Fotografia: © Pegenaute
Potser són símptomes del temps que vivim però crec que l’arquitectura es refugia actualment, davant de la pèrdua per la crisi econòmica del principal terreny del joc, l’obra nova, en altres terrenys que qualifiquen positivament la nostra professió. Parlem del terreny acadèmic i del de la rehabilitació – intervenció sobre edificis existents.
En la presa de possessió del nou Director de l’ETSAB, Jordi Ros, arquitecte d’AxA, es va viure una atmosfera de concòrdia i esperança, tant pel programa anunciat per Ros, com per la cloenda del Rector de la UPC, en la que va ressaltar el futur paper dels arquitectes en el marc de la Universitat Politècnica potenciat per la creació d’un vicerectorat de l’Arquitectura comandat per Francesc Parcerisa, catedràtic d’urbanisme.
La tarda del dia abans s’havia celebrat l’acte de nomenament del soci d’honor de la ACE (Associació Consultors d’Estructures) de Robert Brufau, l’arquitecte que ha creat escola, tant en el camp acadèmic com en el professional, en el sector del càlcul d’estructures, cas molt característic català, aquest de la integració total de l’estructura en el sí del Projecte arquitectònic.
Segons es va dir aquesta insòlita situació no és gens freqüent al món.
La intervenció sobre l’existent és l’altre signe del temps: Fa dies em vaig referir a la respectuosa actuació sobre l’edifici de l’antiga Banca Catalana de Fargas i Tous, pels arquitectes Ramon Andreu i Núria Canyelles. Ara voldria dedicar un elogi, crec que merescut, per la intervenció de Jordi Badia (arquitecte d’AxA), en l’edifici de l’antic Banc de Madrid a la Diagonal, casualment, dels mateixos arquitectes Fargas i Tous.
L’aprofitament de l’espai públic que rodeja l’edifici, incorporant-lo a l’escala gegantina del foyer interior existent, creant espais d’ús públic de la ciutat en espais de propietat privada, ha estat un èxit. El trànsit d’exterior a interior es fa a través d’un subtil joc espacial, arribant a una elegantíssima sala d’actes i a un atraient bar. Capítol especial mereix la domesticació del jardí perimetral, abans una mica esquerp i ara dotat, tant de dia com de nit, d’una atmosfera amable i urbana. Com si fóssim a l’actual City de Londres, també rehabilitada i recuperada per la ciutat.
Lluís Domènech Girbau
President d’AxA
