La creativitat cotitza a la baixa, l’exerceixen paios a qui els agrada, els va la marxa. ¿A sobre volen cobrar?
Publicat a El Periódico el 17 de febrer de 2022
Imaginem que vas a un advocat, li expliques la teva vida matrimonial i després li dius, fes-me un esborranyet per divorciar-me. O vas a un metge i li demanes: mira’m a veure què tinc i fes-me una recepteta per curar-me. Això sense pagar un euro, és clar. Doncs bé, aquest és el pa nostre de cada dia per a dissenyadors, grafistes, interioristes, arquitectes i altra gentussa creativa.
Arriba el presumpte client, t’explica la seva necessitat i amb tota naturalitat et demana que li facis un dibuixet. Res, escolta, quatre ratlles, no t’hi matis. Sigui per a la seva casa nova, per crear un logotip, per reformar la seva botiga o per crear un llum. Amb tota impunitat. Quatre ratlletes i després ja ho veurem.
Si almenys digués fes-me un dibuix, la dignitat quedaria -tot i que tocada- sana i estàlvia. Però el diminutiu és exasperant. Un dibuixet, un esborranyet, un planolet, una cosa sense importància. Menyspreant d’entrada la feina. ¡ Però estimat client, just en aquest tros de paper hi ha condensada la idea, la substància, el concepte, que només brolla després d’ardus anys de formació i llarga experiència ! ¿Com se’ls ocorre aquesta petició? Perquè la creativitat cotitza a la baixa, l’exerceixen paios a qui els agrada, els va la marxa. ¿A sobre volen cobrar? També perquè un dibuix sembla fàcil, ocupa poc, no pesa, no fa embalum. Encara que sigui el fruit d’un gran esforç i perícia. No és un bé tangible. Fins i tot, una vegada vist, sol semblar banal. Veure la solució esvaeix el misteri. ¡ Ah, era això, és clar ! Com deia Steve Jobs, «els consumidors no saben el que volen fins que els ho mostrem». I llavors sembla d’allò més normal.
Hi ha un altre vici encara pitjor, demanar diversos dibuixets a diversos professionalets. D’aquesta forma s’obtenen diverses idees gratis per poder elegir. Si, total, són només uns croquis. Tripijoc típic dels concursos no retribuïts, però això és una altra història, lamentable així mateix.
Sisplau, a partir d’ara, quan necessitis ajuda creativa, digues: fes-me un dibuixàs i paga el que sigui just. Ens agrada el que fem, però també mengem.
