Gràcia reclama revertir la deriva cap al monocultiu de l’oci i el cada cop més present turisme amb un nou pla d’usos de consens; mentre els barris de muntanya demanen la protecció de les seves cases i boscos.
Publicat el dissabte 2 de maig de 2015 al diari EL PERIÓDICO
La transformació del districte de Gràcia en general, i de la Vila de Gràcia en particular, no es pot circumscriure a un mandat electoral, ja que és un canvi massa profund i d’arrels fondes. «Teníem una Vila massificada per l’oci nocturn, i, lluny de millorar, en aquests anys hi hem sumat el boom dels allotjaments turístics», descriu Héctor Panizo, un dels impulsors de la plataforma ciutadana Gràcia cap a on vas, que ha forçat l’equip de govern que aquests dies està acabant el mandat a impulsar un procés participatiu per establir les bases del futur pla d’usos del districte que ha de posar fre a aquesta deriva o, sent optimistes, revertir la tendència.
Malgrat que el municipi va accedir a obrir el debat ciutadà en les condicions proposades pels veïns organitzats, el seu compromís amb ells es limita a «estudiar amb atenció les conclusions» i introduir les que siguin «raonables». «Volem que s’hi incorporin totes les demandes de consens sorgides del procés, que es reobri el debat sobre els temes en els quals no s’ha arribat al consens i que es tanqui l’aixeta hotelera a tot el districte», planteja Panizo, que destaca la pèrdua de teixit comercial de proximitat -a la mutació natural del barri s’hi ha sumat el venciment de la moratòria de la LAU-, el seu encariment i la pèrdua de l’espai públic que ha comportat l’ampliació de les terrasses fruit de la nova ordenança, també impulsada per l’actual govern de CiU.
Entre les citades conclusions, destaca l’ampliació de la zona considerada saturada per la proposta de pla d’usos elaborada per l’actual regidora del territori, Maite Fandos; incorporar les botigues de plats preparats -un altre dels fenòmens que converteix les seves places en improvisats berenadors pràcticament totes les nits- als establiments amb un còmput màxim de llicències, i incorporar al pla «totes les categories d’establiments hotelers, incloent-hi hotels, aparthotels, pensions, meublés i pisos turístics, i mantenint els albergs i les residències».
EL CANVI
Una de les grans polèmiques del mandat té molta relació, si no tota, amb el boom turístic. Va ser el tantes vegades anunciat i ajornat -la primera vegada que es va posar al damunt de la taula ho va fer l’ecosocialista Imma Mayol- tancament de la zona monumental del parc Güell, que va entrar en funcionament l’octubre del 2013 «per frenar la massificació turística». Fonts municipals asseguren que durant el 2014 la zona de pagament va rebre 2,6 milions de visitants, cosa que suposa una reducció del 70% respecte a l’any anterior, quan va rebre nou milions.
«El comerç de proximitat ha desaparegut al barri. Només tenim la farmàcia. Tota la resta és comerç enfocat al turisme». Encara que la frase podria referir-se a nombrosos punts de la ciutat, relata la realitat del barri de la Salut, als peus del parc Güell. La pronuncia Gabriel Picart, veí del carrer d’Olot, un dels més damnificats per la seva privilegiada situació. «El turisme al nostre barri és insostenible. A Olot hi ha el mateix volum que abans del tancament, el que passa és que alguns no entren al parc per no pagar», prossegueix el veí, que, malgrat això, considera que hi ha hagut una millora. «No vull ni imaginar-me com estaria això si no l’haguessin tancat», afirma Picart, que malgrat que no li agradava la mesura sí que creu que ha servit, «encara que resulta insuficient». «Igual que els taxis; el canvi ha anat a millor, però la saturació és tanta, que el problema segueix lluny de resoldre’s», remata.
A l’altre costat del parc Güell, a la part nord, s’aixeca el barri del Coll. El president de l’associació de veïns d’aquest barri, Salvador Barrau, tampoc veu malament el controvertit tancament. «Hi ha hagut molta demagògia amb aquest tema. El que cal és que inverteixin més en la zona boscosa del parc Güell, que requereix molt de manteniment i està pràcticament oblidada», vindica el líder veïnal, que també planteja el gairebé etern debat del futur parc dels Tres Turons. «O que l’executin d’una vegada per sempre o que ens deixin tranquils, però no pot ser que hi hagi famílies que faci dècades que estan afectades per aquest motiu», acaba dient.
També a la zona nord del districte, el barri de Vallcarca s’ha mobilitzat per evitar que s’apliquin «més ordres d’enderrocament d’aquells edificis que donen caràcter patrimonial al barri». Les seves reivindicacions han donat fruits i el municipi s’ha compromès a conservar Can Carol i «la part de valor de la casa dels Arabescos», a més a més d’haver aconseguit la cessió per part de la Diputació de Barcelona de l’antic consolat de Dinamarca, on el districte assegura que treballarà amb les entitats del territori per definir de manera conjunta els seus futurs usos.
Toni Ramon, membre de l’assemblea veïnal de la Vila de Gràcia, destaca entre les victòries del mandat la recuperació dels Jardins de l’Encarnació. «Hem aturat una nova operació especulativa i hem guanyat un espai de convivència», destaca. Entre la llista d’assignatures pendents, molt més llarga, subratlla que no s’ha aconseguit la reivindicada reforma de la malmesa travessera de Dalt, malgrat que gairebé en temps de descompte, i amb aires d’anunci electoral, aquest abril el municipi ha licitat la remodelació de 700 metres de via entre Lesseps i Escorial. «Tampoc s’ha realitzat un pla de vivenda pública, el problema de fons al barri, que s’està elititzant perquè els joves d’aquí no poden pagar els preus dels lloguers», reflexiona.
