronada per una pista d’esquí de neu artificial, un rocòdrom i un camí per practicar senderisme. La programació del BARQ Festival s’estendrà a la Filmoteca dins la VII Mostra d’Arquitectura Arqu[in]FILM, organitzada per l’ArquinFAD i la Filmoteca, amb un reguitzell de pel·lícules fora de competició com The american sector, un viatge arreu dels Estats Units per visitar els fragments del Mur de Berlín que van comprar particulars i institucions i que ara són monuments públics.

Les perles de la Setmana d’Arquitectura de Barcelona

La càrrega social i festiva de l’arquitectura

Els Grups Territorials d’Arquitectes de Barcelona s’han aliat amb universitats, veïns i entitats per reivindicar deu espais emblemàtics de Barcelona amb una festa en cada districte aquest cap de setmana i el que ve. Les celebracions seran diverses, com ara visites guiades, xerrades i concerts, amb l’objectiu de posar en relleu el paper social de l’arquitectura. A l’Eixample es podrà visitar el Taller Masriera, a Nou Barris reclamaran la recuperació de la masia de Can Valent i a Sarrià construiran una pèrgola de bambú per a un hort urbà del barri.

La Barcelona feminista i altres rutes per la ciutat

Un dels objectius de les visites guiades, rutes i itineraris de la Setmana d’Arquitectura és potenciar el valor comú del paisatge i que la ciutadania en tingui un coneixement més profund. Criden l’atenció unes rutes feministes organitzades per Somdones.cat per analitzar aspectes de l’espai urbà de barris com el Raval, Gràcia, el Gòtic i el Poblenou com la seguretat, la il·luminació, l’accessibilitat, la inclusió i el nomenclàtor de dones, i per proposar-ne millores. També hi ha una ruta amb els redactors dels estudis de paisatge impulsats per l’Ajuntament.

Descobrir edificis en construcció

La plataforma 48h Open House participa en aquesta Setmana d’Arquitectura amb una proposta insòlita titulada Espais ocults. Consisteix en mostrar la transformació de la ciutat a través de visites a edificis en obres a càrrec dels seus autors. També com un reflex de l’evolució de Barcelona i com a novetat de la Setmana, s’ha llançat un plànol guia disponible a la web de l’Ajuntament de Barcelona amb obres recents distingides per premis i per haver format part d’exposicions, moltes de les quals són més sostenibles i inclusives.

Barcelona i el liderat de la Nova Bauhaus Europea

Un dels plats forts de la Setmana d’Arquitectura de Barcelona a nivell teòric és una jornada de debats sobre la Nova Bauhaus Europea, per fer dialogar la ciència i la tecnologia amb l’art i impulsar un canvi en clau de sostenibilitat, que se celebrarà aquest divendres. “Volem liderar aquesta Nova Bauhaus Europea perquè l’arquitectura forma part de la solució als problemes que ens ha portat la crisi climàtica, social, econòmica i de salut que estem patint”, diu la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz.